Vés al contingut

Carles de Lorena (1524-1574)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles de Lorena

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles de Lorraine Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1524 Modifica el valor a Wikidata
Joinville (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1574 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Reims Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Metz
18 maig 1550 – 22 abril 1551
← Jean de Lorena
Diòcesi: bisbat de Metz
Bisbe de Metz
1550 – 1551
← Jean de LorenaRobert de Lenoncourt →
Cardenal
1547 – 1574
Arquebisbe de Reims
8 febrer 1545 –
← Jean de LorenaLluís de Lorena →
Bisbe

Diòcesi: bisbat de Metz
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1545 (Gregorià)–), sacerdot catòlic, aristòcrata, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióClaude de Longwy de Givry Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 setembre 1561Col·loqui de Poissy
5 setembre 1559conclave de 1559
15 maig 1555conclave de maig de 1555
5 abril 1555Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549Conclave de 1549-50
1545concili de Trento Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Chevreuse (1555–1574) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Guisa Modifica el valor a Wikidata
ParesClaudi de Guisa Modifica el valor a Wikidata  i Antonieta de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís de Lorena
Francesc de Guisa
Renat de Lorena
Claudi II d'Aumale
Maria de Lorena
Lluïsa de Lorena Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551. Elevat a cardenal en 1547,[1] és conegut per ser el primer cardenal de Guisa i cardenal de Lorena. Va ser un polític i un intel·lectual religiós que va tenir un paper important durant les guerres de religió.

Inicialment obert al debat i la reforma de l'Església, donà suport a la política del canceller Michel de l'Hospital, mentre que il·lustren el campió de la causa catòlica. Amb el seu germà, el duc Francesc de Guisa, va dirigir França durant el regnat de Francesc II (1559-1560), va participar en el col·loqui de Poissy (1561) i al Concili de Trento (1563). Cap de la Casa de Guisa, es va oposar durant la resta de la seva carrera a la política de Caterina de Mèdici.

Biografia

[modifica]

Una grand família

[modifica]

Carles de Guisa va ser el segon fill de Claudi de Lorena, primer duc de Guisa i senyor de Joinville (que es va distingir sota Francesc I) i Antonieta de Borbó-Vendôme .
Després de la renúncia del seu oncle Joan en favor seu, va ser nomenat arquebisbe de Reims el 1538 a l'edat de tretze anys. Va ser canceller de l'ordre de Sant Miquel en 1547.[2] En morir el seu oncle (1550), prengué el títol de cardenal de Lorena. Carles va saber, amb el seu germà major, Francesc, duc de Guisa, per guanyar-se el favor del rei Enric II. Ell i els seus germans exerciren gran influència i jugaren un paper important en els afers del país. A Reims, el cardenal de Lorera afavorí la creació de la universitat l'any 1548 [3] i més tard la de Pont-à-Mousson amb el seu «cosí» Carles, duc de Lorena. Carles de Lorena va tenir una filla il·legítima, Champette Olivier.

Defensor de la Fe

[modifica]

Sota el regnat d'Enric II, Carles professà opinions gal·licanes. A més, a diferència del condestable Anne de Montmorency, el cardenal i el seu germà Francesc eren ardents partidaris de la guerra contra els Habsburg.

Defensor de l'Església Catòlica Apostòlica Romana, el cardenal de Lorena després es va convertir en una de les principals figures franceses de la Contrarreforma, convertir-se en el defensor dels decrets del Concili de Trento que desitjava aplicar en el regne.

Segons Brantome, « qualsevol clergue que fos, tenia una ànima molt entremaliada». El cardenal era un home molt hàbil. És hàbil, eloqüent, enginyós i seductor. El seu talent el convertí en un rival de Caterina de Mèdici. Advocant la lluita contra el calvinisme, mai no deixà de lluitar contra la política de tolerància civil de la reina mare. Tenint elevades capacitats intel·lectuals, el cardenal va ser utilitzat moltes vegades amb finalitats diplomàtiques.

Carles, cardenal de Lorena, per Georges Boba, museu de Reims.

Un paper polític

[modifica]

El cardenal de Lorena i el seu germà Francesc aconseguiren obtenir el poder a l'arribada del jove Francesc II (1559). El cardenal ostentà l'administració de les finances per complet. Va rebre els segells del canceller François Olivier i, quan va morir (març de 1560), designà Michel de l'Hospital (la carrera del qual havia promogut com a magistrat) com a successor al càrrec.

No obstant això, Carles de Guisa va haver de deixar pas després de la mort del jove rei (5 de desembre de 1560). Va deixar la cort dos mesos després, acompanyant la seva neboda Maria Stuart a Joinville. El cardenal assistí indefensament a la introducció del protestantisme a la cort. No obstant això, va continuar jugant un paper important a la conferència de Poissy, on es va oposar a Theodore de Beze, líder del partit protestant. La intransigència d'aquest últim feu fracassar la reconciliació de les dues religions malgrat la reina mare. El mateix Carles de Guisa estava a punt per una mica de conciliació que va fracassar.[4]

Carles, cardenal de Lorena per El Greco (1571). El cardenal de 47 anys està representat en companyia d'un lloro, un símbol d'eloqüència. No obstant això, el papagallo (literalment, "lloro" en italià) pot traduir-se literalment com "pape francès", una interpretació que fa èmfasi en el pes polític del cardenal al capdabans de l'Església catòlica de França. El lloro, un símbol ambigu, se substitueix per un crucifix en les còpies atribuïdes a George Boba.

