Josep Maria Morlius Borràs
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1828 Lleida |
| Mort | 6 febrer 1882 (53/54 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, polític |
Josep Maria Morlius Borràs (Lleida, 1828 - Barcelona, 6 de febrer de 1882) va ser un industrial i polític català que desenvolupà la seva activitat a Reus.
Biografia
[modifica]De família reusenca, nasqué accidentalment a Lleida. Era fill de Josep Morlius i de Gertrudis Borràs. Oncle del pintor Miquel Utrillo Morlius. De jove, el 1849, s'instal·là a Reus, on va ser un dels promotors de "Gas Reusense" el 1854, donà suport a la línia de ferrocarril Reus-Lleida el 1856, i el 1867 va recuperar una idea que venia d'antic, un canal que havia de dur l'aigua del Noguera Pallaresa fins a Reus, per benefici de l'agricultura, la indústria i el comerç.[1] Va prendre una part molt activa a la revolució de 1868, i per la seva afiliació republicana va ser elegit comandant de la Milícia Nacional reusenca el 1869 i senador per Tarragona el 1871-1872.[2] Va ser també diputat provincial, primer tinent d'alcalde, president del Comitè Democràtic de Reus el 1872 i el 1873 nomenat governador civil d'Alacant. En cessar del càrrec tornà a Reus, on ingressà voluntari a la Milícia Nacional i lluità a la Tercera guerra carlina, on per mèrits de combat va ser nomenat capità. Abandona la política activa i es trasllada a França, on es dedica al comerç de vins. El 1881 va ser elegit vicepresident del Comitè Democràtic Federal i acompanyà Figueras en la visita que va fer aquell any a Reus.[3] Havia estat president del Centre de Lectura i un dels fundadors de la Societat El Círcol.[4]
Es va casar amb Margarida Vidal. Morí en una estada a Barcelona el 1882,[5] però, complint la seva voluntat, va ser enterrat a Reus, al Cementiri Municipal, entre una gran manifestació de dol.[6]
La ciutat de Reus li ha dedicat una plaça en uns terrenys que havien estat de la seva propietat.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 470-471.
- ↑ Anguera, Pere. La burgesia reformista: Reus en els fets de l'any 1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1980, p. 206. ISBN 8430029400.
- ↑ Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 80. ISBN 8460418499.
- ↑ Anguera, Pere. El Círcol: 125 anys d'una societat. Reus: Societat El Círcol, 1977, p. 22-23. ISBN 844002749X.
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882, número de registre 1180.
- ↑ «Necrológica». Diario de Reus, 8-II-1882, pàg. 1-2.
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 106. ISBN 9788497916929.