Presbiornis
Presbyornis  | |
|---|---|
 Presbyornis | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Presbyornithidae |
| Gènere | Presbyornis Wetmore, 1926 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
El presbiornis (Presbyornis) és un gènere extint d'ocells anseriformes.[1] Conté dues espècies unànimament acceptades, el conegut P. pervetus, i el molt més desconegut P. isoni. El P. pervetus era més o menys de la mida d'una oca però tenia les potes més llargues. El P. isoni, conegut a partir d'uns pocs ossos, era molt més gran, superant la mida d'un cigne.[2]
Descripció
[modifica]El registre fòssil de P. pervetus inclou molts esquelets complets de la Formació del Green River (Eocè inferior), cosa que suggereix que aquesta au feia els seus nius en colònies i era possiblement vulnerable al botulisme, com moltes aus aquàtiques o de costa avui en dia. P. isoni es coneix a partir de la Formació d'Aquia (Thanetià) de Maryland, on se'n trobà un húmer i una falange que en feren possible la primera descripció, així com d'uns húmers que foren inicialment atribuïts a Headonornis. Com que aquests fòssils són de l'Eocè superior o fins i tot el Rupelià, és possible que pertanyin a un tàxon diferent. P. recurvirostris és una espècie discutida que podria ser sinònima de P. pervetus; se la coneix a partir d'un fragment d'ala trobat als sediments eocènics de la Formació de Colton a prop d'Ephraim (Utah). També es coneixen fòssils no descrits del Paleocè de Utah i possiblement l'Eocè inferior de Mongòlia,[3] així com una apòfisi coracoide atribuïda encara a Headonornis, podrien pertànyer a aquest gènere.
El presbiornis fou un dels primers anseriformes.[4] A causa del seu coll i cames llargues, al principi es pensà que es tractava d'un flamenc, però més endavant fou classificat dins els anseriformes quan se'n descobrí l'anatomia, semblant a la dels ànecs, del crani i el bec. Més tard, es pensà que representava una transició entre els anseriformes i els caràdrids, però se'l considera part d'un grup extint d'anseriformes, els presbiornítids, relacionats amb els ànecs i oques. Segons les troballes de fòssils, es creu que el presbiornis vivia en colònies al voltant de llacs soms. Utilitzava el seu bec ample i aplanat per filtrar aliments (petites plantes i animals) de l'aigua, com els ànecs actuals.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Dyke, Gareth J. «The Fossil Waterfowl (Aves: Anseriformes) from the Eocene of England». American Museum Novitates, 2001, 3354, 2001-12, pàg. 1–15. DOI: 10.1206/0003-0082(2001)354<0001:TFWAAF>2.0.CO;2. ISSN: 0003-0082.
- ↑ Livezey, Bradley C «A phylogenetic analysis of basal Anseriformes, the fossil Presbyornis, and the interordinal relationships of waterfowl,». Zoological Journal of the Linnean Society, 1997, pàg. 361–428. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1096-3642.1997.tb01285.x.
- ↑ Kurochkin, Evgeny N.; Dyke, Gareth J. «A large collection of Presbyornis (Aves, Anseriformes, Presbyornithidae) from the late Paleocene and early Eocene of Mongolia» (en anglès). Geological Journal, 2010, pàg. n/a–n/a. DOI: 10.1002/gj.1177.
- ↑ Taylor, Marianne. RSPB Spotlight Ducks and Geese (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2020-05-28, p. 24. ISBN 978-1-4729-7165-4.
- ↑ Dixon, Dougal. The Macmillan Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals: A Visual Who's who of Prehistoric Life (en anglès). Macmillan, 1988, p. 181. ISBN 978-0-02-580191-2.
