Vés al contingut

Eulàlia Vintró Castells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEulàlia Vintró Castells
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 28 juliol 1987 (renúncia) – Màrius Díaz i Bielsa →

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
1983 – 1999
Diputada al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Tercera tinent d'alcalde Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, filòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya (1974–)
Iniciativa per Catalunya Verds Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Bandera Roja
Societat Espanyola d'Estudis Clàssics
Societat Catalana d'Estudis Clàssics
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
11 juny 2019Manifest Colau Alcaldessa Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoan Vintró i Castells Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2375742 TMDB.org: 1088465 Modifica el valor a Wikidata
Eulàlia Vintró rebent la Creu de Sant Jordi de mans de Jordi Pujol

Eulàlia Vintró Castells (Barcelona, 30 d'agost de 1945) és una filòloga, professora universitària i política catalana. Fou regidora durant 16 anys i tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i diputada al Parlament de Catalunya i a les Corts Espanyoles entre 1979 i 1982.[1][2]

Trajectòria acadèmica

[modifica]

Nascuda el 30 d'agost de 1945. Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Filologia Clàssica. Es dedicà a la docència a l'educació secundària i fou professora de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona (UB) del 1967 fins al 1977. El 1970 es doctorà en Filologia Grega a la mateixa universitat amb una tesi sobre la medicina hipocràtica.[3] Els anys 1977 i 1978 fou vicedegana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB. El 1984 guanyà la càtedra de Filologia Grega a la UB.

Fou vicedegana del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears del 1971 al 1977, tresorera del Consejo General de Colegios de Doctores y Licenciados durant entre els 1977 i 1981, i Secretària General de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1979.[4]

Trajectòria política

[modifica]

Durant el franquisme milità a l'Organització Comunista Bandera Roja i el 1974 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va ser membre del comitè central.[5] A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegida diputada pel PSUC a les Corts Generals fins al 1982.

A les eleccions municipals del 1983 resultà elegida regidora de l'Ajuntament de Barcelona i va ser nomenada regidora d'Educació el 1985 fins al 1987. Paral·lelament havia estat elegida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984. A l'Ajuntament de Barcelona passà a ser tercera tinenta d'alcalde de l'àmbit d'Educació[6] i de Benestar Social de juliol de 1987 a juliol de 1991 amb l'alcalde Pasqual Maragall, i segona tinenta d'alcalde de juliol de 1991 a juliol de 1995.

Fou candidata d'Iniciativa per Catalunya Verds a les eleccions municipals del 1995,[7] arran de les quals es convertí novament en segona tinenta d'alcalde primer amb l'alcalde Maragall i després amb Joan Clos fins a les eleccions de 1999, quan decidí no presentar-se.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Baiges, Siscu. «Que hablen de ‘régimen del 78’ me indigna porque el ‘régimen’, para los que venimos de la época que venimos, era el otro» (en espanyol europeu), 31-08-2022. [Consulta: 22 maig 2023].
  2. ↑ Martí, Pep. «El principal repte de Barcelona és corregir la desigualtat social». Nació Digital, 6 maig023. [Consulta: 22 maig 2023].
  3. ↑ Crespo, Txema G. «"En el Congreso no hay mal humor, sino mala educación"» (en castellà). El País [Madrid], 16-10-2007. ISSN: 1134-6582.
  4. ↑ «Eulàlia Vintró». Memorial Democràtic. [Consulta: 22 maig 2023].
  5. ↑ Trobat, Antoni. «Entrevista a Eulàlia Vintró, exdiputada i exregidora d'ICV a Barcelona». Crític, 29-08-2018. [Consulta: 22 maig 2023].
  6. ↑ Utrera, Joaquima «Vintró propone a Enseñanza cerrar las escuelas concertadas obsoletas» (en castellà). El País [Madrid], 07-05-1999. ISSN: 1134-6582.
  7. ↑ «Eulàlia Vintró cerrará la lista de ICV en las generales» (en castellà). El País [Madrid], 11-01-2008. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ «Eulàlia Vintró Castells». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. [Consulta: 22 maig 2023].[Enllaç no actiu]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eulàlia Vintró Castells
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eulàlia_Vintró_Castells&oldid=33947820»