Vés al contingut

Lupus eritematós sistèmic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lupus eritematós)
Plantilla:Infotaula malaltiaLupus eritematós sistèmic
Les típiques ales de papallona. modifica
Tipusreumatisme, lupus eritematós, connectivopatia i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Epònimllop Modifica el valor a Wikidata
Especialitatimmunologia, reumatologia i dermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
ExàmensLupus band test (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
ciclosporina, azatioprina, hidroxicloroquina, ciclofosfamida, triamcinolona, frentizole (en) Tradueix i hidroxicloroquina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaSTAT4 (en) Tradueix, TNPO3 (en) Tradueix, MTG1 (en) Tradueix, ITGAM (en) Tradueix, FCGR2A (en) Tradueix, CD80 (en) Tradueix, CREBL2 (en) Tradueix, GPR19 (en) Tradueix, SLC29A3 (en) Tradueix, SEZ6L2 (en) Tradueix, DDA1 (en) Tradueix, BANK1 (en) Tradueix, TNFAIP3 (en) Tradueix, TNIP1, UBE2L3 (en) Tradueix, UHRF1BP1 (en) Tradueix, CLEC16A, WDFY4 (en) Tradueix, SLC15A4 (en) Tradueix, ELF1 (en) Tradueix, RASGRP3 (en) Tradueix, AFF1 (en) Tradueix, LEF1 (en) Tradueix, TNXB (en) Tradueix, LAMC2 (en) Tradueix, OR4A15 (en) Tradueix, NAALADL2 (en) Tradueix, TMC2 (en) Tradueix, ETS1 (en) Tradueix, BLK, PXK (en) Tradueix, NTNG2 (en) Tradueix, HLA-DQA1 (en) Tradueix i DNASE1L3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-114A40.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10M32.9 i M32 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9710.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPL99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM152700, 300809, 605480, 608437, 609903, 609939, 610065, 610066, 612254, 612378, 613145 i 614420 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB12782 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000435 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine332244 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKsystemic-lupus-erythematosus-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD008180 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet536 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0024141 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9074 Modifica el valor a Wikidata

El lupus eritematós sistèmic (LES) és una malaltia autoimmunitària crònica.[1] En els casos de lupus, el sistema immunitari ataca les cèl·lules i els teixits, produint inflamació dolorosa a causa de la unió d'autoanticossos a les cèl·lules dels diferents sistemes corporals, la qual provoca el dipòsit de complexos antigen-anticòs en el nucli cel·lular i la subsegüent opsonització fagocitària.[2] El lupus pot afectar qualsevol part de l'organisme, encara que els llocs més freqüents són el cor,[3] les articulacions, el sistema musculoesquelètic,[4] la pell, els pulmons i la pleura,[5][6] els vasos sanguinis, el fetge,[7] els ronyons i el sistema nerviós perifèric[8] i central.[9] El curs de la malaltia és impredictible, amb alternança de períodes de crisi i de remissió.[10] El lupus és més habitual en dones i les primeres manifestacions de la malaltia s'observen sovint entre els 15 i els 45 anys.[11]

En els nounats és una afecció força inusual, resultat del pas transplacentari de autoanticossos materns al fetus,[12] sobretot dels tipus anti-Ro i anti-La.[13] La incidència estimada del lupus neonatal és d'entre 1/10.000 i 1/20.000 nens nascuts vius. Generalment, la simptomatologia cutània té bon pronòstic i tendeix a desaparèixer amb el temps.[14] Quan hi ha compromís del sistema de conducció cardíac del nadó pot ser necessari implantar un marcapassos.[15]

Per ara el LES no té cura i els símptomes es tracten principalment amb corticoesteroides, antimalàrics com la hidroxicloroquina i immunosupressors.[16] Els casos d'inici tardà són els que tenen pitjor pronòstic.[17] Hi ha programes específics d'activitat física que milloren la qualitat de vida dels malalts de LES.[18]

Signes i símptomes

[modifica]
Símptomes comuns de lupus

El LES és una de les diverses malalties conegudes com a «grans imitadores» perquè sovint imita o es confon amb altres malalties.[19] La diagnosi diferencial d'aquesta patologia és difícil, atès que els símptomes del LES varien àmpliament i van i venen de forma impredictible, la qual cosa en dificulta el diagnòstic correcte.[20] Hi ha pacients que pateixen símptomes inespecífics i sense causa aparent durant anys.[21] A banda dels criteris clínics, el diagnòstic de LES es basa en la determinació del títol d'anticossos antinuclears (1:40 o més) mitjançant immunofluorescència o una prova similar.[22] En certs casos, davant l'aparició d'un exsudat pleural eosinofílic d'origen incert, la presència de cèl·lules de Hargraves en una simple citologia directa és altament indicativa de la malaltia.[23]

S'ha suggerit que el LES d'inici precoç no és una sola malaltia, sinó un grup heterogeni de diferents defectes monogènics amb susceptibilitat a les infeccions i capaç d'involucrar diferents òrgans.[24]

L'afectació de l'aparell locomotor és gairebé una constant en el LES. Un 95% dels individus amb aquesta malaltia refereixen artràlgies d'intensitat variable.[25] Els fenòmens artrítics solen estar localitzats a les petites articulacions seguint un patró bilateral i moltes vegades són recurrents.[26] Eventualment, pot aparèixer una artropatia de Jaccoud,[27] una reticulohistiocitosi multicèntrica[28] o una osteonecrosi,[29] la qual cursa amb freqúència de manera asimptomàtica.[30] Els individus amb artritis són més proclius a patir algun tipus de miositis inflamatòria que els que no la presenten.[31] La incidència general d'aquest trastorn muscular en el LES és baixa i sol solapar-se amb altres símptomes de la malaltia passant fàcilment desapercebut.[32]

Aproximadament, un 50% de les persones amb LES desenvolupen algun tipus de trastorn cardíac.[33] Una de les complicacions poc habituals del lupus, de vegades fatal, és la miocarditis.[34][35] Adesiara, el LES debuta amb una pericarditis constrictiva[36] o un tamponament cardíac.[37] No és rar que els afectats per aquest trastorn autoimmunitari sofreixin un infart agut de miocardi alguns anys després del diagnòstic de la malaltia.[38]

Una de les condicions més serioses i comunes provocades pel LES és la nefritis lúpica (NL).[39] En la patogènesi d'aquesta particular glomerulonefritis participen el dipòsit d'immunocomplexes, l'activació del complement, limfòcits B, T i múltiples citocines.[40] El seu curs és molt heterogeni i pot oscil·lar entre discretes alteracions del sediment urinari a malaltia renal crònica extrema.[41] Segons els diferents patrons histopatològics de les lesions glomerulars que provoca, la NL es classifica en sis categories.[42] Els subjectes amb NL tenen un alt risc de patir hiperhomocisteïnèmia i requereixen un control analític regular dirigit a evitar fenòmens d'ateroesclerosi accelerada administrant quan cal l'oportuna medicació.[43] La limfohistiocitosi hemofagocítica secundària és una rara i molt seriosa complicació de la NL.[44]

En un considerable nombre de casos el lupus cursa amb manifestacions neuropsiquiàtriques[45] de característiques molt diverses;[46] entre elles alteracions cognitives,[47] cefalea, trets psicòtics,[48] angoixa greu,[49] trastorns de l'estat d'ànim,[50] catatonia,[51] epilèpsia del lòbul temporal,[52] convulsions,[53] amnèsia o anomalies conductuals.[54]

Més d'un terç dels malalts amb LES sofreixen anomalies oculars, les quals poden afectar quasi totes les estructures de l'ull i de les vies visuals (parpelles, òrbita,[55] úvea, conjuntiva, sistema lacrimal,[56] cristal·lí, vasos de la retina i nervis cranials).[57] La retinopatia degenerativa[58] i la síndrome de l'ull sec són les afeccions d'aquesta índole predominants.[59]

Els problemes dermatològics derivats del LES són molts.[60] Entre els més coneguts és poden destacar el fenomen de Raynaud[61] i la panniculitis.[62] La síndrome de Rowell és una entitat clínica controvertida que consisteix en l'aparició de lesions cutànies similars a les del eritema multiforme, ocasionalment recurrents i exacerbades per l'exposició a la llum solar, en un individu amb LES.[63] La coexistència de lupus eritematós túmid (una variant poc comuna de lupus eritematós cutani crònic)[64] i LES és un fet inhabitual.[65]

No és corrent l'afectació del budell prim pel LES,[66] però en escasses ocasions l'enteritis constitueix la seva simptomatologia inicial[67] o predominant.[68] Altres complicacions gastrointestinals greus de la malaltia són la pancreatitis aguda[69] i la vasculitis mesentèrica.[70]

Es coneix des de fa anys l'associació existent entre el LES i certes patologies tiroïdals,[71] entre elles el càncer.[72] Alguns experts creuen que la medicació antireumàtica emprada per tractar el LES, a més de l'existència de factors autoimmunitaris comuns, podria ser un dels elements relacionats amb aquest vincle.[73]

