Mostra la font per a Indoxina

{{vegeu|la península asiàtica|Indoxina (desambiguació)}}
{{Infotaula indret}}
La '''Indoxina''' és una extensa [[península]] situada al [[Àsia sud-oriental|sud-est d'Àsia]], la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.<ref name="GEC">{{GEC}}</ref>

Té una extensió de més de 2.270.964 km² (incloent-hi la [[península de Malaca]]), repartits entre els estats següents:<ref name="GEC"/>

* [[Myanmar]] (tradicionalment Birmània) (678.033 km²)
* [[Tailàndia]] (513.115 km²) 
* [[Cambodja]] (181.035 km²)
* [[Vietnam]] (331.653 km²)
* [[Laos]] (236.800 km²)
* [[Singapur]] (581 km²)
* [[Malàisia]] (329.747 km²) (exclosos els estats de [[Sarawak]] i [[Sabah]], situats a l'illa de [[Borneo]]).

S'anomena així per la seva posició a l'est de l'[[Índia]] i al sud de la [[Xina]], de les quals ha rebut força influències al llarg de la [[història]].

La península d'Indoxina no va poder escapar de l'[[colonialisme|expansionisme colonial europeu]], i al {{segle|XIX}} va passar a formar part dels dominis de [[França]] (Vietnam, Laos i Cambodja) i del [[Regne Unit]] (Myanmar, Malàisia i Singapur), amb només Tailàndia que va mantenir formalment la independència.

La religió predominant és el [[budisme]], tret de Malàisia, on és majoritari l'[[islam]].

== Etimologia ==
[[Fitxer:Topographic30deg_N0E90.png|miniatura| Mapa físic d'Indoxina.]]El terme Indoxina va ser utilitzat per primera vegada pel geògraf franco-danès [[Conrad Malte-Brun]] (1775-1826) a la seva obra «Resum de Geografia Universal» publicada a París el 1810. Això va ser per expressar la influència cultural definitòria de l'Índia i la Xina sobre les persones i països del sud-est asiàtic continental.<ref>{{Ref-publicació|nom=Daniel|cognom=Hémery|article=Inconstante Indochine... L'invention et les dérives d'une catégorie géographique|publicació=Outre-Mers. Revue d'histoire|volum=87|exemplar=326|data=2000|doi=10.3406/outre.2000.3773|url=https://www.persee.fr/doc/outre_0300-9513_2000_num_87_326_3773|consulta=2020-02-04|pàgines=137–158}}</ref><ref>Vimalin Rujivacharakul; et al., eds. (2013). Architecturalized Asia : mapping a continent through history. Hong Kong University Press. p. 89. {{ISBN|9789888208050}}</ref> Actualment se sol utilitzar com a sinònim ''Mainland Southeast Àsia'' (Sud-est Asiàtic Continental) en la bibliografia en anglès.<ref>{{Ref-web|títol=Government and Politics of Mainland Southeast Asia {{!}} SOAS|url=https://www.soas.ac.uk/courseunits/government-and-politics-mainland-southeast-asia|consulta=2024-04-15|llengua=en}}</ref>

== Geografia ==
[[Fitxer:Langues_de_l'Asie_du_Sud-Est-Fr.jpg|miniatura| Mapa lingüístic d'Indoxina i regions veïnes ([[subcontinent indi]], món xinès).]]

[[Fitxer:Indochina_Peninsula.png|miniatura| Els cinc països de la península d'Indoxina: en verd fosc, els tres que van formar una vegada la [[Indoxina francesa]].]]

En [[geografia física]], si sumem les zones dels cinc països de la península indoxina, excloent la Malàisia peninsular, obtenim una superfície total de {{Unitat|1939380 km²}} per a relleu moderadament alt (excepte a l'extrem nord-oest) però sovint accidentat amb valls profundes, [[Carst|càrsts]] i plataformes carbonatades fortament retallades per les pluges del [[clima tropical]]. El riu principal és el [[Mekong]].

Moltes [[Espècie|espècies]] i [[Subespècie|subespècies]] [[animals]] o vegetals només es coneixen en estat salvatge a Indoxina, on els boscos tropicals encara ocupen grans extensions, especialment als vessants. Alguns d'ells van rebre l’[[Nom específic|epítet específic]] o el nom subespecífic ''indochinensis''.

