Vés al contingut

Cassites

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Kasita)
Infotaula grup humàCassites
Tipusgrup humà i dinastia Modifica el valor a Wikidata
Període1531 aC Modifica el valor a Wikidata - 1155 aC Modifica el valor a Wikidata
Inici1531 aC Modifica el valor a Wikidata
Fi1155 aC Modifica el valor a Wikidata
Precedit perImperi paleobabilònic Modifica el valor a Wikidata

Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC. Probablement eren originaris de les muntanyes de Zagros, i van governar Babilònia després de la caiguda de l'Imperi paleobabilònic c. 1531 aC i fins c. 1155 aC (cronologia curta). És possible que estesin relacionats amb els cossais.

Van aconseguir el control de Babilònia després del saqueig hitita de Babilònia l'any 1531 aC, i van establir una dinastia que, en general, se suposa que es va establir primer a aquella ciutat, després d'una pausa. Més tard, el govern es va traslladar a la nova ciutat de Dur-Kurigalzu.[1] En el moment de la caiguda de Babilònia, els cassites ja havien format part de la regió durant un segle i mig, actuant de vegades amb els interessos de Babilònia i de vegades en contra.[2] Hi ha registres d'interaccions cassites i babilòniques, en el context de l'ocupació militar, durant els regnats dels reis babilònics Samsuiluna (1686 aC - 1648 aC), Abieshu i Ammiditana.

L'origen i la classificació de la llengua cassita, com la llengua sumèria i la llengua hurrita, és incert i, com les dues últimes llengües, ha generat un ampli ventall d'especulació al llarg dels anys, fins al punt de vincular-la al sànscrit.[3]

La religió cassita també és poc coneguda. Es coneixen els noms d'algunes deïtats cassites.[4] Els déus principals, déus titulars dels reis, eren Xuqamuna i Xumalia.[5] Com era típic a la regió, hi va haver alguna «pol·linització creuada» amb altres religions. Després que Babilònia va entrar dins de l'esfera de control cassita, la seva ciutat-déu, Marduk, va ser absorbida pel panteó cassita.[6]

Història

[modifica]
Vegeu també: Història de Mesopotàmia

La documentació del període cassita depèn en gran manera de les tauletes disperses i desarticulades de Nippur, on s'han excavat milers de tauletes i fragments. Inclouen textos administratius i legals, cartes, inscripcions de segells, inscripcions votives privades i fins i tot un text literari (normalment identificat com un fragment d'una èpica històrica). Malauradament, moltes d'aquestes tauletes encara no s'han publicat, incloses centenars de conservades al Museu de l'Antic Orient d'Istanbul.[7][8]

Al voltant de 100 tauletes cassites es van trobar a Dur-Kurigalzu.[9][10] Uns quants materials de construcció inscrits de Kurigalzu I es van trobar a Kix.[11] Als jaciments de Qal'at al-Bahrain a Dilmun es van trobar diverses tauletes datades del regnat d'Agum III.[12] En total, s'han recuperat uns 12.000 documents del període cassita, dels quals només s'han publicat al voltant del 10%. També hi ha una sèrie d'inscripcions d'edificis, totes menys una escrites en sumeri, a diferència de l'accadi que solen utilitzar els cassites.[13] També s'han trobat diversos segells,[14][15] kudurrus (esteles de pedra que s'utilitza per registrar les concessions de terres) i documents relacionats proporcionen una altra font per a la història cassita.[16] Aquesta pràctica va continuar durant diversos segles després del final de la dinastia cassita.[17] Sovint situats a la superfície, molts es van trobar aviat i van arribar a museus d'arreu del món.[18]

L'antiga ciutat de Nippur va ser un focus important per als cassites. Al principi, es van dur a terme reformes dels diferents edificis religiosos i administratius, el primer d'ells datable a Kurigalzu I. La construcció important es va produir sota Kadaixman-Enlil, Kudur-Enlil i Xagarakti-Xuriaix, amb nivells menors de treballs de reparació sota Adadxumausur i Melixiku.[19] Altres centres importants durant el període cassita van ser Larsa, Sippar i Susa. Els cassites van ser molt actius a Ur.[20] Al lloc d'Isin, que havia estat abandonat després de l'època de Samsuiluna, es van produir importants obres de reconstrucció del districte religiós, inclòs el temple de Gula. El treball a Isin va ser iniciat per Kurigalzu I i continuat per Kadaixman-Enlil I, i després d'un lapse, per Adadxumausur i Melixiku.[21] Després que la dinastia cassita fos enderrocada l'any 1155 aC, el sistema d'administració provincial va continuar i el país va romandre unit sota el govern posterior, la Segona Dinastia d'Isin.[22]

Orígens

[modifica]

Els pobles indoeuropeus cap a l'any 1800 aC van començar una emigració massiva amb la superioritat que els donava l'ús del cavall i el carro, i van desplaçar als pobles assentats a Europa, Àsia Menor, l'altiplà iranià i fins a l'Índia. El cassites van ser un dels pobles desplaçats, que van adoptar les armes dels invasors i el seu sistema organitzatiu militar.