De forma infreqüent la primera o la principal manifestació del LES és una vasculitis granulomatosa cutània,[74] una síndrome de Guillain-Barré,[75] una mielopatia,[76] una síndrome d'Evans,[77] una miopatia sense elevació del nivell de CK,[78] una sèpsia,[79] una peritonitis,[80] una gangrena dels dits[81] o una infecció per citomegalovirus, la qual en certes ocasions pot anar acompanyada de nefritis i síndrome hemofagocítica.[82] Rares vegades, el lupus debuta amb una síndrome hemofagocítica sense cap procés infecciós previ associat.[83]

El tabaquisme és un factor que influeix negativament en l'evolució clínica i la prognosi a llarg termini de la malaltia.[84] Augmenta la gravetat de les complicacions cardiovasculars[85] i dels trastorns cutanis.[86]

S'ha observat que els individus amb LES tenen un notable risc de desenvolupar determinats càncers, especialment limfoma no hodgkinià,[87] i limfoma de Hodgkin (tres vegades més que la població general), mieloma i càncer de fetge (dues vegades més).[88] El fet és atribuïble al dany originat pels autoanticossos en l'ADN cel·lular.[89]

Etimologia

[modifica]

L'origen del nom es desconeix, el terme lupus deriva del nom llatí per a "llop", tal vegada a causa d'una basta similitud entre l'erupció facial que presenten alguns dels pacients amb lupus i la cara d'un llop. La malaltia normalment exhibeix -al nas i les galtes- un eritema malar amb forma d'ales de papallona. D'allí «erythro» que deriva del grec ερυθρός, vermell. Se n'ha proposat una explicació encara més estranya que indica que el terme lupus no prové directament del llatí, sinó d'un estil francès de màscara (loup = llop de carnestoltes) que les dones usaven al voltant dels ulls.[90]

Història

[modifica]

El terme lupus ja el feia servir el metge del segle xii Rogerius,[91] qui el va utilitzar per a descriure l'eritema malar clàssic. Laurent-Théodore Biett (1781–1840), un metge d'origen suís format a París, es referí a ell com érythème centrifuge en els seus escrits.[92] El dermatòleg francès Cazenave fou qui anomenà la malaltia per primera vegada lupus érythémateux, en un article publicat el 1850[93] i va observar que s'exacerbava amb la calor, el fred, la proximitat al foc i l'acció directa de l'aire.[94] Una altra fita fou l'any 1872, quan el metge hongarès Móric Kaposi[95] va reconèixer la naturalesa sistèmica de la malaltia partint de les observacions fetes pel seu sogre, el dermatòleg Ferdinand von Hebra.[96] Al tercer volum de l'obra On Diseases of the Skin, Including the Exanthemata, escrit conjuntament per ells dos i publicat el 1874, abunden les explicacions sobre el lupus i apareix classificat com vulgar i sistèmic.[97] A la darrera dècada del segle dinou es van aconseguir importants avenços en la comprensió clínica del LES. William Osler (1849-1919)[98] va donar a conèixer els trets vasculars inflamatoris del lupus i descrigué també una condició associada al LES, que anomenà eritema exudatiu multiforme, en alguns dels seus pacients amb la malaltia. El període modern comença el 1948 amb el descobriment de les cèl·lules del lupus en el moll d'os per Malcolm McCallum Hargraves[99] (encara que des de la generalització de les anàlisis serològiques avençades l'ús d'aquestes cèl·lules com a indicadors de diagnòstic ha estat abandonat en gran part) i es caracteritza pels avanços en el nostre coneixement de la fisiologia i les característiques clíniques i de laboratori de la malaltia, així com els avenços en el tractament.[100] La primera medicació útil per a la malaltia va ser descoberta el 1894, quan es va comprovar científicament el fet que la quinina era una teràpia efectiva.[101] Quatre anys després, l'ús de salicilats en conjunció amb la quinina va demostrar ser encara més beneficiós. Aquest va ser el millor tractament disponible per als pacients fins a mitjan segle vint quan Philip Showalter Hench va descobrir l'eficàcia dels corticoesteroides en el tractament del lupus eritematós sistèmic.[102]

Malgrat els efectes beneficiosos que comporta l'ús de corticoesteroides, en certs casos aquesta medicació causa més mal que bé als pacients.[103][104]

El 10 de maig va ser declarat com el Dia Mundial del Lupus.[105]

Epidemiologia

[modifica]

La prevalença en la població general, depenent de la zona, es troba entre 4 i 250 casos per cada 100.000 habitants. El LES pediàtric representa entre un 10-20% de tots els casos.[106]

Això no obstant, aquestes estadístiques varien segons el lloc al món: a l'Amèrica del Nord, Àsia i al nord d'Europa afecta 40 de cada 100.000 habitants, però la incidència és major entre la població iberoamericana i afroamericana.[107] També s'han observat diferències pel que fa a la presentació clínica del LES en homes i en dones.[108]

A l'Estat espanyol és una de las malalties reumàtiques sistèmiques més freqüents, té una prevalença estimada de 9 casos/10.000 habitants i una incidència en ascens.[109]

Prop de 90% dels casos correspon al grup de dones en edat fèrtil (Relació dona/home: 9/1).[110] A hores d'ara la causa d'aquest fet no està clarament definida, però diversos estudis indiquen que pot ser el resultat d'una combinació de factors cromosòmics (perquè el LES es manifesti en els homes cal una major càrrega acumulativa de gens implicats en el desenvolupament de la malaltia que en les dones),[111] hormonals i ambientals.[112][113] Se sap que una mutació de guany funcional en el gen que codifica el receptor de senyal TLR7, que està ubicat en el cromosoma sexual X, participa en l'origen del trastorn. Almenys en part i ja que les dones tenen dos cromosomes X, aquesta singular mutació ajuda a entendre el motiu de la disparitat de gènere en el lupus.[114]

Tractament

[modifica]

Els pacients amb LES tenen una gran variabilitat clínica, per la qual cosa el tractament pot ser diferent segons l'afectació dels òrgans i sistemes que presentin i la gravetat d'aquestes manifestacions.

Tractaments específics

[modifica]

Analgèsics i antiinflamatoris

[modifica]

Atès que un dels símptomes més freqüents en el pacient amb LES són les molèsties osteoarticulars -artromiàlgies o artritis-, el tractament de mitjana o curta durada amb antiinflamatoris no esteroidals (AINE) sol alleujar notablement la inflamació i el dolor en episodis en què la malaltia presenta una activitat de lleu a moderada. No obstant això, el tractament excessivament prolongat amb AINE en aquest tipus de pacients està contraindicat perquè pot empitjorar els desperfectes que ja ha fet la malaltia en òrgans com el ronyó o el cor.[115] Per al tractament del dolor, també s’han prescrit analgèsics com els opioides, tot i que estudis més actuals han demostrat la seva falta d’efectivitat, problemes de seguretat que van des d’efectes mèdics adversos fins a sobredosis i risc d’addicció.[116]

Antipalúdics o antimalàrics

[modifica]

Els antipalúdics com la hidroxicloroquina són medicaments indicats per tractar la malària parasitària, però també són efectius com a tractament coadjuvant per a mantenir sota control el lupus i combatre’n els símptomes dèrmics i articulars.[117] També s’ha demostrat la seva efectivitat com a anticoagulant per combatre els trastorns trombòtics que a vegades pot causar la malaltia.[118]

Corticoides

[modifica]

Els corticoesteroides sintetitzats en laboratoris, com ara la prednisona, constitueixen un dels tractaments més clàssics per als brots moderats i severs del LES. La seva funció supressiva sobre el sistema immunitari aconsegueix reduir amb èxit i en poc temps les exacerbacions descontrolades de la malaltia. Ja que són fàrmacs amb molts efectes secundaris,[119] sempre es procura administrar la dosi més baixa en el menor temps possible. Si això no és factible, es poden administrar altres immunosupressors anomenats «estalviadors de la cortisona» per tal de reduir els efectes més indesitjables d’aquesta.[120] En les temporades de remissió del lupus, els corticoides se solen retirar del tot.[121]

Immunosupressors

[modifica]

Els immunosupressors són fàrmacs que produeixen la immunosupressió del sistema immunitari. Se solen prescriure en pacients amb brots severs o en pacients en què el tractament amb corticoides no ha resultat efectiu. En els casos d'afectació cerebral[122] o nefritis lúpica proliferativa[123] també han aconseguit resultats esperançadors. Des de finals dels anys 70, la ciclofosfamida[124] és el fàrmac d'elecció per tractar les formes greus del LES, però també existeixen altres immunosupressors amb bons resultats com el metotrexat, l'azatioprina o el micofenolat.[125]

Fàrmacs biològics

[modifica]

Ara per ara, el belimumab[126] és l'únic medicament biològic aprovat per l'Administració d'Aliments i Fàrmacs i l'Agència Europea de Medicaments com a teràpia intravenosa indicada en casos de LES que no responen al tractament convencional, exceptuant-ne els pacients que presenten nefritis lúpica i/o compromís seriós del SNC. Altres biofàrmacs, com el tabalumab,[127] el sifalimumab[128] l'anifrolumab,[129] l'ustekinumab[130] o l'epratuzumab,[131] tot i que auguren bons resultats, estan en diferents etapes d'assaig.[132][133]

Anticoagulants

[modifica]

Molts pacients amb LES presenten problemes de coagulació importants a través de manifestacions comòrbides com la síndrome antifosfolipídica o la presència d'anticoagulant lúpic a la sang.[134] És comuna la prescripció d'antiagregants plaquetaris com l'aspirina a dosis baixes com a tractament de base.[135] Tot i això, en els casos en què el risc de coagulació és molt elevat -o quan s'han presentat prèviament episodis recurrents de trombosi-, es poden prescriure anticoagulants de més calibre com la warfarina i, fins i tot, la combinació d'aquesta amb l'aspirina.