En [[geografia humana]], si sumem les poblacions dels cinc països de la península d'Indoxina, excloent Malàisia, obtenim una població total d'aproximadament {{Unitat|253,5|millions d'habitants}}: els ''indoxinesos'', parlen una trentena [[Lingüística|de llengües principals]], les més parlades són el [[vietnamita]], el [[tailandès]], el [[birmà]], el [[laosià]] i [[Khmer (llengua)|el khmer]], i practiquen una desena de [[Religió|religions]], la més estesa de les quals és el [[budisme]], el '' [[mahayana]]'' al [[Vietnam]] i el ''[[theravada]]'' a la resta de països de la península.

== Història ==
=== Prehistòria ===
La península d'Indoxina ha estat poblada des de [[Prehistòria|la prehistòria]], com ho demostren els descobriments de Saï Yok (Tailàndia), Bac Son i Hoa Binh (Vietnam) que revelen civilitzacions ja [[Horticultura|hortícoles]] de tallar i cremar i criar [[Porc|porcs]] des del IV mil·lenni aC. al II mil·lenni aC. [[Agricultura|L'agricultura]] i la sedentarització, en la forma de la [[Cultura de Longshan|civilització Longshan]], estan testimoniades per diversos llocs, inclòs el de Phung Nguyen al Vietnam; tots aquests jaciments es troben a la plana, especialment als deltes fluvials o als turons baixos. Pobles [[Llengües austroasiàtiques|de parla austroasiàtica]] ([[khmers]] i [[Mon (poble)|mons]], en particular) es van establir a la península a partir del segle XI i hi va desenvolupar la [[Cultura Đông Sơn]], practicant ja el [[conreu de l'arròs]] i caracteritzat pels seus grans [[Tambor|tambors]] [[Bronze|de bronze]].<ref name="mifflin">{{Ref-llibre|llengua=en|editor=Marion Severynse|títol=The Houghton Mifflin Dictionary Of Geography|lloc=Boston (Mass.)/Nova York|edició=Houghton Mifflin Company|any=1997|pàgines=458|isbn=0-395-86448-8|url=https://archive.org/details/houghtonmifflind00houg}}.</ref><ref>{{Ref-publicació|autor=Pierre Rossion|article=Le réveil des tambours de bronze|publicació=Gavroche Thaïlande|exemplar=195|data=Gener 2011|url=https://www.gavroche-thailande.com/wp-content/uploads/2021/04/Gavroche_2011-January.pdf|format=pdf|pàgines=46 et 47}}</ref> Cap al 1500 aC s’hi establiren tribus caçadores i pescadores, i grups austronesis i protomalais hi aportaren posteriorment la cultura [[Neolític|neolítica]].<ref name="GEC"/>

<gallery>

Fitxer:Asia_323bc.jpg|Àsia al voltant del -323

Fitxer:SE_Asia_400ad.jpg||Àsia al voltant dels 400

Fitxer:Map-of-southeast-asia_900_CE.png|Imperi Khmer cap al 900

</gallery>

=== Primer mil·lenni ===
En els primers segles de la nostra [[Era comuna|era]], els [[Ciutats estat pyu|pyu]], un poble [[Llengües tibetobirmanes|tibetobirmà]] del nord, es van establir a la conca de l’[[Irauadi]] mentre que el [[Regne de Funan]], probablement fundat pels khmers, i el [[Txampa|regne de Txampa]], fundat per un navegant [[Pobles austronèsics|austronesi.]] Ells [[txams]], apareixen al sud i a l'est de la península. En aquesta època, la influència de la civilització índia va impregnar els estats de la península amb l'[[hinduisme]]. Al segle IV, els Khmers de [[Regne de Chenla|Chenla]] van absorbir Funan, mentre que els mons van fundar el regne de [[Dvaravati]].

El Tonquín i el delta del [[riu Roig]] van caure en l’òrbita xinesa, i ja al s. <small>III</small> aC van formar una província de l’imperi. Per contra, la resta de la península passà a l’àrea índia, que integrà particularment les classes altes. De resultes de la influència índia, cap al s. <small>II</small> es formaren dos regnes: el [[Txampa|regne de Txampa]] a l'[[Annam]] central, format per tribus [[Txams|txam]], i el [[regne de Funan]], d’arrel monkhmer, a les actuals [[Cambodja]] i [[Cotxinxina]].<ref name="GEC"/> Una segona onada hindú arribà al regne de Funan (s. <small>IV</small>), el qual tingué bones relacions amb la Xina, al contrari dels txam, que disputaven constantment als xinesos el domini del Tonquín (s. <small>III</small>-<small>VIII</small>). Al s. <small>VIII</small> el regne de Txampa ocupà la part nord, mentre que els pirates [[Java|javanesos]] implantaren a l’Annam, al Tonquín i a la vall del [[Mekong]] el regne [[Srivijaya]] de [[Sumatra]], que estimulà la cultura índia.<ref name="GEC"/> El regne khmer, escindit en Laos i baix Mekong, fou alliberat i reunificat (802) pel príncep Jayavarman II, que reforçà la influència bramàntica i establí la capital, Phnom Kulem, a la plana d’Angkor.<ref name="GEC" /> Al mateix temps, tribus thai, procedents del Yunnan, ocuparen l’Alt Mekong i amenaçaren el regne khmer.<ref name="GEC"/>