L'origen dels cassites és incert, tot i que s'han avançat diverses teories. Diversos noms que es creu que són cassites estan registrats en documents econòmics del període Ur III (c. 2112-2004 aC) al sud de Babilònia, però el seu origen és ambigu.[23]

La primera referència escrita sobre els cassites es va produir a Babilònia al segle xviii aC, especialment al voltant de la zona de Sippar. El nom del 9è any del rei Samsuiluna (1749-1712 aC) de Babilònia, el fill d'Hammurabi els esmenta, és a dir, «Any en què Samsuiluna el rei (derrota) la totalitat de la força de l'exèrcit / les tropes dels cassites».[24]

Edat del Bronze mitjà

[modifica]
L'extensió de l'Imperi Babilònic durant la dinastia cassita

Els cassites van entrar a Mesopotàmia per primer cop el 1741 aC, on van trobar posteriorment una forta oposició per part del rei Samsuiluna, i el 1729 aC es van apoderar de Terqa i Mari, a l'Eufrates, on van crear el regne de Khana.[25] Es van aliar als hitites en l'expedició que va fer el rei Mursilis I contra Babilònia potser el 1694 aC. Els hitites no van poder dominar Mesopotàmia (o potser no van voler, donat que Babilònia era molt lluny del seu regne d'Hatti)[26] que va caure temporalment en poder del País del Mar, el poder més estructurat de la zona. Però encara que el País del Mar podia controlar molt bé el sud del país ple d'aiguamolls i on els exèrcits es movien amb dificultat, el nord era diferent, i els cassites finalment es van instal·lar a Babilònia circa el 1670 aC, sota el rei Agum II, que és el primer que porta el títol de rei d'Accàdia i Babilònia.

A mesura que l'imperi babilònic es va afeblir en els anys següents, els cassites van passar a formar part del paisatge, fins i tot de vegades subministrant tropes per a Babilònia.[27]

Els hitites s'havien endut l'ídol del déu Marduk, però els governants cassites van recuperar la possessió, van tornar Marduk a Babilònia i el van fer igual al dèu cassita Xuqamuna.

La Babilònia sota els governants cassites va ressorgir com una potència política i militar a Mesopotàmia (de fet dominaven el nord i part del centre), i la ciutat es va rebatejar amb el nom de Karanduniaix o Karduniaix. La capital dels cassites es va bastir en un altre lloc i es va dir Dur-Kurigalzu.

Edat del Bronze final

[modifica]
Vegeu també: Col·lapse de l'edat de bronze

La caiguda de la I Dinastia del País de la Mar l'any 1460 aC va crear un buit de poder que van omplir els cassites. Després de la destrucció dels mitannis pels hitites a principis del segle xiv aC, Assíria va augmentar el poder creant una estructura de poder a tres bandes a la regió entre els cassites, els hitites i els assiris amb l'Elam exercint influència des de l'est i Egipte des del sud. Algunes de les cartes d'Amarna són correspondència entre els governants respectius (incloent-hi 14 entre el faraó i el governant cassita).[28] Es va establir un sistema internacional entre aquestes regions connectats per un comerç generalitzat, tractats i matrimonis entre les classes dominants (especialment entre els cassites i els elamites).[29][30] Un dels tractats típics inclou el tractat de pau egipci-hitita (c. 1259 aC) i el tractat entre el governant cassita Karaindaix i el governant assiri Aixurbelnixexu (c. 1410 aC).

En el punt màxim del seu poder, els cassites, sota el govern Kurigalzu I a mitjans del segle xiv aC, van conquerir Elam i van saquejar la capital de Susa.[31] Aquest governant va iniciar importants esforços de construcció a Ur i altres ciutats del sud de Mesopotàmia.[32] El més notable d'aquests esforços va ser la construcció d'una nova ciutat, Dur-Kurigalzu. Contenia una sèrie de palaus i també temples de molts déus de Babilònia, inclosos Enlil, Ninlil i Ninurta.[33][34]

Els cassites també van estendre el seu poder al golf Pèrsic, inclòs a Qal'at al-Bahrain.[35] Estant molt a prop dels assiris, els cassites van entrar sovint en conflictes polítics i militars durant els segles següents. Durant un temps al primer regnat de Tukultininurta I, Assíria va guanyar poder, fins que van intervenir els elamites sota el govern de Kidin-Hutran III. Aquest període està marcat per una interrupció de la construcció a Babilònia, semblant a la posterior a la caiguda de la primera dinastia babilònica.[36][37]

