Varvara Stepànova
.jpg) (1924)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Варвара Фёдоровна Степанова 9 octubre 1894 (Julià) Kaunas (Lituània) |
| Mort | 20 maig 1958 (63 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Donskoi |
| Formació | Qazan Art School (en)  Académie de la Palette |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, escenògrafa, artista gràfica, artista de performance, artista tèxtil, poetessa, il·lustradora, dissenyadora, artista |
| Activitat | (Floruit: 1985 ) |
| Ocupador | Vkhutemas Acadèmia d'Educació Comunista Krúpskaia |
| Moviment | Constructivisme |
| Família | |
| Cònjuge | Aleksandr Ródtxenko |
 | |
Varvara Fiódorovna Stepànova (en rus: Варва́ра Фёдоровна Степа́нова; Kovno o Kaunas, Lituània, Imperi Rus, 9 d'octubre de 1894, (21 d'octubre en el calendari gregorià) — Moscou, Unió Soviètica, 20 de maig de 1958), va ser una artista russa i soviètica nascuda a Lituània, origen i puntal del moviment pictòric constructivista soviètic. Va ser una de les artífexs de l'avantguarda russa i soviètica.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Procedia d'una família camperola, però va obtenir una educació a l'Escola d'Art de Kazan (1910-1913), a la capital de la República de Tatarstan, a l'Imperi Rus, on va conèixer el seu col·laborador i parella, Aleksandr Ródtxenko. Seguidament, va fer un període d'estudis a l'Institut Central Artisticoindustrial Stroganov (en rus: Строгановское центральное художественно-промышленное училище, institut d'art i disseny industrial) a Moscou (1913-1914).[4][5] En els anys que van precedir la Revolució russa de 1917, van compartir un apartament a Moscou amb Vassili Kandinski i, en aquells anys, va conèixer Oleksandra Ekster i Liubov Popova. Ella i aquests artistes aviat es convertirien en les principals figures de l'avantguarda soviètica.[1]
L'any 1917 començà a escriure poesia visual, no figurativa (безпредметные стихи),[5] basada en la capacitat expressiva del so i coneguda després com a zaum. Va compondre poemes zaum (‘transracionals') i va crear llibres d'artista, manuscrits i collages, entre els quals Rtny Khomle, Zigra ar i, la seva obra mestra, Gaust Txaba (1918).[6][1]
El nou art abstracte a l'Imperi rus i després a la Unió Soviètica, que va començar al voltant del 1909, va ser una mostra més de l'art d'avantguarda que es coïa a Europa en aquell temps, com ara el cubisme i el futurisme italià, i que tenia influències de l'art camperol tradicional.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Varvara Fyodorovna Stepanova» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ «Varvara Stepanova» (en castellà). HA Historia/Arte. [Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ Lora, Dominique. «Stepanova, Varvara Fedorovna» (en castellà). Museo Nacional Thyssen-Bornemisza. [Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998.
- ↑ 5,0 5,1 Варвара Степанова: Человек не может жить без чуда. Varvara Stepànova. ("L'home no pot viure sense miracles". diaris i escrits de la Varvara Stepànova), a cura de V. A. Ródtxenko i A. N. Lavrèntiev. Moscou: Sfera, 1994, cronologia de la seva vida, p.299-301. (en rus)
- ↑ Biografia de Varvara Stepànova per Christina Lodder a Grove Art Online, Oxford University Press, 2009, reproduït a la pàgina del MOMA de Nova York (en anglès).
Bibliografia
[modifica]- Варвара Степанова: Человек не может жить без чуда [Varvara Stepànova. L'home no pot viure sense miracles. (diaris i escrits de la Varvara Stepànova)], a cura de V. A. Ródtxenko i A. N. Lavrèntiev. Moscou: Sfera, 1994, 303 pàgines. (en rus)
- Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998. (en rus)
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia de Varvara Stepànova per Christina Lodder a Grove Art Online, Oxford University Press, 2009, reproduït a la pàgina del MOMA de Nova York (en anglès).
- Art engineers: Ródchenko i Stepànova (rus) Article biogràfic.