El projecte de la bruixa de Blair

El projecte de la bruixa de Blair

The Blair Witch Project
Fitxa
Direcció	Eduardo Miguel Sánchez-Quiros i Daniel Myrick
Protagonistes	Heather Donahue Michael C. Williams Joshua Leonard Jim King
Producció	Gregg Hale
Guió	Daniel Myrick i Eduardo Miguel Sánchez-Quiros
Música	Tony Cora (en)
Fotografia	Neal Fredericks
Productora	Haxan Films (en)
Distribuïdor	Artisan Entertainment i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	25 gener 1999
Durada	81 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Pressupost	60.000 $
Recaptació	248.639.099 $
Descripció
Gènere	cinema de terror, terror psicològic, metratge trobat i cinema de misteri
Qualificació MPAA	R
Tema	sobrenatural, getting lost (en) , amenaça, dinàmica de grup, realització cinematogràfica i folk belief (en)
Lloc de la narració	Maryland
Època d'ambientació	1994
Lloc web	blairwitch.com
Book of Shadows: Blair Witch 2 →

El projecte de la bruixa de Blair és una pel·lícula independent de terror psicològic estaunidenca de 1999, escrita i dirigida per Daniel Myrick i Eduardo Sánchez. La pel·lícula va ser produïda per Haxan Films. Va ser feta d'enregistraments "amateur" i relata la història de tres joves cineastes (Heather Donahue, Joshua Leonard, i Michael C. Williams) que van desaparèixer mentre caminaven en els Black Hills prop de Burkittsville, Maryland el 1994 per filmar un documental sobre una llegenda local coneguda com «La bruixa de Blair». La pel·lícula afirma que els tres joves no van ser vistos mai més, i un any més tard tot el seu equip va ser descobert. Aquest «metratge recuperat» va ser presentat com la pel·lícula que els espectadors estan veient. El film va ser rebut positivament pels crítics i va obtenir 248 milions de dòlars a nivell mundial, convertint-se en la pel·lícula més reeixida de tots els temps, tenint en compte la relació inversió / taquilla. Cada dòlar invertit va produir 10.000 $ aproximadament, fenomen únic en la història del cinema.

El DVD es va llançar al desembre de 1999 i es va presentar només en pantalla completa. El 27 d'octubre de 2000 es va estrenar una pel·lícula de producció d'estudi basada en el tema del Projecte Blair Witch titulada El llibre de les ombres: la bruixa de Blair 2. Una altra seqüela es va planejar per al següent any, però no va ser materialitzada. El 2 de setembre de 2009, es va anunciar que els codirectors Eduardo Sánchez i Daniel Myrick van estar muntant la tercera pel·lícula. Una trilogia de videojocs basada en la pel·lícula es va llançar el 2001.

En 2016, 17 anys després de la primera part, va ser estrenada una tercera pel·lícula titulada simplement Blair Witch, dirigida per Adam Wingard, en la qual James, germà de Heather, part amb els seus amics a la recerca de la seva germana després de descobrir que uns nois de Burkittsville van trobar un enregistrament d'ella, suggerint la possibilitat que podria seguir viva.

Ha estat doblada al català.

Argument

La pel·lícula es presenta com un fals metratge apropiat des de dispositius de vídeo. Tot el transcurs de l'acció es va filmar amb dues càmeres: una en color, i l'altra en blanc i negre. Un text aclareix que «l'octubre de 1994, tres estudiants de cinema van desaparèixer als boscos que hi ha a prop de Burkittsville, Maryland, mentre rodaven un documental. Al cap d'un any es va trobar el material.»

La pel·lícula comença amb tres estudiants de cinema, Heather Donahue, Michael C. Williams i Joshua Leonard, que surten a produir un documental sobre la llegendària bruixa de Blair. Viatgen a Burkittsville, Maryland, antigament anomenada Blair, i entrevisten la gent del lloc sobre la llegenda. Els pobladors narren la història de Rustin Parr, un ermità que havia segrestat set nens en els anys quaranta, per dur-los a la seva cabana al bosc, torturar i assassinar-los. Portava els nens a casa en parella, forçant el primer a escoltar, de cara al racó, com el segon moria. Després, Parr assassinava el segon nen. Finalment, l'homicida s'havia lliurat a la policia. Parr s'havia justificat argumentant que l'esperit de Elly Kedward, una bruixa penjada al segle xviii, la qual havia aterrit, i li havia promès deixar-lo en pau si assassinava els nens.