Edat del Ferro

[modifica]
Vegeu també: Edat del ferro

Els elamites de la dinastia sutrúquida van conquerir Babilònia, emportant-se l'estàtua de Marduk, al segle xii aC, acabant així amb l'estat cassita.[38] Una branca de la dinastia va aconseguir de conservar el poder com a vassalls, però els reis d'Elam també van reclamar el tron que consideraven els corresponia per una major legitimitat que la branca establerta. El rei d'Elam Sutruk-Nakhunte va saquejar Accad, Babilònia i Eixnunna, i es va emportar les estàtues de Manixtuixu d'aquesta última ciutat, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naram-Sin.

El 1158 aC va matar el rei cassita Zababaixumaiddina i va col·locar al tron de Babilònia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El príncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistència, que va durar dos o tres anys, i després d'aquest període, Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi cap a l'any 1155 aC, que va ser capturat, i amb ell es va acabar la dinastia; segons la Crònica Sincrònica Assíria, que no es considera fiable, l'últim rei cassita, Enlilnadinahi, va ser portat a Susa i empresonat allà l'any 1155 aC, on va morir.[39]

  • El rei cassita Melixiku representat en un kudurru de concessió de terres kudurru presentant la seva filla Ḫunnubat-Nanaya a la deessa Nanaya (a la foto entronitzada). L'estrella de vuit puntes vista a dalt era el símbol més comú d'Inanna-Ishtar. Aquí es mostra al costat del disc solar del seu germà Xamaix (l'Utu sumèri) i la lluna creixent del seu pare Sin (el Nanna sumeri) en una pedra límit de Melixiku, que data del segle xii aC.[Nota 1]
    El rei cassita Melixiku representat en un kudurru de concessió de terres kudurru presentant la seva filla Ḫunnubat-Nanaya a la deessa Nanaya (a la foto entronitzada). L'estrella de vuit puntes vista a dalt era el símbol més comú d'Inanna-Ishtar. Aquí es mostra al costat del disc solar del seu germà Xamaix (l'Utu sumèri) i la lluna creixent del seu pare Sin (el Nanna sumeri) en una pedra límit de Melixiku, que data del segle xii aC.[Nota 1]
  • Kudurru del final del període cassita, del regnat del rei cassita Marduknadinakhkhe (ca. 1099–1082 aC). Trobat prop de Bagdad pel botànic francès André Michaux (Cabinet des Médailles, París)
    Kudurru del final del període cassita, del regnat del rei cassita Marduknadinakhkhe (ca. 1099–1082 aC). Trobat prop de Bagdad pel botànic francès André Michaux (Cabinet des Médailles, París)

Els anals del rei assiri Sennàquerib detallen que en la seva segona campanya oriental del 702 aC va fer campanya contra la terra dels cassites, que es trobava al llarg del riu Diyala entre el Jebel Hamrin i el Darband-i-Khan. Els cassites es van refugiar a les muntanyes però van ser capturats i reassentats, en la pràctica habitual assiria, a Hardispi i Bit Kubatti, que van formar part del districte d'Arrapha.[40][41][42]

En aquesta època el poble dels cassites ja s'havien barrejat completament amb els babilonis. No es conserven documents escrit en llengua cassita, només unes tres-centes paraules d'aquesta llengua s'han trobat en documents babilònics. No es coneix res de la seva estructura social o cultura. La seva religió era politeista amb uns 30 déus coneguts.[25]

Dinastia cassita

[modifica]
Article principal: Dinastia cassita

Les llistes de reis babilònics i assiris esmenten vuit o nou primers governants cassites, dels que hi ha poca informació, i que precedeixen als reis cassites de Babilònia. Un altre rei cassita, Hašmar-galšu, és conegut per cinc inscripcions de la zona de Nippur.[43][44]

Reis de Khana Regnat:
(cronologia curta)		 Comentaris
Gandaix c. 1725 aC Primer rei conegut dels cassites
Agum I c. 1700 aC Fill de Gandaix
Kaixtiliaix I c. 1675 aC Fill d'Agum I
Ušši c. 1650 aC -
Abirattaix - Fill de Kaixtiliaix I
Kaixtiliaix II - -
Urzigurumaix - -
Kharbaixikhu - -
Tiptakzi Germà de Kharbaixikhu. Es creu que tant ell com el seu germà van regnar a