Suplements vitamínics

[modifica]

Tenint en compte que la majoria de pacients amb LES han d'evitar l'exposició directa del sol a la pell, no és irrellevant que la majoria d'ells acabin patint una prevalença elevada de dèficit o insuficiència de vitamina D. Es tracta d'un risc que pot conduir cap a la pèrdua mineral de l'os i facilitar-ne la fractura, però també, pot produir un desequilibri immunitari important que empitjorarà el pronòstic de la malaltia. A més a més, l'ús prolongat dels corticoesteroides com a tractament també pot acabar comportant una pèrdua significativa de la massa òssia. És per això que els suplements de calci i de vitamina D, juntament amb una dieta adequada, són la millor opció per evitar aquestes complicacions.[136]

Monitoratge de la malaltia

[modifica]

Es recomana avaluar l'activitat del LES cada 15 dies–6 mesos en funció de les dades clíniques, de les proves analítiques i dels tractaments emprats.[137] Per fer-ho, s'han dissenyat diversos barems, que poden ser utilitzats tant en la pràctica clínica com en estudis retrospectius o assajos de nous medicaments.[138][139]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Krafts, K «Lupus: a short summary» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2009; Set 29, pàgs: 3 [Consulta: 23 març 2021].
  2. ↑ Pisetsky, DS «Evolving story of autoantibodies in systemic lupus erythematosus» (en anglès). J Autoimmun, 2020 Jun; 110, pp: 102356. DOI: 10.1016/j.jaut.2019.102356. PMC: 8284812. PMID: 31810857 [Consulta: 12 febrer 2022].
  3. ↑ Drissa, M; Helali, S; Amani, F; Chebbi, M; et al «Echocardiographic characteristics of cardiac involvement in systemic lupus erythematosus» (en anglès). Tunis Med, 2019 Feb; 97 (2), pp: 373-378. ISSN: 2724-7031. PMID: 31539097 [Consulta: 29 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ Zayat, AS; Mahmoud, K; Yusof, MYM; Mukherjee, S; D'Agostino, MA; Hensor, EMA; Wakefield, RJ; et al «Defining inflammatory musculoskeletal manifestations in systemic lupus erythematosus» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2019 Feb 1; 58 (2), pp: 304-312. DOI: 10.1093/rheumatology/key277. ISSN: 1462-0332. PMID: 30265343 [Consulta: 29 gener 2023].
  5. ↑ Aguilera-Pickens, G; Abud-Mendoza, C «Pulmonary manifestations in systemic lupus erythematosus: pleural involvement, acute pneumonitis, chronic interstitial lung disease and diffuse alveolar hemorrhage» (en anglès). Reumatol Clin, 2018 Set-Oct; 14 (5), pp: 294-300. DOI: 10.1016/j.reuma.2018.03.012. ISSN: 1885-1398. PMID: 29773465 [Consulta: 12 abril 2021].
  6. ↑ Dai, G; Li, L; Wang, T; Jiang, W; Ma, J; Yan, Y; Chen, Z «Pulmonary Involvement in Children With Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Front Pediatr, 2021 Feb 2; 8, pp: 617137. DOI: 10.3389/fped.2020.617137. PMC: 7884320. PMID: 33604317 [Consulta: 24 març 2021].
  7. ↑ Cook, SG «Ascites as the Presenting Sign of Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Cureus, 2022 Mar 16; 14 (3), pp: e23231. DOI: 10.7759/cureus.23231. PMC: 9012548. PMID: 35449635 [Consulta: 27 abril 2022].
  8. ↑ Bortoluzzi, A; Silvagni, E; Furini, F; Piga, M; Govoni, M «Peripheral nervous system involvement in systemic lupus erythematosus: a review of the evidence» (en anglès). Clin Exp Rheumatol, 2019 Gen-Feb; 37 (1), pp: 146-155. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2022. ISSN: 1593-098X. PMID: 29846158 [Consulta: 31 desembre 2022].
  9. ↑ Gal, Y; Twig, G; Mozes, O; Greenberg, G; et al «Central nervous system involvement in systemic lupus erythematosus: an imaging challenge» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2013 Jul; 15 (7), pp: 382-386. ISSN: 1565-1088. PMID: 23943987 [Consulta: 31 desembre 2022].
  10. ↑ Piga, M; Arnaud, L «The Main Challenges in Systemic Lupus Erythematosus: Where Do We Stand?» (en anglès). J Clin Med, 2021 Gen 11; 10 (2), pp: 243. DOI: 10.3390/jcm10020243. PMC: 7827672. PMID: 33440874 [Consulta: 31 març 2020].
  11. ↑ Centers for Disease Control and Prevention. «Systemic Lupus Erythematosus (SLE)» (en anglès). National Center for Chronic Disease Prevention and Health Promotion, Division of Population Health. US Department of Health & Human Services, 2018; Oct 27 (rev). [Consulta: 31 març 2021].
  12. ↑ Torres-Navarro, I; López-Montesinos, B; Évole-Buselli, M «Lupus neonatal» (en castellà). An Pediatr, 2021 Feb; 94 (2), pp: 122-123. DOI: 10.1016/j.anpedi.2020.07.014. ISSN: 2341-2879. PMID: 32919929 [Consulta: 7 desembre 2022].
  13. ↑ Gordon, P; Khamashta, MA; Rosenthal, E; Simpson, JM; Sharland, G; Brucato, A; Franceschini, F; De Bosschere, K; et al «Anti-52 kDa Ro, anti-60 kDa Ro, and anti-La antibody profiles in neonatal lupus» (en anglès). J Rheumatol, 2004 Des; 31 (12), pp: 2480-2487. ISSN: 1499-2752. PMID: 15570655 [Consulta: 19 desembre 2022].
  14. ↑ Sukumaran, S; Singh, D «Cutaneous Neonatal Lupus Erythematosus: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2022 Feb 16; 14 (2), pp: e22279. DOI: 10.7759/cureus.22279. PMC: 8933254. PMID: 35350503 [Consulta: 8 gener 2023].
  15. ↑ León Muiños, E; Monteagudo Sánchez, B; Luaces González, JE; García Santiago, J «Lupus eritematoso neonatal» (en castellà). An Pediatr, 2008 Ag; 69 (2), pp: 185-186. ISSN 1695-4033. DOI: 10.1157/13124905 [Consulta: 17 desembre 2022].
  16. ↑ Gergianaki, I; Bertsias, G «Systemic Lupus Erythematosus in Primary Care: An Update and Practical Messages for the General Practitioner» (en anglès). Frontiers in Medicine (Lausanne), 2018 Maig 29; 5, pp: 161. DOI: 10.3389/fmed.2018.00161. PMC: 5986957. PMID: 29896474 [Consulta: 13 febrer 2020].
  17. ↑ Lalani, S; Pope, J; de Leon, F; Peschken, C; Members of CaNIOS/1000 Faces of Lupus «Clinical features and prognosis of late-onset systemic lupus erythematosus: results from the 1000 faces of lupus study» (en anglès). J Rheumatol, 2010 Gen; 37 (1), pp: 38-44. ISSN 0315-162X. DOI: 10.3899/jrheum.080957. PMID: 20008925 [Consulta: 30 març 2021].
  18. ↑ Casanovas i Plana, M «Impacte d’un programa d’activitat física basat en la resistència cardiovascular, la mobilitat articular i tonificació general per a millorar la qualitat de vida i condició física de persones amb lupus eritematós sistèmic -Treball de Fi de Grau-». Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes. Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2017; Maig, págs: 94 [Consulta: 24 gener 2023].
  19. ↑ Rooney, J «Lupus eritematoso sistémico: el gran imitador desenmascarado» (en castellà). Nursing, 2006 Des; 24 (10), pàgs: 32-38. ISSN 0212-5382. DOI: 10.1016/S0212-5382(06)71185-2 [Consulta: 6 febrer 2020].
  20. ↑ Saez-de-Ocariz, M; Pecero-Hidalgo, MJ; Rivas-Larrauri, F; García-Domínguez, M; Venegas-Montoya, E; Garrido-García, M; Yamazaki-Nakashimada, MA «A Teenager With Rash and Fever: Juvenile Systemic Lupus Erythematosus or Kawasaki Disease?» (en anglès). Front Pediatr, 2020 Abr 7; 8, pp: 149. DOI: 10.3389/fped.2020.00149. PMC: 7154070. PMID: 32318531 [Consulta: 16 maig 2020].
