Vés al contingut

Charles Lecocq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCharles Lecocq

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1832 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1918 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 89
Grave of Lecocq (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançoise Benoist Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3085767 IBDB: 4773 TMDB.org: 2207385
Musicbrainz: 0bec85d3-db59-4683-a8a1-16c6ceac1ea9 Lieder.net: 4803 Discogs: 998416 IMSLP: Category:Lecocq,_Charles Find a Grave: 7668 Modifica el valor a Wikidata

Alexandre-Charles Lecocq (París, 3 de juny de 1832 - 24 d'octubre de 1918) fou un músic francès, compositor d'operetes.

Provinent d'una família amb pocs recursos econòmics, des de molt petit una malaltia (tuberculosi) l'obligarà a portar crosses tota la seva vida. Va estudiar al Conservatori de París, al mateix temps que Georges Bizet, i Saint-Saëns, al costat d'Halévy i de François Bazin. Aborda el gènere de l'opereta arran d'un concurs organitzat per Offenbach l'any 1856. Guanya el primer premi, entre un total de 78 candidats[1] i ex aequo, amb Bizet. Aquest fet li determinarà la seva carrera musical i a partir d'aleshores compon aquest gènere musical, lleuger i divertit, de moda. L'any 1872, obté el seu èxit més sonat amb l'estrena de La filla de la senyora Angot (La Fille de madame Angot), amb llibret de Siraudin, Koning i Clairville. El 1872 Lecocq s'instal·là a Brussel·les, i amb l'èxit de Les Cent Vierges s'inicia la seva carrera europea.

Entre els anys 1895 i 1897 va escriure una sèrie d'articles titulats "Mes cauchemars" (els meus malsons),al diari "La Gazette parisienne", on denuncia la negligència dels llibretistes, l'oportunisme dels directors i la superficialitat del públic.

L'any 1900 va rebre la Legió d'Honor.

Obra

[modifica]
  • Le Docteur miracle, 1857
  • Fleur de thé, 1868
  • Les Jumeaux de Bergame, 1868
  • Le Carnaval d'un merle blanc, 1868
  • Gandolfo, 1869
  • Le Rajah de Mysore, 1869
  • Le Beau Dunois, 1870
  • Le Testament de M. de Crac, 1871
  • Le Barbier de Trouville, 1871
  • Sauvons la caisse!, 1871
  • Les Cent Vierges, 1872
  • La Fille de madame Angot, 1873. En aquesta obra, triomfà i creà el rol de Clairette la cantant Paula Marié de L'Isle filla del baríton i professor de cant Claude-Marie-Mécène Marié de L'Isle.[2]
  • Girofle-Girofla, 1874
  • Les Prés Saint-Gervais, 1874
  • Le Pompom, 1874
  • La Petite Mariée, 1875
  • Kosiki, 1876
  • La Marjolaine, 1877
  • Le Petit Duc, 1878
  • Le Camargo, 1878
  • La Petite Mademoiselle, 1879
  • Le Grand Casimir, 1879
  • La Jolie Persane, 1879
  • Le Jour et la Nuit, 1881
  • Janot, 1881
  • Le Coeur et la main, 1882
  • La Princesse des Canaries, 1883
  • L'Oiseau bleu, 1884
  • La Vie mondaine, 1885
  • Plutus, 1886
  • Les Grenadiers de Montcornette, 1887
  • Ali Baba, 1887
  • La Volière, 1888
  • La Belle au bois dormant,1900

Adaptacions en català

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. opera-comique.com
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 187 (ISBN 84 239-4533-2)