Khana mentre Agum II va ser menor d'edat


Reis de Babilònia Regnat:
(cronologia curta)		 Comentaris
Agum II - Torna l'estàtua de Marduk a Babilònia
Burnaburiaix I c. 1500 aC Tractat amb Puzur-Aixur III d'Assíria
Kaixtiliaix III - Fill de Burnaburiaix I, nét d'Agum II
Ulamburiaix c. 1480 aC Conquereix la primera dinastia del País de la Mar
Agum III c. 1470 aC Possibles campanyes contra País de la Mar i Dilmun
Karaindaix c. 1410 aC Tractat amb Aixurbelnixeixu d'Assíria
Kadaixmankharbe c. 1400 aC Campanya contra els suteus
Kurigalzu I c. ?-1375 aC Fundador de Dur-Kurigalzu i contemporani de Tuthmosis IV d'Egipte
Kadaixman-Enlil I c. 1374-1360 aC Contemporani d'Amenofis III de Egipte i de les cartes d'Amarna
Burnaburiaix II c. 1359-1333 aC Contemporani d'Akhenaton d'Egipte i d'Aixurubal·lit I d'Assíria
Karakhardaix c. 1333 aC Nét d'Aixrubal·lit I d'Assíria
Nazibugaix c. 1333 aC Usurpador «fill de ningú»
Kurigalzu II c. 1332-1308 aC Fill de Burnaburiaix II. Batalla de Sugagi contra Enlilnirari d'Assíria
Nazimaruttaix c. 1307-1282 aC Contemporani d'Adadnirari I d'Assíria
Kadaixmanturgu c. 1281-1264 aC Contemporani de Hattusilis III de l'Imperi Hitita
Kadaixman-Enlil II c. 1263-1255 aC Contemporani de Hattusilis III de l'Imperi Hitita
Kudur-Enlil c. 1254-1246 aC Època del renaixement de Nippur
Xagarakti-Xuriaix c. 1245-1233 aC «No fill de Kudur-Enlil» segons Tukultininurta I d'Assíria
Kaixtiliaix IV c. 1232-1225 aC Deposat per Tukultininurta I d'Assíria
Enlilnadinxumi c. 1224 aC Deposat pel rei elamita Kidin-Hutran III
Kadaixmankharbe II c. 1223 aC Col·locat pels elamites, però deposat pels assiris al cap d'un any i mig
Adadxumaiddina c. 1222-1217 aC Fill de Kaixtiliaix IV
Adadxumausur c. 1216-1187 aC Remitent d'una carta ruda a Aixurnirari III i Ilī-ḫaddâ, els reis d'Assíria
Melixiku c. 1186-1172 aC Correspondència amb Ninurtaapal-Ekur d'Assíria
Mardukaplaiddina I c. 1171-1159 aC Fill de Melixiku
Zababaixumaiddina c. 1158 aC Derrotat per Sutruk-Nakhunte d'Elam
Enlilnadinakhi c. 1155 aC Derrotat per Kutir-Nakhunte II d'Elam

S'ha de tenir en compte que l'ordre relatiu de Kadaixmanturgu i Kadaixman-Enlil II ha estat qüestionat.[45]

Llengua cassita

[modifica]

La llengua cassita no ha estat classificada. Les poques fonts consisteixen en noms personals, alguns documents i alguns termes tècnics relacionats amb cavalls i carros.[46] El que se sap és que la seva llengua no estava relacionada ni amb el grup lingüístic indoeuropeu, ni amb les llengües semítiques o afroasiàtiques, i és molt probable que hagi estat una llengua aïllada, tot i que alguns lingüistes han proposat un enllaç amb les llengües hurro-urartianes de l'altiplà d'Armènia i del nord de Mesopotàmia.[47]

S'ha suggerit que diversos líders cassites portaven noms indoeuropeus, i podrien haver tingut una elit indoeuropea semblant a la Mitanni. Però al llarg dels segles els cassites van ser absorbits per la població babilònica. Vuit dels últims reis de la dinastia cassita tenen noms accadis. També s'ha suggerit que el primer element del nom de Kudur-Enlil deriva de l'elamita, però això es discuteix.[48][49]

Art cassita

[modifica]

Ceràmica

[modifica]

Els cassites produïen una quantitat substancial de ceràmica.[50] Es troba a moltes ciutats de Mesoptàmia, com ara Èridu i Tell Khaiber. Els arqueòlegs el divideixen en tres períodes, el cassita primerenc (c. 1415 aC), el cassita mitjà (c. 1415 - 1225 aC) i el cassita tardà (c. 1225 - 1155 aC).[51]

A la ciutat babilònica de Dilbat es van trobar molts forns de ceràmica petits, generalment de no més de 2 metres de diàmetre amb cims amb volta. Les copes i els bols amb costats ondulats es troben habitualment als dipòsits de ceràmica cassita. També es van trobar altres articles de ceràmica, com ara trampes per a petits animals i petits vaixells que comunament es considera que són fruiters.[52] S'han trobat dipòsits de ceràmica cassita fins a l'illa d'Al Khor a la zona del golf Pèrsic.