  21. ↑ «Lupus Eritematoso Sistemico (Lupus)» (en castellà). American College of Rheumatology. [Consulta: 8 desembre 2013].
  22. ↑ Gill, JM; Quisel, AM; Rocca, PV; Walters, DT «Diagnosis of Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Am Fam Physician, 2003 Des 1; 68 (11), pp: 2179-2186. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2021. ISSN: 1532-0650. PMID: 14677663 [Consulta: 12 abril 2021].
  23. ↑ D'Andréa, A; Peillet, DL; Serratrice, C; Petignat, PA; Prendki, V; Reny, JL; Serratrice, J «Diagnosis of systemic lupus erythematosus by presence of Hargraves cells in eosinophilic pleural effusion» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Oct; 97 (42), pp: e12871. DOI: 10.1097/MD.0000000000012871. PMC: 6211931. PMID: 30335001 [Consulta: 12 abril 2021].
  24. ↑ Rivas-Larrauri, F; Yamazaki-Nakashimada, MA «Lupus eritematoso sistémico: ¿es una sola enfermedad?» (en castellà). Reumatol Clin, 2016 Set-Oct; 12 (5), pp: 274-281. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2016.01.005. PMID: 26922326 [Consulta: 22 maig 2020].
  25. ↑ Mediavilla Álvarez, E «Lupus eritematoso sistémico: enfermedad y manejo del dolor articular en pacientes con lupus eritematoso sistémico» (en castellà). NPunto, 2021 Oct; 4 (43), pp: 41-61. ISSN 2603-9680 [Consulta: 7 desembre 2022].
  26. ↑ Tani, C; Carli, L; Stagnaro, C; Elefante, E; Signorini, V; et al «Imaging of joints in systemic lupus erythematosus» (en anglès). Clin Exp Rheumatol, 2018 Set-Oct; 36, Supl 114 (5), pàgs: 68-73. ISSN 0392-856X. PMID: 30296972 [Consulta: 5 febrer 2020].
  27. ↑ Skare, TL; de Lima Godoi, A; Ferreira, VO «Jaccoud arthropathy in systemic lupus erythematosus: clinical and serological findings» (en anglès). Rev Assoc Med Bras, 2012 Jul-Ag; 58 (4), pp: 489-492. ISSN 0104-4230. DOI: 10.1590/S0104-42302012000400022 [Consulta: 5 febrer 2020].
  28. ↑ Liu, PP; Shuai, ZW; Lian, L; Wang, K «Systemic lupus erythematosus with multicentric reticulohistiocytosis: A case report» (en anglès). World J Clin Cases, 2023 Gen 16; 11 (2), pp: 456-463. PMID: 36686350. DOI: 10.12998/wjcc.v11.i2.456. PMC: 9850977 [Consulta: 8 febrer 2023].
  29. ↑ Shaharir, SS; Chua, SH; Mohd, R; Mustafar, R; et al «Risk factors for symptomatic Avascular Necrosis (AVN) in a multi-ethnic Systemic Lupus Erythematosus (SLE) cohort» (en anglès). PLoS One, 2021 Mar 19; 16 (3), pp: e0248845. PMID: 33739994. DOI: 10.1371/journal.pone.0248845. ISSN: 1932-6203 [Consulta: 23 març 2021].
  30. ↑ Caramaschi, P; Biasi, D; Dal Forno, I; Adami, S «Osteonecrosis in systemic lupus erythematosus: an early, frequent, and not always symptomatic complication» (en anglès). Autoimmune Dis, 2012 Ag 5; 2012, pp: 725249. PMID: 22919470. DOI: 10.1155/2012/725249. PMC: 3419396 [Consulta: 16 desembre 2022].
  31. ↑ Liang, Y; Leng, RX; Pan, HF; Ye, DQ «Associated Variables of Myositis in Systemic Lupus Erythematosus: A Cross-Sectional Study» (en anglès). Med Sci Monit, 2017 Maig 26; 23, pp: 2543-2549. PMID: 28548078. DOI: 10.12659/msm.902016. PMC: 5455803 [Consulta: 17 febrer 2022].
  32. ↑ Cotton, T; Niaki, OZ; Zheng, B; Pineau, CA; et al «Myositis in systemic lupus erythematosus» (en anglès). Lupus, 2021 Abr; 30 (4), pp: 615-619. ISSN 0961-2033. DOI: 10.1177/0961203320988587. PMID: 33461416 [Consulta: 17 febrer 2022].
  33. ↑ Kreps, A; Paltoo, K; McFarlane, I «Cardiac Manifestations in Systemic Lupus Erythematosus: A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Am J Med Case Rep, 2018; 6 (9), pàgs: 180-183. PMID: 30533521. DOI: 10.12691/ajmcr-6-9-3. PMC: 6286042 [Consulta: 13 febrer 2020].
  34. ↑ Tariq, S; Garg, A; Gass, A; Aronow, WS «Myocarditis due to systemic lupus erythematosus associated with cardiogenic shock» (en anglès). Arch Med Sci, 2018 Mar; 14 (2), pp: 460-462. PMID: 29593821. DOI: 10.5114/aoms.2017.68692. PMC: 5868675 [Consulta: 13 febrer 2020].
  35. ↑ Al-Nokhatha, SA; Khogali, HI; Al Shehhi, MA; Jassim, IT «Myocarditis as a lupus challenge: two case reports» (en anglès). J Med Case Rep, 2019 Nov 20; 13 (1), pp: 343. PMID: 31744544. DOI: 10.1186/s13256-019-2242-1. PMC: 6864968 [Consulta: 13 febrer 2020].
  36. ↑ Gupta, S; Jesrani, G; Gaba, S; Gupta, M; Kumar, S «Constrictive Pericarditis as an Initial Manifestation of Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Cureus, 2020 Oct 30; 12 (10), pp: e11256. PMID: 33269173. DOI: 10.7759/cureus.11256. PMC: 7707119 [Consulta: 12 febrer 2022].
  37. ↑ Larson, NP; Frawley, TC; Long, B «Cardiac Tamponade in an 18-year-old Male with Undiagnosed Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Cureus, 2019 Jul 21; 11 (7), pp: e5186. PMID: 31572632. DOI: 10.7759/cureus.5186. PMC: 6760573 [Consulta: 13 febrer 2020].
  38. ↑ Tornvall, P; Göransson, A; Ekman, J; Järnbert-Pettersson, H «Myocardial Infarction in Systemic Lupus Erythematosus: Incidence and Coronary Angiography Findings» (en anglès). Angiology, 2021 Maig; 72 (5), pp: 459-464. PMID: 33412909. DOI: 10.1177/0003319720985337. PMC: 8044619 [Consulta: 16 desembre 2022].
  39. ↑ Ruiz Irastorza, G; Espinosa, G; Frutos, MA; Jiménez Alonso, J; Praga, M; Pallarés, L; Robles Marhuenda, A; Segarra, A; Quereda, C; et al «Diagnóstico y tratamiento de la nefritis lúpica. Documento de consenso del Grupo de Enfermedades Autoinmunes Sistémicas (GEAS) de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) y de la Sociedad Española de Nefrología (S.E.N.)» (en castellà). Nefrologia, 2012; 32 (Supl 1), pp: 1-35. ISSN 1989-2284. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Dec.11298. PMID: 22293933 [Consulta: 25 febrer 2020].
  40. ↑ Sterner, RM; Hartono, SP; Grande, JP «The Pathogenesis of Lupus Nephritis» (en anglès). Journal of Clinical and Cellular Immunology, 2014 Abr; 5 (2), pii: 205. PMID: 25133068. DOI: 10.4172/2155-9899.1000205. PMC: 4131745 [Consulta: 25 febrer 2020].
  41. ↑ Parodis, I; Tamirou, F; Houssiau, FA «Prediction of prognosis and renal outcome in lupus nephritis» (en anglès). Lupus Sci Med, 2020 Feb 18; 7 (1), pp: e000389 PMID: 32153796. DOI: 10.1136/lupus-2020-000389. PMC: 7046967 [Consulta: 8 gener 2023].
  42. ↑ Sánchez-Vegazo Sánchez, I; Teruel, C; Menéndez, C «Nefritis lúpica» (en castellà). Revista Española de Patología, 2002 Jul-Set; 35 (3), pp: 269-278. ISSN 1988-561X [Consulta: 25 febrer 2020].
  43. ↑ Timlin, H; Manno, R; Douglas, H «Hyperhomocysteinemia and Lupus Nephritis» (en anglès). Cureus, 2019 Jul 2; 11 (7), pp: e5065. PMID: 31516776. DOI: 10.7759/cureus.5065. PMC: 6721921 [Consulta: 1r març 2020].
  44. ↑ Li, NL; Kang, R; Ardoin, SP; Ayoub, I «Hemophagocytic Lymphohistiocytosis, a Rare Presentation in Lupus Nephritis» (en anglès). Kidney Int Rep, 2020 Des 13; 6 (3), pp: 842-845. PMID: 33733000. DOI: 10.1016/j.ekir.2020.11.036. PMC: 7938066 [Consulta: 1r març 2020].
