Alexander Calder
Alexander Calder (Lawnton (Pennsilvània), 22 d'agost de 1898 - Nova York, 11 de novembre de 1976)[1] va ser un escultor, pintor i dibuixant estatunidenc.[2] És especialment conegut per ser el creador dels mobiles, un tipus d'escultures cinètiques que es mouen gràcies a l'acció d'un motor o per l'acció dels corrents d'aire. Per contra, les escultures estàtiques de Calder es coneixen com a stabiles.
Infantesa i joventut
Alexander Calder va néixer el 22 d'agost de 1898 a Filadèlfia. Era fill de l'escultor Alexander Stirling Calder, conegut per les seves instal·lacions a l'espai públic, bona part d'elles localitzades precisament a Filadèlfia. El seu avi, el també escultor Alexander Milne Calder, va nàixer a Escòcia, però va emigrar als Estats Units l'any 1868, i és especialment conegut per l'estàtua colossal de William Penn que corona la torre de l'ajuntament de Filadèlfia. La seva mare era una retratista professional, que havia estudiat a l'Académie Julian, a la Sorbona i a l'acadèmia de belles arts de Pennsilvània, on va conèixer Alexander Stirling Calder.[3]
Després d'una estada a Arizona,[4] la família Calder es va establir a Pasadena, Califòrnia, i el soterrani amb finestres de la nova casa familiar va esdevenir el primer estudi de Calder, que llavors ja havia fet la seva primera escultura —en forma d'elefant—[5] i ja havia rebut el seu primer joc d'eines d'escultura. En aquells temps, Calder elaborava joies per les nines de les seves germanes tot servint-se de cable de coure que trobava pel carrer, i l'any 1907 va presenciar una cursa de carros tirats per cavalls. Aquest esdeveniment va marcar el seu imaginari, i està directament relacionat amb la seva producció artística de filferro relacionada amb l'espectacle del circ.[6]
La tardor de 1909, la seva família es va tornar a traslladar a Filadèlfia, i després es va establir a Croton-on-Hudson, Nova York.[7] Fou allà, durant els seus anys d'institut, que Calder va travar amistat amb el pintor Everett Shinn, amb qui va construir un sistema de trens mecànics que s'accionaven mitjançant la força de la gravetat.[8] Temps després, però, la família es va traslladar a Spuyten Duyvil, al Bronx, per tal d'estar més a prop de l'estudi que Stirling Calder tenia llogat. L'any 1912, Stirling Calder fou nomenat cap del departament d'escultura de l'exposició internacional del Panamà i el Pacífic celebrada a San Francisco l'any 1915.[9]
Vida artística
El 1926 va fer a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades (El circ), que el portaren a fer escultures de filferro. Més tard s'encaminà cap a l'art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres (Composició, 1930), i feu escultures entre les quals els 30 mòbils presentats a la Galeria Vignon de París el 1932.
Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder: els standing mobiles (Pètals vermells, 1942; La Muntanya, 1957; Espiral, 1958; Palau de la UNESCO, París) i els stabiles, que presenten una llarga evolució des de les primeres escultures abstractes (Balena, 1937; Spiny, 1942; Teranyina del matí, 1945) fins a les formes monumentals, on el moviment i els espais buits són fonamentals (El falcó, 1963; El baró, 1965; Cinc ales, 1967). A més, ha fet il·lustracions, decoracions, joies, aiguades i fonts.
Referències
- ↑ «Alexander Calder» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ «Alexander Calder». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hayes, Margaret Calder. Three Alexander Calders: A Family Memoir. Middlebury, VT: Paul S. Eriksson, 1977.
- ↑ «Calder Foundation». Calder.org. Arxivat de l'original el 24 juliol 2011. [Consulta: 21 juliol 2011].
- ↑ Davidson, 1966, p. 13.
- ↑ Davidson, 1966, p. 21-22.
- ↑ Davidson, 1966, p. 28-29.
- ↑ Davidson, 1966, p. 31.
- ↑ «Panama Pacific International Exposition». calder.org. Arxivat de l'original el 2008-05-26. [Consulta: 27 novembre 2013].
Bibliografia
- Davidson, Jean. Calder: an autobiography with pictures. Nova York: Pantheon Books, 1966. ISBN 978-0-394-42142-1.
Vegeu també
- Font de mercuri (1937)
- Corcovado (1951)
- Stabile-mobile (1965)
- Eagle (1971)
- 4 ales (1972)
- Muntanyes i núvols (1986)
Enllaços externs
| Escultures |
|
|---|---|