Objectes de vidre

[modifica]

Durant l'excavació de 1964 es van trobar restes de dos vasos amb vidre cassites en una capa de destrucció (c. 800 aC) de Hasanlu, al nord-oest de l'Iran. Es creu que els vasos amb peces vidre de mosaic eren herències, possiblement per a un ús ritual; el lloc de la troballa era un temple. Les peces de vidre utilitzades per crear aquestes imatges eren de colors molt brillants, i una anàlisi més detallada ha revelat que eren de color verd, blau, blanc i vermell-taronja brillants[53]. Un text cassita trobat a Dur-Kurigalzu esmenta el vidre donat als artesans per a la decoració del palau i s'hi va trobar vidre similar.[54]

Un altre vidre similar datat el 1500 aC es va trobar a Tell al-Rimah.[55]

Impressions amb segells

[modifica]
Vegeu també: Segell cilíndric i Tauleta d'argila

Els segells es van utilitzar àmpliament als regnes del Pròxim Orient durant el domini cassita. S'utilitzaven per marcar objectes oficials i la propietat.[56] Les imatges creades per aquests segells eren úniques per a cada segell, però moltes compartien el mateix tema. En aquestes imatges es mostren sovint homes barbuts, símbols religiosos, quadrúpedes amb banyes i fauna.[57]

Els segells eren generalment de pedra, vidre o argila. Les imatges es van fer estampant o rodolant els segells sobre argila humida.[58]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Kudurru de concessió de terres a Ḫunnubat-Nanaya, Sb 23, publicat com a MDP X 87, trobat amb Sb 22 durant les excavacions franceses a Susa.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Brinkman, 2017, p. 1-44.
  2. ↑ Koppen, 2010, p. 453-563.
  3. ↑ Pinches, 1907, p. 685.
  4. ↑ Malko, 2020, p. 177-189.
  5. ↑ Krebernik i Seidl, 2012, p. 323-325.
  6. ↑ Tenney, 2016, p. 153-180; p. 145 (nota 4).
  7. ↑ Veldhuis, 2000, p. 67-94.
  8. ↑ Biggs, 1965, p. 95-102.
  9. ↑ Gurney, 1949, p. 131-149.
  10. ↑ Gurney, 1953, p. 21-34.
  11. ↑ Clayden, 1992, p. 141-155.
  12. ↑ Højlund, 1997.
  13. ↑ Brinkman, 1976.
  14. ↑ Matthews, 1992.
  15. ↑ Kjaerum, 1980, p. 45-53.
  16. ↑ Paulus, 2017, p. 229-244.
  17. ↑ Brinkman, 2006, p. 1-47.
  18. ↑ Lambert, 1981, p. 173-185.
  19. ↑ Schneider, 2000, p. 146-164.
  20. ↑ Brinkman, 1969b, p. 310-348.
  21. ↑ Kaniuth, 2017, p. 492-507.
  22. ↑ Brinkman, 1963, p. 233-242.
  23. ↑ Brinkman, John A. Kassiten (Kassû) (en anglès). 5. RLA, 1976-1980. 
  24. ↑ «Year Names at CDLI» (en anglès).
  25. ↑ 25,0 25,1 Zadok, Ran. «Kassites» (en anglès). Encyclopædia Iranica.
  26. ↑ Bernabé, 2000.
  27. ↑ Glatz, 2019, p. 439-471.
  28. ↑ Miller, 2017, p. 93-111.
  29. ↑ Schulman, 1979, p. 177-193.
  30. ↑ Roaf, 2017, p. 166-195.
  31. ↑ Koppen, 2006.
  32. ↑ Clayden, 2020, p. 88-124.
  33. ↑ Clayden, 2017, p. 437-478.
  34. ↑ Malko, 2017, p. 479-491.
  35. ↑ Potts, 2006, p. 111-119.
  36. ↑ Pedersén, 2005.
  37. ↑ Sternitzke, 2020, p. 125-145.
  38. ↑ Potts, 1999, p. 233-234.
  39. ↑ Grayson i Agustin, 1975.
  40. ↑ Levine, 1973, p. 312-317.
  41. ↑ Levine, 1973b, p. 1-27.
  42. ↑ Levine, 1974, p. 99-124.
  43. ↑ Horowitz et al., Zilberg, p. 57-60.
  44. ↑ MacGinnis, 2015, p. 255-257.
  45. ↑ Donbaz, 1982, p. 207-212.
  46. ↑ Brinkman, 1972, p. 271-281.
  47. ↑ Schneider, 2003, p. 372-381.
  48. ↑ Sassmannshausen, 2000, p. 413, peu de nota 22.
  49. ↑ Brinkman, 2004, p. 283-304.
  50. ↑ Armstrong, 2017, p. 421-436.
  51. ↑ Armstrong i Gasche, 2014.
  52. ↑ Armstrong, 1992, p. 221-223.
  53. ↑ Marcus, 1991, p. 535-545.
  54. ↑ Baquir, 1946.
  55. ↑ Saldern, 1966, p. 9-25.
  56. ↑ Yalçın, 2022, p. 42-122.
  57. ↑ Matthews, 1990.
  58. ↑ Buchanan, 1957, p. 45-52.