  45. ↑ Aguilera-Pickens, G; Abud-Mendoza, C «Manifestaciones neuropsiquiátricas en lupus eritematoso generalizado: bases fisiopatogénicas y terapéuticas» (en castellà). Reumatol Clin, 2013 Nov-Des; 9 (6), pp: 331-333. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2013.02.007. PMID: 23746788 [Consulta: 13 febrer 2020].
  46. ↑ Kivity, S; Agmon-Levin, N; Zandman-Goddard, G; Chapman, J; Shoenfeld, Y «Neuropsychiatric lupus: a mosaic of clinical presentations» (en anglès). BMC Med, 2015 Mar 4; 13, pp: 43. PMID: 25858312. DOI: 10.1186/s12916-015-0269-8. PMC: 4349748 [Consulta: 31 març 2021].
  47. ↑ Emori, A; Matsushima, E; Aihara, O; Ohta, K; et al «Cognitive dysfunction in systemic lupus erythematosus» (en anglès). Psychiatry Clin Neurosci, 2005 Oct; 59 (5), pp: 584-589. PMID: 16194262. DOI: 10.1111/j.1440-1819.2005.01418.x. ISSN: 1440-1819 [Consulta: 8 desembre 2022].
  48. ↑ Pego-Reigosa, JM; Isenberg, DA «Psychosis due to systemic lupus erythematosus: characteristics and long-term outcome of this rare manifestation of the disease» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2008 Oct; 47 (10), pp: 1498-1502. ISSN 1462-0332. DOI: 10.1093/rheumatology/ken260. PMID: 18658205 [Consulta: 24 abril 2020].
  49. ↑ Perez, O; Dave, K; Almanzar, A; Prodhan, T; Concepion, L «Primary Psychiatric Disorder Masking the Diagnosis of Neuropsychiatric Lupus in a Patient with Altered Mental Status: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2017 Oct 23; 9 (10), pp: e1793. PMID: 29423350. DOI: 10.7759/cureus.1793. PMC: 5794200 [Consulta: 23 març 2021].
  50. ↑ Lemaire, B; Geron, D; Malaise, O; Krzesinski, JM; Ansseau, M; Scantamburlo, G «La dépression est une complication fréquente du lupus érythémateux disséminé: considérations épidémiologiques, pathogéniques et thérapeutiques» (en francés). Revue médicale de Liège, 2015 Abr; 70 (4), pp: 215-218. ISSN 0370-629X. PMID: 26054174 [Consulta: 24 abril 2020].
  51. ↑ Chaudhury, D; Qureshi, A; Prasad, S; Meena, RK; Sharma, S «Catatonia - An unusual presenting clinical manifestation of systemic lupus erythematosus» (en anglès). Reumatol Clin, 2017 Jul-Ag; 13 (4), pp: 224-226. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2016.03.013. PMID: 27174399 [Consulta: 26 febrer 2022].
  52. ↑ Toyota, T; Akamatsu, N; Tanaka, A; Shouzaki, T; et al «Mesial temporal lobe epilepsy as a neuropsychiatric syndrome of systemic lupus erythematosus» (en anglès). Epilepsia, 2013 Mar; 54 (3), pp: e33-e36. PMID: 23126460. DOI: 10.1111/epi.12012. ISSN: 1528-1167 [Consulta: 8 desembre 2022].
  53. ↑ Rodriguez-Hernandez, A; Ortiz-Orendain, J; Alvarez-Palazuelos, LE; Gonzalez-Lopez, L; et al «Seizures in systemic lupus erythematosus: A scoping review» (en anglès). Seizure, 2021 Mar; 86, pp: 161-167. PMID: 33626435. DOI: 10.1016/j.seizure.2021.02.021. ISSN: 1532-2688 [Consulta: 8 desembre 2022].
  54. ↑ Memon, W; Aijaz, Z; Afzal, MS; Faryad, S «Primary Psychiatric Disorder Masking the Diagnosis of Lupus Cerebritis» (en anglès). Cureus, 2020 Nov 23; 12 (11), pp: e11643. PMID: 33376654. DOI: 10.7759/cureus.11643. PMC: 7755679 [Consulta: 23 març 2021].
  55. ↑ Rico, M; Díaz-López, JB; Peña, J; Oliva-Nacarino, P «Latent orbital pseudotumor secondary to systemic lupus erythematosus» (en anglès). Clin Case Rep, 2016 Set 21; 4 (11), pp: 1065-1067. PMID: 27830075. DOI: 10.1002/ccr3.697. PMC: 5093165 [Consulta: 7 gener 2022].
  56. ↑ Al-Busaidi, T; Wali, U; Al-Shirawi, A; Al-Mujaini, A «Dacryoadenitis as first presenting feature in systemic lupus erythematosus» (en anglès). Lupus, 2013 Nov; 22 (13), pp: 1431-1432. PMID: 23884982. DOI: 10.1177/0961203313498804. ISSN: 1477-0962 [Consulta: 7 gener 2022].
  57. ↑ Boonsopon, S; Maghsoudlou, A; Foster, CS «Ocular Manifestations in Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Rheumatology (Sunnyvale), 2015; 5 (1), pàgs: 11. ISSN 2161-1149. DOI: 10.4172/2161-1149.1000150 [Consulta: 29 febrer 2020].
  58. ↑ Dias-Santos, A; Tavares Ferreira, J; Pinheiro, S; Cunha, JP; Alves, M; Papoila, AL; Moraes-Fontes, MF; Proença, R «Neurodegeneration in systemic lupus erythematosus: layer by layer retinal study using optical coherence tomography» (en anglès). International Journal of Retina and Vitreous, 2020 Abr 21; 6, pp: 15. PMID: 32337070. DOI: 10.1186/s40942-020-00219-y. PMC: 7171841 [Consulta: 8 maig 2020].
  59. ↑ Palejwala, NV; Walia, HS; Yeh, S «Ocular Manifestations of Systemic Lupus Erythematosus: A Review of the Literature» (en anglès). Autoimmune Dis, 2012 Jul; 2012, pp: 290898. PMID: 22811887. DOI: 10.1155/2012/290898. PMC: 3395333 [Consulta: 1r març 2020].
  60. ↑ Bielsa Marsol, I; Rodríguez Caruncho, C «Manifestaciones cutáneas del lupus eritematoso» (en castellà). Inmunología, 2010 Jul-Set; 29 (3), pp: 100-110. ISSN 0213-9626. DOI: 10.1016/S0213-9626(10)70017-2 [Consulta: 14 febrer 2020].
  61. ↑ Heimovski FE, Simioni JA, Skare TL «Systemic lupus erythematosus and Raynaud's phenomenon» (en anglès). An Bras Dermatol, 2015 Nov-Des; 90 (6), pp: 837-840. PMID: 26734864. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20153881. PMC: 4689071 [Consulta: 8 maig 2020].
  62. ↑ Palencia Pérez SI, López Gómez S, Vanaclocha Sebastían F, Rodríguez Peralto JL, Iglesias Díez L «Paniculitis lúpica asociada a lupus eritematoso sistémico» (en castellà). Actas Dermosifiliográficas, 2002 Mar; 93 (3), pp: 181-183. ISSN 0001-7310 [Consulta: 14 febrer 2020].
  63. ↑ Alkul S, Behrens E, Stetson C «Rowell syndrome with recurrence from photoexacerbation: A case report» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2019 Abr 26; 7, pàgs: 2050313X19847337. PMID: 31065361. DOI: 10.1177/2050313X19847337. PMC: 6487764 [Consulta: 13 febrer 2020].
  64. ↑ Saleh, D; Grubbs, H; Koritala, T; Crane, JS «Tumid Lupus Erythematosus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Set 19; NBK482515 (rev), pàgs: 24. PMID: 29494121 [Consulta: 3 febrer 2023].
  65. ↑ Jatwani, K; Chugh, K; Osholowu, OS; Jatwani, S «Tumid Lupus Erythematosus and Systemic Lupus Erythematosus: A Report on Their Rare Coexistence» (en anglès). Cureus, 2020 Abr 5; 12 (4), pp: e7545. PMID: 32377493. DOI: 10.7759/cureus.7545. PMC: 7199909 [Consulta: 3 febrer 2023].
  66. ↑ Gonzalez A, Wadhwa V, Salomon F, Kaur J, Castro FJ «Lupus enteritis as the only active manifestation of systemic lupus erythematosus: A case report» (en anglès). World J Clin Cases, 2019 Jun 6; 7 (11), pp: 1315-1322. PMID: 31236395. DOI: 10.12998/wjcc.v7.i11.1315. PMC: 6580338 [Consulta: 10 maig 2020].
  67. ↑ Barrera, M; Barrera, R; de la Rivera, M; Vela, J; Mönckeberg, «Enteritis lúpica como manifestación inicial de lupus eritematoso sistémico. Caso clínico» (en castellà). Rev Méd Chile, 2017 Oct; 145 (10), pp: 1349-1352. ISSN 0717-6163. DOI: 10.4067/S0034-98872017001001349. PMID: 29488577 [Consulta: 4 abril 2021].