El segon dia, els estudiants comencen a explorar el bosc al nord de Burkittsville per buscar proves de l'existència de la bruixa de Blair. Al seu camí, un pescador els adverteix que el bosc està maleït, i recorda que per un temps va veure una estranya boirina alçar-se de l'aigua. Els estudiants caminen fins Coffin Rock, on cinc homes havien estat trobats ritualment assassinats al segle xix, i després acampen per passar la nit. Al següent dia es mouen a les profunditats del bosc, tot i no saber el lloc precís al mapa. Finalment, localitzen el que aparenta ser un vell cementiri amb petits monticles de pedres. Josh accidentalment desordena un monticle de pedres i Heather ho repara precipitadament. Més tard, senten sons crepitants en la foscor que semblen venir de totes direccions i presumeixen que són d'animals o gent que els segueix.

El següent dia, intenten tornar al vehicle, però no troben el camí; ho intenten fins a caure la nit, quan són forçats a acampar. Aquesta nit, tornen a sentir els sorolls crepitants, però no veuen res. El següent matí, troben tres monticles de pedres, que havien estat col·locats al voltant de la tenda durant la nit. Quan continuen buscant el camí per sortir del bosc, Heather cau en el compte que el seu mapa ha desaparegut. Més tard, Mike revela que ell el va tirar a un rierol per la frustració el dia anterior. Decideixen, desesperats, seguir al sud. Les discussions s'alternen entre Josh i Heather Mike per perdre el mapa i entre Mike i Josh contra Heather per restar importància a la situació i insistir en continuar amb el projecte.

Gravació

La pel·lícula va ser rodada per l'actor Joshua Leonard a 16 mm. El so va anar a càrrec del seu company de repartiment Michael C. Williams i la narradora i encarregada del making-of ser Heather Donahue. La resta va ser confeccionat pels guionistes i el director.

«	Vam fer pinya i ens intercanviàvem les comeses contínuament, que era absolutament essencial en un rodatge com aquest. Primer, Ed (el director) i jo vam escriure la idea que havíem generat a l'escola de cinema i Greg va fer la seva contribució. Durant el rodatge vaig estar seguint els actors a través dels boscos, mentre Ed escrivia notes de desenvolupament. Els tres acostumàvem a revisar el material de cada dia per planejar el pròxim. Finalment, Ed i jo ens encarreguem de la major part del muntatge.	»
— Daniel Myrich, codirector i coguionista d'El projecte de la bruixa de Blair

Per aconseguir que la pel·lícula fos una filmació sense precedents, els autors de la pel·lícula van emprar una tècnica particularment desacostumada i de gran risc: la filmació del procediment. L'objectiu era aconseguir una sensació de realisme absolut emulant les imperfeccions i el caos del rodatge d'un autèntic documental de gran impacte.

«	Rob Cowie i Mike Monello se'ns van unir en la fase de post-producció, però els cinc ja ens coneixíem des que vam intercanviar idees i treballem junts en pel·lícules dels primers cursos del programa cinematogràfic de la Universitat del centre de Florida. A causa que el programa del centre era nou, els cinc vam tenir una llibertat inusual per explorar pràcticament cada un dels aspectes relacionats amb la producció d'una pel·lícula. Durant els cinc o sis anys posteriors a la graduació, cada un de nosaltres va adquirir més experiència professional	»
— Daniel Myrich, codirector i coguionista d'El projecte de la bruixa de Blair

Els actors, prèviament, van ser inscrits en un curs de cinema per aprendre a rodar. Durant els vuit dies que va durar el rodatge ells no sabien molt sobre el que anaven a rodar, ja que els directors escrivien notes i se les passaven al llarg de l'enregistrament. Això va ser senzill durant els dies que el rodatge va tenir lloc a la ciutat, però tot es va complicar quan van rodar al bosc del Parc estatal Seneca Creek (Maryland): utilitzant GPS es desplaçaven entre els arbres i el menjar, les notes i els efectes personals els van ser subministrats en cistells marcats amb banderoles de color taronja.