Bibliografia

[modifica]
  • Abraham, K. «Kaštiliašu and the Sumundar Canal: A New Middle Babylonian Royal Inscription» (en anglès). Zeitschrift Für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie, 103(2), 2013, pàg. 183-195. DOI: 10.1515/za-2013-0012.
  • Almamori, Haider Oraibi; Bartelmus, Alexa «New Light on Dilbat: Kassite Building Activities on the Uraš Temple “E-Ibbi-Anum” at Tell al-Deylam» (en anglès). Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie, 2021, pàg. 174-190.
  • Armstrong, James A. «West of Edin: Tell al-Deylam and the Babylonian City of Dilbat» (en anglès). The Biblical Archaeologist, 55(4), desembre 1992.
  • Armstrong, James A.; Gasche, Hermann. Mesopotamian Pottery. A Guide to the Babylonian Tradition in the Second Millennium B.C. Mesopotamian History and Bibliography 257 Environment (en anglès). Ghent i Chicago: The University of Ghent i The Oriental Institute of the University of Chicago, 2014 (Series II, Memoirs IV). 
  • Armstrong, James A. «15. Babylonian Pottery in the Kassite Period». A: Babylonia under the Kassites 2 (en anglès). Vol. 2: Karduniaš. Berlin i Boston: De Gruyter, 2017. 
  • Astour, Michael C. «The Name of the Ninth Kassite Ruler» (en anglès). Journal of the American Oriental Society, 106(2), 1986.
  • Balkan, K. «Die Sprache der Kassiten» (en alemany). American Oriental Series [New Haven, Conn.], 37, 1954.
  • Baqir, Taha «Iraq Government Excavations at 'Aqar Qüf. Third Interim Report, 1944-5» (en anglès). Iraq, VIII, 1946.
  • Bass, George F. «The Bronze Age Shipwreck at Ulu Burun: 1986 Campaign» (en anglès). American Journal of Archaeology, 93(1), 1989, pàg. 1-29.
  • Bernabé, Alberto. Historia y leyes de los hititas: textos del Imperio Antiguo (en castellà). Tres Cantos: Akal, 2000. ISBN 978-8-446-01123-9. 
  • Biggs, Robert D. «A Letter from Kassite Nippur» (en anglès). Journal of Cuneiform Studies, 19(4), 1965.
  • Brinkman, John A. «Provincial Administration in Babylonia under the Second Dynasty of Isin» (en anglès). Journal of the Economic and Social History of the Orient, 6(3), 1963.
  • Brinkman, John A. «The Names of the Last Eight Kings of the Kassite Dynasty» (en anglès). Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie, 59 (Jahresband), 1969, pàg. 231-246.
  • Brinkman, John A. Ur: The Kassite Period and the Period of the Assyrian Kings (en anglès), 1969b. 
  • Brinkman, John A. «Mu-Ús-Sa Dates in the Kassite Period» (en anglès). Die Welt Des Orients, 6(2), 1971.
  • Brinkman, John A. «Foreign Relations of Babylonia from 1600 to 625 B. C.: The Documentary Evidence» (en anglès). American Journal of Archaeology, 76(3), 1972.
  • Brinkman, John A. Materials and Studies for Kassite History ( PDF) (en anglès). Vol. 1(A): Catalogue of Cuneiform Sources Pertaining to Specific Monarchs of the Kassite Dynasty. Chicago: Chicago University Press, 1976. 
  • Brinkman, John A. «Administration and Society in Kassite Babylonia» (en anglès). Journal of the American Oriental Society, 124(2), 2004.
  • Brinkman, John A. «Babylonian Royal Land Grants, Memorials of Financial Interest, and Invocation of the Divine» (en anglès). Journal of the Economic and Social History of the Orient, 49(1), 2006.
  • Brinkman, John A. «1. Babylonia under the Kassites: Some Aspects for Consideration». A: Babylonia under the Kassites 1 (en anglès). Vol. 1: Karduniaš. Berlín i Boston: De Gruyter. 
  • Buchanan, Briggs «On the Seal Impressions on Some Old Babylonian Tablets» (en anglès). Journal of Cuneiform Studies, 11(2), 1957.
  • Chen, Fei. Study on the Synchronistic King List from Ashur (en anglès). Leiden: BRILL. ISBN 978-9004430914. 
