Vermiculita
 Vermiculita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Mg, Fe3+Al))₃[(OH)₂ Al1,25Si2,75O10]·Mg0.33(H₂O)₄ |
| Epònim | cuc i cria d'animals |
| Localitat tipus | Millbury, Comtat de Worcester, Massachusetts, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.08 – Anhang |
| Dana | 71.2.2d.3 |
| Heys | 16.19.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,24Å; b = 9,17Å; c = 28,6Å; β = 94,6° |
| Color | marró groguenc, marró verdós, groc bronze |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Duresa | 1,5 |
| Lluïssor | nacrada o grassa |
| Color de la ratlla | verdosa |
| Densitat | 2,3 a 2,7 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,525 a 1,561 nβ = 1,545 a 1,581 nγ = 1,545 a 1,581 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ca, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1824 |
| Símbol | Vrm |
| Referències | [1] |
La vermiculita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del llatí vermiculus, «cuc».
Característiques
[modifica]És un fil·losilicat de fórmula química (Mg,Ca)0,7(Mg,Fe,Al)₆(Al,Si)₈O22(OH)₄.8H₂O. Té una composició química inestable, i augmenta el seu volum en escalfar-se.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Es forma per hidratació de certs minerals basàltics, i sovint es troba associada a l'amiant. Comercialment s'utilitza en la forma exfoliada. Els principals productors mundials són la Xina, Àfrica del sud, Austràlia, Zimbabwe i els Estats Units. A Catalunya s'ha descrit a la Noguerola (Viladrau, Osona), en uns afloraments granítics a l'oest de la Riera Major.[3]
Usos
[modifica]- Sota la forma de silicat de sodi en:
- Substrat per cultiu en hidroponia.
- Material d'embalatge ;
- Aïllant de densitat feble;
- Additiu per ignifugació de morters i altres;
- Suport de creixement per microorganismes per testar la biodegradació dels plàstics
- Substrat de gamma alta per a rèptils i artròpodes
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Vermiculite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - Phyllosilicates with mica sheets, composed of tetrahedral and octahedral nets». Mindat. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «La Noguerola, Viladrau, Osona, Girona (Gerona), Catalonia, Spain». [Consulta: 1r novembre 2017].