El segle IX, Chenla va donar pas a l’[[Imperi Khmer]], que va prendre [[Angkor]] com a capital, i els [[Bamar|birmans]], també del nord, van substituir els pyu a la conca de l'Irauadi ([[Regne de Pagan]]). Paral·lelament, el [[budisme]] es va estendre a la península i, en la seva variant anomenada ''[[Theravada]]'' o '' [[Hinayana]]'' ('vehicle petit'), suplanta progressivament l'hinduisme,<ref name="mifflin"/>

=== Del segle XIII al segle XV ===
El 1257, el [[Kagan]] [[Mongols|mongol]] [[Mongke]], durant el període d'expansió de l’[[Imperi Mongol]], va envair [[Tonquín]]. Aquesta darrera conquesta roman, però, segons Jean-Paul Roux, «incerta i precaria», sense el domini real de la regió.<ref>{{Ref-llibre|llengua=fr|autor=[[Jean-Paul Roux (historien)|Jean-Paul Roux]]|títol=Gengis Khan et l'Empire mongol|lloc=París|edició=[[Gallimard]]|any=2002|pàgines=47|isbn=2-07-076556-3}}</ref>

Quan [[Marco Polo]] visità la Indoxina (vers 1275-91) el regne d’Angkor estava sota la pressió dels thai, que dominaven ja tot Siam, i a punt d’enfonsar-se a causa d’una crisi política i econòmica.<ref name="GEC"/> El regne de Txampa, després d’un període de màxima esplendor (s. <small>XIII</small>), caigué definitivament en poder dels annamites (1471), els quals s’havien independitzat de la Xina (1428).<ref name="GEC"/> A Laos, habitat per tribus monkhmer i fins aleshores sota control d’Angkor, es formaren una sèrie de regnes thai, més o menys aïllats, que cap al 1353 foren unificats en el [[Lan Xang|regne Lan Xang]], que arribà fins a l’alt Mekong i fou sempre una avançada de la cultura índia contra la influència vietnamita.<ref name="GEC"/> Els portuguesos arribaren a Cambodja el 1555 i les relacions foren orientades cap al comerç i l'evangelització.<ref name="GEC" />
Al segle XIII, els [[tailandesos]], procedents del sud-oest de la Xina, van fundar els [[Regne de Sukhothai|regnes de Sukhothai]] i [[Regne de Lanna|Lanna]]. A l'est, després d'un mil·lenni de dominació xinesa, els viets van aconseguir la seva independència al mateix temps i van començar la seva expansió cap al sud, absorbint Txampa i aclaparant els khmers del baix delta del [[Mekong]]. Al segle XV, el comerç marítim àrab, europeu i xinès es va desenvolupar al llarg de les costes: Les comunitats xineses (sobretot originàries del sud de la Xina) s'instal·len als ports, els pobles i els estats són [[islam|islamitzats]] a [[Arakan]] (Birmania) i [[Malàisia]]; [[Cristianisme|el cristianisme]] comença a arrelar als llocs comercials europeus ([[Malaca (ciutat)|Malaca]], [[Johor]] i [[Singapur]], primer en la seva forma [[Església Catòlica Romana|catòlica]] vehiculada per el [[Imperi Portuguès|portuguès]], després en la seva forma [[Reforma Protestant|protestant]] vehiculada pels [[Imperi neerlandès|neerlandesos]]).<ref name="mifflin"/>

=== Segles XVIII i XIX ===
Durant el s. <small>XVIII</small> el regne khmer, ja decadent, fou ocupat a Occident pels siamesos i a llevant pels vietnamites.<ref name="GEC"/> Els siamesos, que consideraven Cambodja com un regne vassall, disputaren fins al 1853 la Cotxinxina i el vessant esquerre del Mekong als vietnamites, en plena expansió.<ref name="GEC" /> El Vietnam, incorporat ja tot el regne de Txampa, perpetuà la divisió anterior i al s. <small>XVI</small> s’escindí en dos regnes, un al nord, amb capital a Hanoi i regit pels Trinh, i l’altre al sud, amb capital a Hué i regit pels [[Dinastia Nguyen|Nguyen]].<ref name="GEC"/> Al s. <small>XVII</small> França substituí la influència portuguesa al Vietnam, però la seva oportunitat es presentà quan el rei Nguyen Anh de Hué fou derrotat i expulsat (1787) i sol·licità ajut al rei [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] a canvi de concessions territorials, comercials i religioses.<ref name="GEC" /> Vencedor Nguyen Anh (Gia-Long), el 1802, reunificà el Vietnam, establí una monarquia absolutista i fou reconegut per l'emperador de la Xina.<ref name="GEC"/>