  • Clayden, Tim «Kish in the Kassite Period (c. 1650-1150 B.C.)» (en anglès). Iraq, 54, 1992.
  • Clayden. «16. Dūr-Kurigalzu: New Perspectives». A: Babylonia under the Kassites 2 (en anglès). Vol. 2 Karduniaš. Berlín i Boston: De Gruyter, 2017. 
  • Clayden, Tim. «Ur in the Kassite Period». A: Babylonia under the Sealand and Kassite Dynasties (en anglès). Berlín i Boston: De Gruyter, 2020. 
  • Donbaz, Veysel «A Middle Babylonian Legal Document Raising Problems in Kassite Chronology» (en anglès). Journal of Near Eastern Studies, 41(3), 1982.
  • Ferrara, A. J. «A Kassite Cylinder Seal from the Arabian Gulf» (en anglès). Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 225, 1977, pàg. 69-69.
  • Glatz, Claudia «Babylonian Encounters in the Upper Diyala River Valley: Contextualizing the Results of Regional Survey and the 2016–2017 Excavations at Khani Masi» ( PDF) (en anglès). American Journal of Archaeology, 123(3), juliol 2019.
  • Goetze, Albrecht «The Kassites and Near Eastern Chronology» (en anglès). Journal of Cuneiform Studies, 18(4), 1964, pàg. 97-101.
  • Grayson, Albert Kirk; Augustin, J. J.. Assyrian and Babylonian Chronicles (en anglès), 1975. ISBN 978-1575060491. 
  • Gurney, O. R. «Texts from Dur-Kurigalzu» (en anglès). Iraq, 11(1), 1949.
  • Gurney, O. R. «Further Texts from Dur-Kurigalzu» (en anglès). Sumer, 9, 1953.
  • Højlund, Flemming. Qala'at al-Bahrain/2 The central monumental buildings (en anglès). Aarhus Univ. Press, 1997. 
  • Horowitz, W.; Reeves, S.; Stillman, L.; White, M.; Zilberg, P. «Cuneiform Texts in The Otago Museum: A preliminary report» (en anglès). Buried History, 51, 2015.
  • Kaniuth, Kai. «18. Isin in the Kassite Period». A: Babylonia under the Kassites 2 (en anglès). Vol. 2: Karduniaš. Berlín i Boston: De Gruyter, 2017. 
  • Kjaerum, F. «Seals of 'Dilmun-type' from Failaka, Kuwait» (en anglès). Proceedings of the Seminar for Arabian Studies, 10, 1980.
  • Koppen, Frans von. «Inscription of Kurigalzu I». A: The ancient Near East: historical sources in translation (en anglès). Blackwell Publishing Ltd, 2006. 
  • Koppen, Frans von «The Old to Middle Babylonian transition: History and chronoogy of the Mesopotamian Dark Age» (en anglès). Ägypten Und Levante / Egypt and the Levant, 20, 2010.
  • Koppen, Frans van. «2. The Early Kassite Period». A: Babylonia under the Kassites 1 (en anglès). Vol. 1: Karduniaš. Berlín i Boston: De Gruyter, 2017. 
  • Krebernik, M.; Seidl, U. «Šuqamuna und Šu/imalija» (en anglès). Reallexikon der Assyriologie und vorderasiatischen Archäologie, 13, 2012.
  • Lambert, W. G. «The Warwick Kudurru» (en anglès). Syria, 58(1), 58(2), 1981.
  • Levine, Louis D. «The Second Campaign of Sennacherib» (en anglès). Journal of Near Eastern Studies, 32(3), 1973.
  • Levine, Louis D. «Geographical Studies in the Neo-Assyrian Zagros-I» (en anglès). Iran, 11(1), 1973b.
  • Levine, Louis D. «Geographical Studies in the Neo-Assyrian Zagros-II» (en anglès). Iran, 12(1), 1974.
  • Malko, Helen. «17. Dūr-Kurigalzu: Insights from Unpublished Iraqi Excavation Reports». A: Babylonia under the Kassites 2 (en anglès). Vol. 2: Karduniaš. Berlín i Boston: De Gruyter, 2017. 
  • Malko, Helen. «The Kassites of Babylonia: A Re-examination of an Ethnic Identity». A: Babylonia under the Sealand and Kassite Dynasties (en anglès). Berlin i Boston: De Gruyter, 2020. 
  • Marcus, Michelle I. «The Mosaic Glass Vessels from Hasanlu, Iran: A Study in Large-Scale Stylistic Trait Distribution» (en anglès). The Art Bulletin, 73(4), desembre 1991.
  • Matthews, Donald M. Principles of composition in Near Eastern glyphic of the later second millennium BC. ( PDF) (en anglès). 8. Universitätsverlag / Vandenhoeck & Ruprecht, 1990. 
