Glàndula
| Identificadors | |
|---|---|
| TH | H2.00.02.0.02002 |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/gland  |
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.[1] Les glàndules controlen i regulen les activitats de l'organisme. El mot prové del llatí glandula, diminutiu de glans, glà.[2]
Tipus de glàndules
[modifica]Els éssers a sang calenta tenen tres tipus de glàndules: les glàndules endocrines, les glàndules exocrines i les glàndules mixtes.
Glàndules endocrines
[modifica]
Les glàndules endocrines, anomenades també glàndules tancades, són un conjunt de glàndules que sintetitzen unes substàncies anomenades hormones. Les glàndules endocrines, que conjuntament formen el sistema endocrí, són: pàncrees, tiroide, hipotàlem, hipòfisi, glàndula pineal, glàndules suprarenals, les gònades, les glàndules paratiroides, el tim, etc. L'hipotàlem controla i regula el sistema endocrí.[3] És un sistema que transporta informació d'un lloc a un altres Les hormones són missatgers químics alliberats al sistema circulatori i per regular i controlar el funcionament d'òrgans i teixits.[4] Un excés o dèficit d'hormones pot desencadenar patologies com el goll, nanisme, diabetis, etc.[5][6]
Secreten dos tipus d'hormones: peptíques i esteroides.
Les hormones petíques tenen cadenes curtes d'aminoàcids amb efecte transitori. Un cop alliberades a la sang s'uneixen amb el receptor i activen o desactiven un enzim.
Les hormones esteroides poden travessar la membrana plasmàtica de les cèl·lules. Posteriorment, s'uneixen als seus receptors hi esdevenen actius. Tenen efectes de llarga durada, contraposades a les hormones peptídiques i són presents al torrent sanguini d'hores a dies.
Glàndules exocrines
[modifica]Les glàndules exocrines, anomenades també glàndules obertes, produeixen substàncies que són alliberades directament al tub digestiu o respiratori i a l'exterior del cos a través d'un conducte. La presència d'aquest conducte és una de les diferències amb les glàndules endocrines.[7] El conjunt de les glàndules exocrines forma el sistema exocrí.[8]
Les glàndules exocrines es classifiquen segons l'estructura, el nombre de cèl·lules i la mena de secreció.
L'estructura
[modifica]- Tubular
- Tubular múltiple
- Alveolar
- Alveolar múltiple
- Glàndula simple
- Glàndula composta
El nombre de cèl·lules
[modifica]- Unicel·lulars o d'una sola cèl·lula. Per exemple, les cèl·lules caliciformes de l'estómac.
- Pluricel·lulars: Formades per múltiples cèl·lules.
El producte de secreció
[modifica]- Glàndules mucoses
- Seroses
- Seromucoses
Referències
[modifica]
- ↑ «Glàndula». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «gla I.3 glàndula». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 458. ISBN 9788441225169.
- ↑ «sistema endocrí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Costa i Molinari, Josep M. Manual de psiquiatría. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1994, p. 535. ISBN 978-84-7929-692-6.
- ↑ «Sistema endocrí». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ Rios, Pep. «5.7. El sistema endocrí». Biologia per a la ESO – Notícies de ciència, 21-01-2015. [Consulta: 19 octubre 2023].
- ↑ «Hormones i glàndules». Xtec. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ Amat, Concepció. Fisiologia cel·lular: ensenyaments de farmàcia. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, p. 139. ISBN 84-89829-74-8.