  68. ↑ Ronen JA, Mekala A, Wiechmann C, Mungara S «A Flare-up of Systemic Lupus Erythematosus with Unusual Enteric Predominance» (en anglès). Cureus, 2020 Feb 21; 12 (2), pp: e7068. PMID: 32226670. DOI: 10.7759/cureus.7068. PMC: 7089623 [Consulta: 10 maig 2020].
  69. ↑ Jia, Y; Ortiz, A; Mccallum, R; Salameh, H; Serrato, P «Acute pancreatitis as the initial presentation of systematic lupus erythematosus» (en anglès). Case Rep Gastrointest Med, 2014; Ag 14, pp: 571493. PMID: 25197582. DOI: 10.1155/2014/571493. PMC: 4150433 [Consulta: 15 gener 2022].
  70. ↑ Ashouri, JF; Davis, JL; Farkas, A; Durack, JC; Ramachandran, R; Dall'Era, M «A young woman with systemic lupus erythematosus and extensive mesenteric vasculitis involving small and medium vessels» (en anglès). Arthritis Care Res (Hoboken), 2012 Des; 64 (12), pp: 1928-1933. ISSN 2151-4658. DOI: 10.1002/acr.21833. PMID: 22933330 [Consulta: 15 gener 2022].
  71. ↑ Ferrari, SM; Elia, G; Virili, C; Centanni, M; et al «Systemic Lupus Erythematosus and Thyroid Autoimmunity» (en anglès). Front Endocrinol (Lausanne), 2017 Jun 19; 8, pp: 138. PMID: 28674523. DOI: 10.3389/fendo.2017.00138. PMC: 5474463 [Consulta: 18 febrer 2020].
  72. ↑ Kawano, Y; Nambu, M; Uejima, Y; Sato, S; et al «Risk Factors for Thyroid Cancer in Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Glob Pediatr Health, 2017 Oct 16; 4, pp: 2333794X17736700. PMID: 29085866. DOI: 10.1177/2333794X17736700. PMC: 5648094 [Consulta: 16 febrer 2023].
  73. ↑ Klionsky, Y; Antonelli, M «Thyroid Disease in Lupus: An Updated Review» (en anglès). ACR Open Rheumatol, 2020 Feb; 2 (2), pp: 74-78. ISSN 2578-5745. DOI: 10.1002/acr2.11105. PMC: 32043833 [Consulta: 18 febrer 2020].
  74. ↑ Hsu, T; Nguyen, P; Petronic-Rosic, V «A case of systemic lupus erythematosus with cutaneous granulomatous vasculitis» (en anglès). JAAD Case Rep, 2022 Gen 19; 21, pp: 93-96. PMID: 35198710. DOI: 10.1016/j.jdcr.2022.01.006. PMC: 8850554 [Consulta: 26 febrer 2022].
  75. ↑ Beshir, E; Belt, E; Chencheri, N; Saqib, A; Pallavidino, M; Terheggen, U; et al «Case Report: Guillain-Barré Syndrome as Primary Presentation of Systemic Lupus Erythematosus (SLE-GBS) in a Teenage Girl» (en anglès). Front Pediatr, 2022 Mar 17; 10, pp: 838927. PMID: 35372162. DOI: 10.3389/fped.2022.838927. PMC: 8968442 [Consulta: 1r gener 2023].
  76. ↑ Hamming, L; van der Meulen, R; Vergouwen, A; Siegert, C «Myelopathy in systemic lupus erythematosus: a case report and a review of the literature» (en anglès). Neth J Med, 2015 Jul; 73 (6), pp: 290-292. PMID: 26228194. ISSN: 1872-9061 [Consulta: 1r gener 2023].
  77. ↑ Stolyar, L; Rizi, B; Lin, S; Hsieh, E «Systemic lupus erythematosus presenting as Evans syndrome» (en anglès). Clin Case Rep, 2019 Nov 18; 7 (12), pp: 2513-2514. PMID: 31893091. DOI: 10.1002/ccr3.2550. PMC: 6935636 [Consulta: 16 febrer 2023].
  78. ↑ Paramasivam, S; Noh, MM; Khaing, MS; Dahlan, IM; Payus, AO «An uncommon cause of myalgia: A case report on systemic lupus erythematous myopathy» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2022 Mar 2; 75, pp: 103450. PMID: 35386788. DOI: 10.1016/j.amsu.2022.103450. PMC: 8977921 [Consulta: 10 abril 2022].
  79. ↑ Rahim, MJC; Mohammad, N; Kamaruddin, MI; Ghazali, WSW «Systemic lupus erythematosus and melioidosis» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Jul 1; 12 (7), pp: e229974. PMID: 31266760. DOI: 10.1136/bcr-2019-229974. PMC: 6605894 [Consulta: 8 febrer 2023].
  80. ↑ Kheyri, Z; Laripour, A; Ala, M «Peritonitis as the first presentation of systemic lupus erythematous: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2021 Des 26; 15 (1), pp: 611. PMID: 34953487. DOI: 10.1186/s13256-021-03216-3. PMC: 8710242 [Consulta: 5 febrer 2022].
  81. ↑ Adelowo, O; Olaosebikan, H; Ajani, W; Omosebi, DT «Digital gangrene as the initial presentation of systemic lupus erythematosus» (en anglès). BMJ Case Rep, 2012; Nov 1, pp: bcr2012006259. PMID: 23125294. DOI: 10.1136/bcr-2012-006259. PMC: 4543316 [Consulta: 10 abril 2022].
  82. ↑ Amel, R; Monia, K; Anis, M; Fatma, BF; Chadia, L «Systemic lupus erythematous revealed by cytomegalovirus infection» (en anglès). Pan Afr Med J, 2016 Jul 15; 24, pp: 241. PMID: 27800096. DOI: 10.11604/pamj.2016.24.241.8988. PMC: 5075437 [Consulta: 11 març 2020].
  83. ↑ Egües Dubuc, CA; Uriarte Ecenarro, M; Meneses Villalba, C; Aldasoro Cáceres, V; et al «Síndrome hemofagocítico como manifestación clínica inicial del lupus eritematoso sistémico» (en castellà). Reumatol Clin, 2014 Set-Oct; 10 (5), pp: 321-324. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2013.09.004. PMID: 24316336 [Consulta: 11 març 2020].
  84. ↑ Arnaud, L; Tektonidou, MG «Long-term outcomes in systemic lupus erythematosus: trends over time and major contributors» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2020 Des 5; 59 (Supl 5), pp: v29-v38. PMID: 33280012. DOI: 10.1093/rheumatology/keaa382. PMC: 7719040 [Consulta: 24 desembre 2021].
  85. ↑ Zhang, WT; Liu, Z; Zhu, BC; Cui, ZY; Huang, C; et al «Effects of tobacco smoking on cardiovascular disease in patients with systemic lupus erythematosus: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Front Immunol, 2022 Jul 27; 13, pp: 967506. PMID: 35967334. DOI: 10.3389/fimmu.2022.967506. PMC: 9364766 [Consulta: 7 març 2023].
  86. ↑ Ezeh, N; McKown, T; Garg, S; Bartels, CM «Smoking exposure in pack-years predicts cutaneous manifestations and damage in systemic lupus erythematosus» (en anglès). Lupus, 2021 Feb 24; 961203321995257, pp: 1-10. PMID: 33626970. DOI: 10.1177/0961203321995257. PMC: 8382776 [Consulta: 7 març 2023].
  87. ↑ Bernatsky, S; Ramsey-Goldman, R; Labrecque, J; Joseph, L; et al «Cancer risk in systemic lupus: an updated international multi-centre cohort study» (en anglès). J Autoimmun, 2013 Maig; 42, pp: 130-135. PMID: 23410586. DOI: 10.1016/j.jaut.2012.12.009. PMC: 3646904 [Consulta: 2 abril 2021].
  88. ↑ Clarke, AE; Pooley, N; Marjenberg, Z; Langham, J; Nicholson, L; et al «Risk of malignancy in patients with systemic lupus erythematosus: Systematic review and meta-analysis» (en anglès). Semin Arthritis Rheum, 2021 Des; 51 (6), pp: 1230-1241. ISSN 1532-866X. DOI: 10.1016/j.semarthrit.2021.09.009. PMID: 34710720 [Consulta: 5 febrer 2022].
  89. ↑ Noble, PW; Bernatsky, S; Clarke, AE; Isenberg, DA; et al «DNA-damaging autoantibodies and cancer: the lupus butterfly theory» (en anglès). Nat Rev Rheumatol, 2016 Jul; 12 (7), pp: 429-434. ISSN 1759-4790. DOI: 10.1038/nrrheum.2016.23. PMID: 27009542 [Consulta: 2 abril 2021].
  90. ↑ Quevauvilliers, Jacques; Perlemuter, Léon. Diccionario de Enfermería. Enciclopedia practica (en castellà). 2a edició. Elsevier, España, 2004, p. 486. ISBN 8445812513. 