  • Matthews, Donalds M. The Kassite Glyptic of Nippur ( PDF) (en anglès). Freiburg (Suïssa) / Göttingen (Alemanya): Universitätsverlag / Vandenhoeck Ruprecht, 1992. 
  • MacGinnis, J. «Ira Spar, Michael Jursa: Cuneiform Texts from the Metropolitan Museum of Art IV: The Ebabbar Temple Archive and Other Texts from the Fourth to the First Millennium BC.» (en anglès). Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie, 105(2), 2015.
  • Miller, Jared L. «3. Political Interactions between Kassite Babylonia and Assyria, Egypt and Ḫatti during the Amarna Age». A: Babylonia under the Kassites 1 (en anglès). Vol. 1: Karduniaš. Berlín i Boston: De Gruyter, 2017. 
  • Oppenheim, A. Ancient Mesopotamia: Portrait of a Dead Civilization (en anglès), 1964. 
  • Paulus, Susanne. «10. The Babylonian Kudurru Inscriptions and their Legal and Sociohistorical Implications». A: Babylonia under the Kassites 1 (en anglès). Vol. 1: 1 Karduniaš. Berlín i Boston: De Gruyter, 2017. 
  • Pedersén, Olof. Archive und Bibliotheken in Babylon. Die Tontafeln der Grabung Robert Koldeweys 1899–1917 (en anglès). Saarbrücken: Saarländische Druckerei und Verlag, 2005. 
  • Pinches, T. G. «The Question of the Kassite Language» (en anglès). Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 1907.
  • Potts, Daniel T. The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-563585. 
  • Potts, D. T. «Elamites and Kassites in the Persian Gulf» (en anglès). Journal of Near Eastern Studies, 65(2), 2006.
  • Roaf, Michael. «6. Kassite and Elamite Kings». A: Babylonia under the Kassites 1 (en anglès). Vol. 1: Karduniaš. Berlín i Boston: De Gruyter, 2017. 
  • Saldern, Axel von «Mosaic glass from Hasanlu, Marlik and Tell al-Rimah» (en anglès). Journal of Glass Studies, 8, 1966.
  • Sassmannshausen, L. «The adaptation of the Kassites to the Babylonian Civilization». A: K. Van Lerberghe and G. Voet. Languages and Cultures in Contact at the Crossroads of Civilizations in the Syro-Mesopotamia Realm (en anglès). Peeters Publishers, 2000. 
  • Schneider, Bernhard. «Studies Concerning the Kassite Period Ekur of Nippur: Construction History and Finds». A: Babylonia under the Sealand and Kassite Dynasties (en anglès). Berlín i Boston: De Gruyter, 2020. 
  • Schneider, Thomas «Kassitisch und Hurro-Urartäisch. Ein Diskussionsbeitrag zu möglichen lexikalischen Isoglossen» (en alemany). Altorientalische Forschungen, 30, 2003.
  • Schulman, Alan R. «Diplomatic Marriage in the Egyptian New Kingdom» (en anglès). Journal of Near Eastern Studies, 38(3), 1979.
  • Sommerfield, Walter. «The Kassites of Ancient Mesopotamia: Origins, Politics, and Culture». A: Civilizations of the Ancient Near East (en anglès). 2. Charles Scribner's Sons, 1995. 
  • Sternitzke, Katja. «Babylon in the Second Millennium BCE: New Insights on the Transitions from Old Babylonian to Kassite and Isin II Periods». A: Babylonia under the Sealand and Kassite Dynasties (en anglès). Berlín i Boston: De Gruyter, 2020. 
  • Tenney, J. S. «The elevation of Marduk revisited: Festivals and sacrifices at Nippur during the High Kassite period» (en anglès). Journal of Cuneiform Studies, 68(1), 2016.
  • Veldhuis, Niek «Kassite Exercises: Literary and Lexical Extracts» ( PDF) (en anglès). Journal of Cuneiform Studies, 52, pàg. 2000. Arxivat de l'original el 2022-01-22 [Consulta: 23 setembre 2023].
  • Yalçın, Serdar. People Praying on Stone: Identity in Kassite Babylonian Seals, ca. 1415–1155 BCE. Selves Engraved on Stone: Seals and Identity in the Ancient Near East, ca. 1415–1050 BCE (en anglès). Brill, 2022. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cassites&oldid=33999341»