Fluorapatita rica en carbonat
Fluorapatita rica en carbonat | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Fluorapatita rica en carbonat (carbonatofluorapatita) de la pedrera Sansón, Santa Creu d'Olorda. | |
Fórmula química | Ca₅(PO₄,CO₃)₃(F,O) |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
Dana | 41.8.1.4 |
Heys | 22.4.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 9,34 Å; c = 6,88 Å; |
Color | blanc, gris clar, blanc crema; groc brut, marró, vermell, o negrós per culpa dels òcids i altres minerals |
Exfoliació | pobra o no distingible {0001}, {1010} |
Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 5 |
Lluïssor | resinosa, cerosa, grassa, mat, terrosa |
Color de la ratlla | blanc quan la superfície és fresca |
Densitat | 2,7 g/cm³ (mesurada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,679 nε = 1,616 |
Birefringència | δ = 0,063 |
Més informació | |
Referències | [1] |
La fluorapatita rica en carbonat és una varietat de l'apatita. Fou anomenada l'any 1906 per Peter Nokoláievitx Txirvinski (com a carbapatita) o l'any 1916 per Reinhard Brauns (Carbonapatita), per la presència de carbonat en substitució del fosfat.[2] Inicialment tingué diferents sinònims com ara pseudoapatita, francolita, col·lofana, dahlita, carbapatita, podolita, quercilita, kurskuta, grodnolita, etc. Molts d'aquests sinònims no s'aplicaven estrictament en fases riques en fluor.[1]
El mineral tipus es va trobar en capes sedimentàries de fosfat, en forma de nòduls durs. També es forma com a mineral accessori en mineralitzacions tardanes en pegmatites granítiques i més rarament en vetes polimetàl·liques.[1]
Classificació
[modifica]Malgrat que és una espècie no aprovada per l'IMA i sol ser considerada una varietat de la fluorapatita, algunes classificacions minerals com ara la de Nickel-Strunz, la qual la classifica dins el grup "08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO4 = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: belovita-(Ce), dehrnita, carbonatohidroxilapatita, clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, estronadelfita, fluorfosfohedifana, miyahisaïta, alforsita i arctita.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carbonate-rich Fluorapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ Yi, Haohao; Balan, Etienne; Gervais, Christel; Segalen, Loïc; Fayon, Franck «A carbonate-fluoride defect model for carbonate-rich fluorapatite» (en anglès). American Mineralogist, 98, 5-6, 01-05-2013, pàg. 1066–1069. DOI: 10.2138/am.2013.4445. ISSN: 0003-004X.