[[Fitxer:IndoChina1886.jpg|miniatura| Mapa d'Indoxina el 1886.]]
Al segle XVIII, mentre el [[Siam|regne tailandès de Siam]] s'expandia i s'enfortia al centre de la península, els regnes birmans (Ava, Pegu), Khmer i Viet (Tonkín, Annam) van decaure. Al segle XIX, la colonització pels [[Imperi Britànic|anglesos]] ([[Arakan]], [[Divisió de Tanintharyi]], Malàisia, Pegu, Ava) i pels [[Imperi colonial francès|francesos]] ([[Indoxina francesa]]) va crear nous espais: les economies locals es tornen a exportar en benefici de les potències colonials, posant en qüestió les estructures de les societats tradicionals. A més, la colonització va fer coexistir antigues religions amb les importades pels europeus (a les quals s'hi van afegir cultes [[Sincretisme|sincrètics]]).<ref name="mifflin"/>

=== Indoxina, colònia francesa ===
{{article principal|Indoxina francesa}}
[[Fitxer:French Indochina subdivisions-es.svg|miniatura|La Indoxina Francesa i les seves divisions]]
Els francesos van prendre [[Saigon]] i els seus voltants el [[1859]], [[Cambodja]] el [[1863]], la Cotxinxina el [[1867]], [[Annam]] i [[Tonquín (Vietnam)|Tonquín]] el [[1883]] i finalment [[Laos]], establint una de les colònies de França.

La [[Indoxina francesa]] es va formar a l'octubre del [[1887]] amb Annam, Tonquín, Cotxinxina, i la [[República Khmer]]; Laos es va agregar el [[1893]]. La federació va durar fins al [[1954]]. La capital de la Indoxina era [[Hanoi]]. Cada territori va mantenir nominalment certa autonomia al tenir al seu davant diferents monarques, encara que el poder real estigués en mans de les autoritats franceses.

=== Època contemporània ===
Al segle XX, [[Nacionalisme|el nacionalisme]] local, anticolonial però conservador, és gradualment suplantat per [[Ideologia|ideologies]] [[Totalitarisme|totalitàries]]: en primer lloc els vinculats a [[Expansionisme japonès|l'expansió japonesa]] i al seu projecte [[Gran Esfera de Coprosperitat d'Àsia Oriental]]; després al [[comunisme]] que, després de la [[Segona Guerra Mundial]], monopolitzà la reivindicació d'independència. Aquesta afirmació té el suport de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] en el context de la [[Guerra Freda]], que, a Indoxina, va enfrontar França, Tailàndia i els governs conservadors vigents contra els exèrcits [[Comunisme|comunistes]], el lideratge dels quals sovint s'entrenava a [[França]]: és el cas, entre d'altres, del vietnamita [[Ho Chi Minh]] format sota l'egida de Marcel Cachin i del cambodjà [[Pol Pot|Saloth Sâr]] format sota l'egida de Jacques Duclos.<ref>Pierre Brocheux, « L'implantation du mouvement communiste en Indochine française: le cas du Nghe-Tinh (1930-1931) », ''Revue d’Histoire Moderne & Contemporaine'' Année 1977, n° 24-1 pp. 49-77,.</ref>

Al setembre del [[1940]], durant la [[Segona Guerra Mundial]], la França derrotada pel [[Tercer Reich]] va patir l'ocupació del territori per [[Japó]] després d'una breu resistència de les tropes franceses allà estacionades. Això va permetre al Japó un accés a la Xina pel sud en la [[Segona Guerra sinojaponesa]], contra les forces de [[Chiang Kai-shek]] (vegeu [[Ocupació japonesa d'Indoxina]]). Addicionalment, això també era part de l'estratègia del Japó per a la dominació de l'[[oceà Pacífic]]. Els japonesos van mantenir la burocràcia francesa a Indoxina.