  91. ↑ Suárez, R «Rogerius y la Escuela de Medicina de Salerno» (en castellà). Galenus, 2015; VIII: 59 (4), pàgs: 4. ISSN 2159-9203 [Consulta: 6 febrer 2020].
  92. ↑ Holuvar, K «History of lupus erythematosus» (en anglès). Acta Dermatovenerol Alp Pannonica Adriat, 2006 Des; 15 (4), pp: 191-194. ISSN 1318-4458. PMID: 17982615 [Consulta: 4 abril 2021].
  93. ↑ Fresquet, JL «Pierre Louis Alphée Cazenave (1795-1877)» (en castellà). Historiadelamedicina.org, 2015, pàgs: 9 [Consulta: 8 maig 2020].
  94. ↑ Lehmann, P; Kuhn, A «Photosensitivity in Lupus Erythematosus» (en anglès). A: Cutaneous Lupus Erythematosus (Kuhn A, Lehmann P, Ruzicka T; Eds.) Springer Nature, 2005; Chap. 12, pp: 161-175. ISBN 978-3-540-44266-0 [Consulta: 4 abril 2021].
  95. ↑ Fresquet, JL «Moritz Kaposi (1837-1902)» (en castellà). Historiadelamedicina.org, 2015, pàgs: 5 [Consulta: 6 febrer 2020].
  96. ↑ Norman, RA «The History of Lupus Erythematosus and Discoid Lupus: From Hippocrates to the Present» (en anglès). Lupus: Open Access, 2016; 1 (1), pàgs: 10. ISSN 2684-1630 [Consulta: 7 febrer 2020].
  97. ↑ Hebra, F; Kaposi, M «On Diseases of the Skin, Including the Exanthemata» (en anglès). The New Sydenham Society, London. Translated and Edited by Warren Tay. Printed by W. Clinskel at Eastcheap Printing Works, 1874; Chap. XXX, pàg: 271 [Consulta: 23 febrer 2023].
  98. ↑ Becker, RE «Recordando a Sir William Osler a 100 años de su fallecimiento: ¿qué podemos aprender de su legado?» (en castellà). An Fac Med, 2015; 76 (1), pàgs: 71-76. ISSN 1025-5583 [Consulta: 28 febrer 2023].
  99. ↑ Enersen, OD «Hargraves' cells» (en anglès). Whonamedit?, 2017, pàgs: 2 [Consulta: 4 abril 2021].
  100. ↑ Dutschmann, L «Lupus eritematoso sistémico: alguns aspectos históricos» (en portuguès). Med Interna, 2006; 13 (2), pp: 133-140. ISSN 0872-671X [Consulta: 10 maig 2020].
  101. ↑ Hochberg, MC. «The History of Lupus Erythematosus» (en anglès). Intervene.ie, 2003; Jun (rev). [Consulta: 24 març 2021].
  102. ↑ Ruiz-Irastorza, G: Ugarte, A; Ruiz-Arruza, I; Khamashta, M «Setenta años después del premio Nobel de Hench: revisitar el uso de glucocorticoides en el lupus eritematoso sistémico» (en castellà). Lupus, 2020 Set; 29 (10), pp: 1155-1167. PMID: 32539657. DOI: 10.1177/0961203320930099 [Consulta: 24 març 2021].
  103. ↑ Rúa-Figueroa Fernández de Larrinoa, I «Lo mejor del año en lupus eritematoso sistémico» (en castellà). Reumatol Clin, 2015 Gen-Feb; 11 (1), pp: 27-32. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2014.09.004. PMID: 25455719 [Consulta: 9 maig 2020].
  104. ↑ Silver, EM; Ochoa, W «Glucocorticoid-Induced Myopathy in a Patient with Systemic Lupus Erythematosus (SLE): A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Am J Case Rep, 2018 Mar 11; 19, pp: 277-283. PMID: 29525810. DOI: 10.12659/ajcr.906377. PMC: 5865408 [Consulta: 18 febrer 2020].
  105. ↑ World Lupus Federation. «May 10, World Lupus Day: Let's Join Togheter to End Lupus» (en anglès), 10-05-2020. [Consulta: 1r abril 2021].
  106. ↑ Kamphuis, S; Silverman, ED «Prevalence and burden of pediatric-onset systemic lupus erythematosus» (en anglès). Nat Rev Rheumatol, 2010 Set; 6 (9), pp: 538-546. PMID: 20683438. DOI: 10.1038/nrrheum.2010.121. ISSN: 1759-4790 [Consulta: 30 març 2021].
  107. ↑ Rees, F; Doherty, M; Grainge, MJ; Lanyon, P; Zhang, W «The worldwide incidence and prevalence of systemic lupus erythematosus: a systematic review of epidemiological studies» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2017 Nov 1; 56 (11), pp: 1945-1961. ISSN 1462-0332. DOI: 10.1093/rheumatology/kex260. PMID: 28968809 [Consulta: 7 febrer 2020].
  108. ↑ Ramírez Sepúlveda, JI; Bolin, K; Mofors, J; Leonard, D; et al «Sex differences in clinical presentation of systemic lupus erythematosus» (en anglès). Biol Sex Differ, 2019 Des 16; 10 (1), pp: 60. PMID: 31843005. DOI: 10.1186/s13293-019-0274-2. PMC: 6915972 [Consulta: 7 febrer 2020].
  109. ↑ Rúa-Figueroa I, López-Longo FJ, Calvo-Alén J, Galindo-Izquierdo M, et al «Registro nacional de pacientes con lupus eritematoso sistémico de la Sociedad Española de Reumatología: objetivos y metodología» (en castellà). Reumatol Clin, 2014 Gen-Feb; 10 (1), pp: 17-24. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2013.04.013. PMID: 23871155 [Consulta: 13 febrer 2020].
  110. ↑ Justiz Vaillant AA, Goyal A, Bansal P, Varacallo M «Lupus Erythematosus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Gen 20; NBK535405 (rev), pàgs: 10. PMID: 30571026 [Consulta: 6 febrer 2020].
  111. ↑ Barbeau, J «X Chromosome Inactivation: New Hypothesis for Lupus Gender Disparity» (en anglès). Crown Bioscience. JSR Life Sciences, 2018; Feb 9, pàgs: 4 [Consulta: 27 abril 2022].
  112. ↑ Strickland FM, Hewagama A, Lu Q, Wu A, et al «Environmental exposure, estrogen and two X chromosomes are required for disease development in an epigenetic model of lupus» (en anglès). J Autoimmun, 2012 Maig; 38 (2-3), pp: J135-J143. PMID: 22142890. DOI: 10.1016/j.jaut.2011.11.001. PMC: 3312994 [Consulta: 7 febrer 2020].
  113. ↑ Pan Q, Chen X, Liao S, Chen X, et al «Updated advances of linking psychosocial factors and sex hormones with systemic lupus erythematosus susceptibility and development» (en anglès). PeerJ, 2019 Jun 25; 7, pp: e7179. PMID: 31275761. DOI: 10.7717/peerj.7179. PMC: 6598654 [Consulta: 7 febrer 2020].
  114. ↑ Brown, GJ; Cañete, PF; Wang, H; Medhavy, A; et al «TLR7 gain-of-function genetic variation causes human lupus» (en anglès). Nature, 2022; Abr 27, pp: 1-26. ISSN 1476-4687. DOI: 10.1038/s41586-022-04642-z [Consulta: 27 abril 2020].
  115. ↑ Bori Segura, G; Hernández Cruz, B; Gobbo, M; Lanas Arbeloa, A; Salazar Páramo, M; Terán Estrada, L; et al «Uso apropiado de los antiinflamatorios no esteroideos en reumatología: documento de consenso de la Sociedad Española de Reumatología y el Colegio Mexicano de Reumatología» (en castellà). Reumatol Clin, 2009 Feb; 5 (1), pp: 3-12. DOI: 10.1016/S1699-258X(09)70197-4. ISSN: 1885-1398. PMID: 21794567 [Consulta: 7 desembre 2022].
  116. ↑ Somers, E. C., Lee, J., Hassett, A. L., Zick, S. M., Harlow, S. D., Helmick, C. G., ... & Marder, W. «Prescription opioid use in patients with and without systemic lupus erythematosus—Michigan Lupus Epidemiology and Surveillance program, 2014–2015». Morbidity and Mortality Weekly Report, 68(38), 2019, pàg. 819.
  117. ↑ Dima, A; Jurcut, C; Chasset, F; Felten, R; Arnaud, L «Hydroxychloroquine in systemic lupus erythematosus: overview of current knowledge» (en anglès). Ther Adv Musculoskel Dis, 2022 Feb 14; 14, pp: 1759720X211073001. DOI: 10.1177/1759720X211073001. PMC: 8848057. PMID: 35186126 [Consulta: 8 desembre 2022].
