Carbonera petita
Russula densifolia  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Russulales |
| Família | Russulaceae |
| Gènere | Russula |
| Espècie | Russula densifolia Gillet, 1874 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Secr. |
.svg){kind=icon}
La carbonera petita[1] (Russula densifolia), també anomenada cualbra carbonera densifòlia[2] és un bolet del grup de les carboneres que pertany a la família de les russulàcies. Com indica l'epítet específic és un bolet més aviat menut, de làmines molt juntes i que gairebé no piquen al tastar-les[2]
Morfologia
[modifica]Barret més aviat petit pel que fa al grup de cualbres carboneres (4-7 cm), lleugerament umbilicat en madurar, de color blanc a blanquinós en el jove, ben aviat bru grisenc o bru cafè amb llet, el marge es manté molt de temps de color blanquinós; superfície ben aviat mat, seca, mai viscosa en l'adult.
Làmines molt denses (9-14 per cm), regulars, estretes, fines, amb múltiples lamel·les però cap làmina forcada, de color crem ocràci pàl·lid, sense tints rosacis, l'aresta griseja al frec i més tard ennegreix, dolça al tast o lleugerament picant.
Cama robusta, plena, de superfície mat, pruïnosa, de color blanc, de bru vermellosa a grisenca o negrosa al frec.
Carn dura i compacta, al tall es torna lentament i clara d'un color vermell sang, després vira lentament al negre, dolcenca al tast, olor no apreciable.
Hàbitat
[modifica]Comú, des de finals d'estiu a finals de tardor; sembla preferir sòls àcids; des de l'estadi subalpí a la terra baixa; creix en boscos de planifolis (alzina, roures, faig) i coníferes (Pinus halepensis, P. sylvestris, P. radiata).
Observacions
[modifica]Fe+ de color vermell-taronjat, més tard de color verd
Fenol +: lentament rosa salmó, més tard bru-porpra.
Guaiac +: Ràpida i intensa.
Comestibilitat
[modifica]No és comestible.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sarnari, Mauro. Monografia illustrata del genere Russula in Europa, Tomo primo. Terni: Associazione Micologica Bresadola, 1998.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Llistosella, Jaume. Russulals de Catalunya i de les Illes Balears, Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-475-2089-3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.