Vés al contingut

Abadia de Landévennec

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Abadia de Landévennec
Imatge
2 setembre 2012
Dades
TipusAbadia i organització Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLandévennec (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 17′ 26″ N, 4° 16′ 00″ O / 48.290632°N,4.26656°O / 48.290632; -4.26656
Monument històric catalogat
Data26 maig 1992
IdentificadorPA00090040
Activitat
Visitants anuals26.080 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Les ruïnes

L'abadia de Saint-Guénolé de Landévennec fou un establiment religiós a la comuna de Landévennec al departament de Finistère. Hauria estat fundada al segle v per sant Guénolé, el que la fa una de les més antigues i importants de Bretanya. El seu nom ve del bretó "lan" (monestir) de Vennec (Guénole).

Guénolé s'hi va establir el 482, primer a l'illa de Tibidy i el 485 al lloc de Landévennec. Segons la tradició Gradlon Meur el va fer bisbe de Quimper. El 818 a petició de Lluís el Pietós va adoptar la regla de sant Benet en comptes de la regla escocesa que emprava fins aleshores. Des de 884 va patir els atacs dels normands que la van destruir el 913 però els monjos van poder emportar-se els manuscrits i la van refundar a Montreuil. L'abat Joan, sabent que els bretons aspiraven a lliurar-se del domini normand, va aconseguir que el príncep Alan, fill del comte de Poher Matuédoi, i net d'Alan el Gran, que estava refugiat a Anglaterra a la cort del rei saxo Athelstan, agafés la direcció del moviment d'alliberament; Alan va desembarcar a Bretanya i va derrotar els normands a Dol (Bretanya) i a Saint-Brieuc (936) i es va apoderar de Nantes; els normands van abandonar la regió que avui dia és el departament del Loira Atlàntic i Alan conegut a la història com Alan II Barbitorte, fou reconegut com a duc de Bretanya (937). A la meitat del segle xi es va construir l'església abacial i es va començar a compilar el cartulari de Landévennec (Quimper, biblioteca municipal)

L'abadia s'havia agregat a la Societat de Bretanya, i quan aquesta fou dissolta per un breu del papa datat el 8 de novembre de 1627 les seves propietats van ser agregades a la congregació de Saint Maur per orde del papa Urbà VIII datada el 28 de setembre de 1628. El 1793, l'abadia benedictina, que només tenia 4 monjos, fou abandonada i després venuda com a bé nacional. Va canviar de propietari sis vegades al curs del segle xix. Fou declarada monument històric el 26 de maig de 1922. El 1958 fou recuperada per una nova comunitat benedictina que va construir nous edificis i es va afiliar a la congregació de Subiaco. Les ruïnes de l'antiga abadia es poden visitar.

Llista d'abats

[modifica]
Nom Període Nom llatí al cartulari
Sant Guénolé 490(?)-532 Sanctus Uuingualocus
sant Judulus (vers 520) Citat també per Albert el Gran
Sant Gwenaël 532-590 Sanctus Guenhael
Matmunuc
Segneu
Aelam
Gurdistin
Iohan
Clemens
Clemens
Clemens
Iohan
Gulohet
Cadnou
Blenvilet
Elisuc 1047-1055 Elisuc
Kyllai 1056-1085 Kyllai
Justí Justinus
Guillem Guilhelmus
Lancelinus
Orscandus
Elimarius
Gradlon Gradlonus
Riuuallonus
Gradlonus de plebe Sancti Eneguorii de pago Cap Cavall
Jacob Iacobus
Rivalonus
Tadic
Rivallonus de Ploemergat
Rivallonus de Treles
Bernat Bernardus
Riocus
Johannes dictus porcus
Eudo Gormon de Leon
Alanus Piezresii
Armaelus de Villanova apud Languern
Alanus de Doulas

Bibliografia

[modifica]
  • Frère Marc Simon, Annie Bardel, Roger Barrie, Yves-Pascal Castel, Jean-Luc Deuffic, P. Jean de la Croix Robert, Auguste Dizerbo, Job An Irien i Bernard Tanguy "L'Abbaye de Landévennec de saint Guénolé à nos jours", Ed. Ouest-France, 1985, ISBN 978-2-85882-835-7
  • Père Marc Simon, "Saint Guénolé et l'abbaye de Landévennec", éditions Gisserot, 1997.
  • Abat Henri Poisson, Histoire de Bretagne Éditions Breiz, 6a edició 1975
  • Minihi Levenez et Chrétiens-Medias Sillons et sillages en Finistère, any 2000, ISSN 1148-8824