Després de la guerra, França va procurar reafirmar-se en el país, però va arribar el conflicte amb el [[Việt Minh]], una organització de nacionalistes comunistes vietnamita sota el comandament de [[Ho Chi Minh]], qui havia estat educat a França. Durant la Segona Guerra Mundial, els [[Estats Units]] havien donat suport al Viet Minh en la seva resistència contra els japonesos. Després de persuadir l'emperador [[Bao-Dai]] perquè abdiqués a favor seu, el 2 de setembre del [[1945]], Ho Chi Minh -com a president- declara la independència per a la [[República Democràtica del Vietnam]]. Però abans de finals de setembre, una força britànica, francesa i hindú, van restaurar el control francès, esclatant la [[guerra d'Indoxina]]. El [[1949]], França va formar un govern vietnamita rival dirigit per Bao Dai a [[Saigon]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Goscha |nom=Christopher |títol=The Road to Dien Bien Phu |pàgines=39 |editorial=9780691228648 |data=2023 |isbn=9780691228648 |url=https://www.google.cat/books/edition/The_Road_to_Dien_Bien_Phu/vGquEAAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=2+july+1949+vietnam&pg=PA39&printsec=frontcover |llengua=anglès}}</ref> El 1950, Ho Chi Minh declara una altra vegada la independència de la República Democràtica del Vietnam, que va ser reconeguda pels governs comunistes de la [[República Popular de la Xina|Xina]] i de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]].

La lluita va durar fins a març del [[1954]], quan el Viet Minh va obtenir una victòria decisiva contra les forces franceses a la [[batalla de Dien Bien Phu]]. Això va conduir a la partició del Vietnam en dos països: al nord, sota el control de Viet Minh, i al sud, que es va anomenar [[Vietnam del Sud|República del Vietnam]] (més conegut com "Vietnam de Sud") i que comptava amb el suport dels Estats Units, França i el Regne Unit. Els esdeveniments del 1954 també van marcar el final de la dominació francesa a la regió, i el principi del creixent compromís dels Estats Units amb el Vietnam de Sud que va conduir a la [[Guerra del Vietnam]](1955-1975). La separació va ser convinguda a la [[Conferència de Ginebra de 1954]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Segura i Mas |nom=Antoni |títol=Món d’avui, El. De la guerra freda als reptes de la interdependència global |pàgines=256 |editorial=Universitat Rovira i Virgili |data=2023 |isbn=9788491688273 |url=https://www.google.cat/books/edition/m%C3%B3n_d_avui_El_De_la_guerra_freda_als_re/idjbEAAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=Confer%C3%A8ncia+de+Ginebra+de+1954+vietnam&pg=PA256&printsec=frontcover}}</ref> Va ser en aquesta conferència que França va abandonar qualsevol intenció de reclamar territori a la península d'Indoxina.

Després va tenir lloc la [[Guerra Civil laosiana|guerra civil de Laos]] (1953-1973) i la [[Guerra Civil de Cambodja|guerra civil de Cambodja (1967-1975) com a teatres auxiliars d'operacions)]]. A això s'afegeix el conflicte cambodjà (1978-1999) entre [[Vietnam]] i el govern provietnamita de Cambodja i els [[Khmers rojos|Khmers Rojos]]. Finalment, durant gairebé mig segle, la regió va patir [[Dictadura|dictadures]], [[Repressió política|repressions]], [[violència]], destrucció i [[Genocidi de Cambodja|genocidis]].

Les conseqüències d'aquest període són molt greus: a principis del segle XXI, mentre que la pau s'ha establert des de l'any 2000, milions de [[Mina terrestre|mines antipersonal]] i [[Munició|municions]] residuals mutilen desenes de milers de persones i en maten diversos centenars cada any;<ref>Font: [[Handicap international]]</ref> les conseqüències de l'ús d’[[Agent taronja|armes químiques]] persisteixen en el [[medi ambient]] i en la salut de les poblacions; cap estat indoxinès té una [[democràcia]] funcional encara que hi hagi règims parlamentaris formalment establerts; tots mostren, malgrat el seu creixement econòmic, importants retards en el [[Societat civil (sociologia)|desenvolupament social]], i persisteixen el tràfic de drogues i [[Tràfic de persones|persones]], així com [[Pirateria marítima|la pirateria]] i la [[sobreexplotació]] dels recursos terrestres i marítims.<ref>Sources: CIA: ''The world factbook'' sur et ''arte'', [[Jean-Christophe Victor]]: ''[[Le dessous des cartes]]'' sur [ddc.arte.tv/]</ref>

== Referències ==
{{referències}}

{{commonscat}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Geografia d'Àsia]]
[[Categoria:Penínsules d'Àsia]]