Els actors coneixien la sinopsi de la pel·lícula, però no els detalls. No coneixien les sorpreses que li oferiria El projecte de la bruixa de Blair per donar-li més realisme a la història.

Rebuda

La pel·lícula té un 87% d'acceptació a Rotten Tomatoes, basada en 154 crítiques, i amb una mitjana de votació de 7,7 / 10. En Metacritic té una aprovació el 81% basat en 33 comentaris.

El 2008, Entertainment Weekly va nomenar a The Blair Witch Project una de les "100 millors pel·lícules des de 1983 fins 2008", ocupant el lloc # 99. El 2006, l'Associació de Crítics de Cinema de Chicago la va col·locar com una de les "100 millors pel·lícules de terror", ocupant el lloc # 12.

Elvis Mitchell de The New York Times va elogiar al film dient que és: "un exemple enginyós de com fer alguna cosa del no-res. Res més que la imaginació, i un pla de joc per a emprenedors que eleva l'estatus dels seus creadors en qualsevol escola de cinema ".5 d'altra banda, Keith Phipps, de The AV Club expressar: "una pel·lícula de terror que realment conté por real, una cosa semblant a un art perdut en els nostres dies" .

Roger Ebert del Chicago Sun-Times, va qualificar a la pel·lícula amb quatre estrelles (el màxim de puntuació), expressant: "The Blair Witch Project és una pel·lícula de terror extraordinàriament efectiva" dient a més que oficia de "celebració de les pel·lícules de baix pressupost ".

Premis

La pel·lícula va guanyar en 2000 el premi Independent Spirit a la Millor Òpera Prima i el Premi Nova del Gremi Americà de Productors (PGA) a la Millor novaa Promesa. El 1999, la seva estrena al Festival de Cinema de Canes va generar gran repercussió en guanyar el Premi de la Joventut a la Millor Pel·lícula Estrangera.

Curiosament, en aquest mateix any la cinta va guanyar el Premi Razzie a la Pitjor Actriu (Heather Donahue) i una nominació a la pitjor pel·lícula.

Detalls de producció

• Per donar-li major realisme a la pel·lícula, els personatges van usar els seus noms reals.
• Altres finals rodats en postproducció i rebutjats posteriorment incloïen a Mike sent penjat i de cara a la paret amb la figura de les branques al seu costat.
• La pel·lícula va ser rodada en 8 dies.
• La càmera de 16 mm es va trencar durant el rodatge; Joshua Leonard va caure turó avall rodant i va trencar la lent de la càmera.
• La població de Burkittsville, la localització de la pel·lícula, està molt enfadada pel fals tractament que de la ciutat s'ha realitzat tant en la pel·lícula com en la promoció de la mateixa. Es queixen de les mentides llançades sobre la ciutat. Han arribat a crear una pàgina web per explicar la "veritat" de l'assumpte (www.burkittsville.com). De fet, fins i tot han escrit un FAQ amb respostes a les preguntes més típiques. No obstant això, amb posterioritat han optat per una major rendibilització d'aquesta fama, tal com reflecteixen els nous continguts de la seva pàgina web.
• Als actors els va ser lliurat un esbós de no més de 35 pàgines sobre la trama abans que comencessin a rodar.
• Eduardo i Daniel (directors) sorprenien als actors donant-los ensurts per les nits. Era un treball nocturn per espantar-de debò, i algun va plorar de veritat.
• El Departament de Recursos Naturals de l'estat nord-americà de Maryland va prendre la decisió de salvar de l'enderrocament la casa en què es va rodar l'escena final de la pel·lícula. La casa té uns 200 anys i es troba en estat d'abandó.

Errors en la gravació

En la versió DVD de la pel·lícula, en l'apartat d'extres, s'inclou una entrevista als directors. En aquesta, tots dos comenten que per a les escenes nocturnes, i després de donar les indicacions de la presa abans de rodar, es col·locaven al cap unes llums vermelles per tal que els actors poguessin localitzar-los en la foscor i evitar sortir en la presa .

Així, si es presta atenció a les escenes finals de la pel·lícula que es desenvolupa a la casa, es poden veure les llums vermelles a l'exterior a través de la finestra (en una cantonada inferior), donant per tant a entendre que era un dels directors que treu el cap mirant l'escena.