Vés al contingut

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscambra de comerç, indústria i navegació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1886
Activitat
ÀmbitAlt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Garraf, Maresme, Osona i Vallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
Membre deFira Barcelona
Llotja de Cereals de Barcelona
Barcelona Centre de Disseny
Turisme de Barcelona
Consell General de Cambres de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJosep Santacreu i Bonjoch (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Altres
Premis

Lloc webhttps://www.cambrabcn.org/

X: CambraBCN Instagram: cambrabcn Youtube: UC5AkvvtslxLQ22cIzNKAnkg Modifica el valor a Wikidata
Tot i tenir la seu corporativa a la Llotja de Mar, les oficines i serveis de la Cambra es troben a l'avinguda Diagonal.
Jornada Empresarial franco-Espanyola al Saló dels Cònsols de la Casa Llotja de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona, 10 de juny de 2013
Jornada Empresarial franc-espanyola al Saló dels Cònsols de la Casa Llotja de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona, 10 de juny de 2013

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, actualment anomenada Cambra de Comerç de Barcelona, és una corporació de dret públic fundada el 1886 amb seu a Barcelona, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya que té com a funció principal defensar els interessos generals de les empreses i proporcionar les actuacions necessàries per al foment del comerç i la indústria.[1] Els seus antecedents històrics, però, es remunten al Consolat de Mar o la Reial Junta Particular de Comerç, que es remunten directament fins a l'edat mitjana.[2] Té la seu a la Llotja de Mar. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[3] El seu president actual és Josep Santacreu.

Història

[modifica]

La Cambra tenia previst licitar i adjudicar el primer semestre de 2023 la construcció de la seva nova seu al districte 22@ per un import de 50 milions d'euros, a l'avinguda Diagonal amb el carrer Selva de Mar.[4] Tanmateix, no era un projecte nou, es remuntava a altres acords anteriors amb l'Ajuntament de Barcelona del 2006 i del 2019, i no comptava en aquell moment amb el vistiplau veïnal.[5]

Membres

[modifica]

Formen part de la Cambra totes les empreses, nacionals o estrangeres, que exerceixen activitats comercials, industrials o navilieres en la demarcació de la Cambra. La demarcació de la Cambra inclou la província de Barcelona excepte les comarques del Bages i del Vallès Occidental. Segons el cens del novembre de 2006, 335.422 empreses integraven el cens de la Cambra de Comerç de Barcelona.[6]

Juntament amb la resta de cambres catalanes, forma part del Consell General de Cambres de Catalunya, de la qual n'ostenta la Presidència.[7]

Òrgans de govern

[modifica]

El Ple és l'òrgan suprem de govern i representació de la Cambra. El Comitè Executiu és l'òrgan permanent de gestió, administració i proposta de la Cambra. El president és l'òrgan que ostenta la representació de la Cambra, ostenta la presidència de tots els òrgans col·legiats i és responsable de l'execució dels seus acords.[8]

Presidents[9]

[modifica]

Presidents de la Cambra Oficial d'Indústria, Comerç i Navegació (1886-1912)

[modifica]

Presidents de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació (1912-1966)

[modifica]

Presidents de la Cambra Oficial d'Indústria (1912-1966)

[modifica]

Presidents de la Cambra Oficial d'Indústria, Comerç i Navegació (1967-)

[modifica]

Fons

[modifica]

Per acord d'abril del 2001 la Cambra de Comerç de Barcelona va fer cessió del seu fons bibliogràfic a la Universitat Pompeu Fabra. Aquest fons consta de dues parts principals. Per una banda la col·lecció de 1.300 fullets d'un gran valor per als investigadors i estudiosos de l'economia espanyola de finals del segle xix i principis del XX. Tots ells es van digitalitzar i són consultables a la Memòria Digital de Catalunya. Per l'altra banda hi ha el fons de monografies i publicacions en sèrie formats per uns 120.000 volums. Versa fonamentalment sobre temes econòmics i empresarials, amb documents sobre els aspectes més variats de l'economia espanyola, i també, encara que en menor nombre, internacional, que en molts casos, són publicacions difícils de localitzar en altres fons documentals. Aquest fons es troba íntegrament catalogat i classificat al Catàleg de la UPF i al CCUC.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. «Cambres de comerç». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 desembre 2022].
  2. Font Manté, Àlex. «La Cambra intenta ressuscitar el Consolat de Mar». Ara, 15-05-2021. [Consulta: 23 desembre 2022].
  3. «Creus de Sant Jordi 1986». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2022-12-24. [Consulta: 23 desembre 2022].
  4. «La Cambra traurà a concurs per 50 milions la construcció de la seva seu al 22@». El Nacional, 18-10-2022. [Consulta: 9 gener 2023].
  5. «Barcelona i la Cambra de Comerç ultimen l’acord per a la seva nova seu al 22@». El Periódico, 05-01-2023. [Consulta: 9 gener 2023].
  6. «La institució Cambra de Comerç de Barcelona». Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. [Consulta: 23 desembre 2022].
  7. «Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 desembre 2022].
  8. «Òrgans de Govern». Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. [Consulta: 23 desembre 2022].
  9. «Presidents de la Cambra de Comerç». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 22 abril 2012].
  10. "Fons especials de la Biblioteca UPF. Fons de la Cambra de Comerç". Biblioteca de la UPF. [Consulta: 02/04/14]
  11. «Fons de la Cambra de Comerç de Barcelona: Col·lecció». Universitat Pompeu Fabra > Guies BibTIC. [Consulta: 30 gener 2019].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]