  118. ↑ Broder, A; Putterman, C «Hydroxychloroquine use is associated with lower odds of persistently positive antiphospholipid antibodies and/or lupus anticoagulant in systemic lupus erythematosus» (en anglès). J Rheumatol, 2013 Gen; 40 (1), pp: 30-33. DOI: 10.3899/jrheum.120157. PMC: 3768146. PMID: 22859353 [Consulta: 8 desembre 2022].
  119. ↑ Zonana-Nacach, A; Barr, SG; Magder, LS; Petri, M «Damage in systemic lupus erythematosus and its association with corticosteroids» (en anglès). Arthritis Rheum, 2000 Ag; 43 (8), pp: 1801-1808. DOI: 10.1002/1529-0131(200008)43:8<1801::AID-ANR16>3.0.CO;2-O. ISSN: 1529-0131. PMID: 10943870 [Consulta: 31 desembre 2022].
  120. ↑ Ad Hoc Working Group on Steroid-Sparing Criteria in Lupus «Criteria for steroid-sparing ability of interventions in systemic lupus erythematosus: report of a consensus meeting» (en anglès). Arthritis Rheum, 2004 Nov; 50 (11), pp: 3427-3431. DOI: 10.1002/art.20599. ISSN: 1529-0131. PMID: 15529380 [Consulta: 31 desembre 2022].
  121. ↑ Zen, M; Gatto, M; Nalotto, L; Larosa, M; et al «The Management of Systemic Lupus Erythematosus (SLE) Patients in Remission» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2017 Jul; 19 (7), pp: 454-458. ISSN: 1565-1088. PMID: 28786263 [Consulta: 31 desembre 2022].
  122. ↑ Magro-Checa, C; Zirkzee, EJ; Huizinga, TW; Steup-Beekman, GM «Management of Neuropsychiatric Systemic Lupus Erythematosus: Current Approaches and Future Perspectives» (en anglès). Drugs, 2016 Mar; 76 (4), pp: 459-483. DOI: 10.1007/s40265-015-0534-3. PMC: 4791452. PMID: 26809245 [Consulta: 14 març 2023].
  123. ↑ Tunnicliffe, DJ; Palmer, SC; Henderson, L; Masson, P Craig, JC; Tong, A; et al «Immunosuppressive treatment for proliferative lupus nephritis» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2018 Jun 29; 6 (6), pp: CD002922. DOI: 10.1002/14651858.CD002922.pub4. PMC: 6513226. PMID: 29957821 [Consulta: 14 març 2023].
  124. ↑ DrugBank «Cyclophosphamide» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Feb; DB00531 (rev), pàgs: 15 [Consulta: 7 febrer 2020].
  125. ↑ Sifuentes Giraldo, WA; García Villanueva, MJ; Boteanu, AL; Lois Iglesias, A; Zea Mendoza, AC «Nuevas dianas terapéuticas en el lupus sistémico (parte 1/2)» (en castellà). Reumatol Clin, 2012 Jul-Ag 8 (4), pp: 201-207. DOI: 10.1016/j.reuma.2012.01.012. ISSN: 1885-1398. PMID: 22483661 [Consulta: 7 desembre 2022].
  126. ↑ DrugBank «Belimumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Feb; DB08879 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 10 febrer 2020].
  127. ↑ DrugBank «Tabalumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Feb; DB11657 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 10 febrer 2020].
  128. ↑ Khamashta, M; Merrill, JT; Werth, VP; Furie, R; et al «Sifalimumab, an anti-interferon-α monoclonal antibody, in moderate to severe systemic lupus erythematosus: a randomised, double-blind, placebo-controlled study» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2016 Nov; 75 (11), págs: 1909-1916. PMID: 27009916. DOI: 10.1136/annrheumdis-2015-208562. PMC: 5099191 [Consulta: 23 març 2021].
  129. ↑ Morand, EF; Furie, R; Tanaka, Y; Bruce, IN; et al «Trial of Anifrolumab in Active Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). N Engl J Med, 2020 Gen 16; 382 (3), págs: 211-221. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMoa1912196. PMID: 31851795 [Consulta: 23 març 2021].
  130. ↑ PubChem «Ustekinumab» (en anglès). Substance Record. NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Jul 3; SID 347910190 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 12 abril 2021].
  131. ↑ Li J, Wei MM, Song Q, Guo XH, et al «Anti-CD22 epratuzumab for systemic lupus erythematosus: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials» (en anglès). Exp Ther Med, 2019 Ag; 18 (2), pp: 1500-1506. PMID: 31316634. DOI: 10.3892/etm.2019.7630. PMC: 6601380 [Consulta: 9 maig 2020].
  132. ↑ Samotij, D; Reich, A «Biologics in the Treatment of Lupus Erythematosus: A Critical Literature Review» (en anglès). BioMed Research International, 2019 Jul 18; 8142368, págs: 17. ISSN 2314-6141. DOI: 10.1155/2019/8142368 [Consulta: 10 febrer 2020].
  133. ↑ Magro, R «Biological therapies and their clinical impact in the treatment of systemic lupus erythematosus» (en anglès). Ther Adv Musculoskelet Dis, 2019 Set 20; 11, pp: 1759720X19874309. PMID: 31565077. DOI: 10.1177/1759720X19874309. PMC: 6755633 [Consulta: 23 març 2021].
  134. ↑ Devreese, KMJ; de Groot, PG; de Laat, B; Erkan, D; Favaloro, EJ; Mackie, I; Martinuzzo, M; et al «Guidance from the Scientific and Standardization Committee for lupus anticoagulant/antiphospholipid antibodies of the International Society on Thrombosis and Haemostasis: Update of the guidelines for lupus anticoagulant detection and interpretation» (en anglès). J Thromb Haemost, 2020 Nov; 18 (11), pp: 2828-2839. PMID: 33462974. DOI: 10.1111/jth.15047. ISSN: 1538-7836 [Consulta: 16 desembre 2022].
  135. ↑ Iudici, M; Fasano, S; Falcone, LG; Pantano, I; La Montagna, G; et al «Low-dose aspirin as primary prophylaxis for cardiovascular events in systemic lupus erythematosus: a long-term retrospective cohort study» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2016 Set; 55 (9), pp: 1623-1630. PMID: 27247433. DOI: 10.1093/rheumatology/kew231. ISSN: 1462-0332 [Consulta: 8 desembre 2022].
  136. ↑ Jiao, H; Acar, G; Robinson, GA; Ciurtin, C; et al «Diet and Systemic Lupus Erythematosus (SLE): From Supplementation to Intervention» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2022 Set 20; 19 (19), pp: 11895. PMID: 36231195. DOI: 10.3390/ijerph191911895. PMC: 9565311 [Consulta: 8 desembre 2022].
  137. ↑ Olivé Marqués, A «Lupus eritematós sistèmic». A: Teràpies biològiques i medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria en malalties sistèmiques -Document de consens- Societat Catalana de Reumatologia, 2014; Jun, pp: 4-7 [Consulta: 13 febrer 2020].
  138. ↑ Castrejón, I; Rúa-Figueroa, I; Rosario, MP; Carmona, L «Índices compuestos para evaluar la actividad de la enfermedad y el daño estructural en pacientes con lupus eritematoso: revisión sistemática de la literatura» (en castellà). Reumatol Clin, 2014 Set-Oct; 10 (5), pp: 309-320. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2014.01.012. PMID: 25022441 [Consulta: 2 abril 2021].
  139. ↑ Jesus, D; Matos, A; Henriques, C; Zen, M; et al «Derivation and validation of the SLE Disease Activity Score (SLE-DAS): a new SLE continuous measure with high sensitivity for changes in disease activity» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2019 Mar; 78 (3), pp: 365-371. ISSN 0003-4967. DOI: 10.1136/annrheumdis-2018-214502. PMID: 30626657 [Consulta: 2 abril 2021].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lupus eritematós sistèmic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lupus_eritematós_sistèmic&oldid=34063614»