Després de l'assassinat del seu germà Françesc (18 de febrer de 1563), Carles es va convertir en el cap de la família Guisa i del partit catòlic a França. Prené sota la seva tutela els fills del seu difunt germà i buscà per tots els mitjans perjudicar els Montmorency i més particularment a l'almirall Coligny, a qui considerava responsable de la mort del seu germà. El 8 de gener de 1565, mentre que la cort es trobava al sud, amb prou feines hauria de ser assassinat en un carrer parisenc per les tropes de Francesc de Montmorency , governador de París i fill del consdestable Anne. Ansiosa d'establir pau al regne, la reina mare obligà el cardenal a reconciliar-se amb el clan Montmorency a Moulins en 1566. Abraçà públicament l'almirall de Coligny, però la segona i la tercera guerres de religió li permeteren continuar la venjança conta l'almirall.

Més tard, va negociar el matrimoni de Carles IX i Elisabet d'Àustria (1569).Després marxà a Roma per participar en el conclave per elegir el nou papa. Malgrat la seva oposició al matrimoni entre la princesa Margarida de Valois i Enric de Navarra, que havia de segellar la unió de catòlics i protestants, intenta convèncer el Papa d'acceptar el matrimoni.

S'assabentà de la notícia de la matança de Sant Bartomeu en arribar a Roma el 5 de setembre de 1572. S'afanyà a tornar a París, on buscà reprendre el seu lloc al consell del rei. Però Caterina de Mèdici, que temia el seu retorn a la cort, li feu saber que no seria benvingut.

No obstant això, la Corona usà regularment al Cardenal de Lorena per a negociacions financeres amb el clergat.

Carles de Lorena va morir a causa d'una infecció pulmonar a Avinyó el 26 de desembre de 1574. Va ser enterrat a la catedral de Nostra Senyora de Reims.

El seu mecenatge

[modifica]
Després de la coronació d'Enric II, a Corbeny Carles en vestit de cardenal, a la dreta, Llibre d'Hores d'Enric II, BnF.

A més de l'obertura d'una universitat [5] a Reims,[6] una universitat de Bar-le-Duc, una universitat a Pont-à-Mousson, promogué la instal·lació d'impressors a Reims, Claude Caldera ln 1551, Nicolas Trumeau i Nicolas Bacquenois el 1553. També acollí a Constantin Palaeocappa, copista de manuscrits grecs. Entre els llibres de la seva biblioteca dels que va donar al capítol de la catedral, el més conegut és l'Evangeliari de Reims del segle xi i del segle xiv. També va protegir personalitats com Rabelais o Michel de l'Hospital, Pierre de Ronsard.

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Le cardinal Charles de Lorena, prélat humaniste de la Renaissance, par Daniel Cuisiat». Arxivat de l'original el 2011-10-30. [Consulta: 3 abril 2018].
  2. Statuts de l'Ordre de st-Michel, manuscrit, bibliothèque municipale de Saint-Germain-en-Laye.
  3. Tancada el 1793, posteriorment oberta de nou el 1961
  4. Thierry Wanegffalen, Ni Rome ni Genève, des fidèles entre deux chaires, Éditions Champion, 1997
  5. Lettre patente de Henri II en 1549.
  6. Butlla papal de Pau III del 5 de gener de 1548.


Precedit per:
Jean de Lorena, cardenal de Guisa

Abat de la Trinité de Fécamp

1550-1574
Succeït per:
Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa
Precedit per:
Robert de Lenoncourt

Abat de Saint-Remi de Reims

1552-1574
Succeït per:
Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa
Precedit per:
Lluís de Borbó, cardenal de Vendôme

Abat de Saint-Denis

1557-1574
Succeït per:
Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa
Precedit per:
Jean de Lorena, cardenal de Guisa

Arquebisbe-duc de Reims i par de França
Primat de la Gàl·lia belga

1538-1574
Succeït per:
Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa
Precedit per:
Jean du Bellay

Cardenal prevere de Santa Cecília

1547-1555
Succeït per:
Robert de Lenoncourt
Precedit per:
Joan de Lorena, cardenal de Guisa

Abat de Cluny

1549-1574
Succeït per:
Claude de Guisa
Precedit per:
Joan de Lorena, cardenal de Guisa

Príncep-bisbe de Metz

1550-1551
Succeït per:
Robert de Lenoncourt
Precedit per:
Joan de Lorena, cardenal de Guisa

Abat de Marmoutier

1550-1563
Succeït per:
Jean IV de La Rochefoucauld
Precedit per:
Nicolas de Lorena

Abat de Gorze

1550-1574
Succeït per:
Carles, cardenal de Lorena
Precedit per:
Marc de L'Espinasse d'Artoin de Maulévrier

Abats de la Cour-Dieu

1550-1556
Succeït per:
Martin II Fournier de Beaune-Semblançay
Precedit per:
Robert de Lenoncourt

Cardenal prevere de S. Apollinare

1555-1575
Succeït per:
Vacant
Precedit per:
Joan IV de Brosse

Duc de Chevreuse

1555–1574
Succeït per:
Carles I de Guisa
Precedit per:
Jean d'Avançon

Superintendent de finances

1559-1563
Succeït per:
Artus de Cossé-Brissac