Regalèssia

Regalèssia

Glycyrrhiza glabra
Dades
Font de	arrel de regalèssia, pega dolça i extracte de regalèssia
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	203353
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Tribu	Galegeae
Gènere	Glycyrrhiza
Espècie	Glycyrrhiza glabra L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Glycyrrhiza glandulifera L.

Glycyrrhiza glabra

La regalèssia o regalíssia (Glycyrrhiza glabra, del grec rhiza, 'arrel', i glyks o glukus, 'dolç'; i glaber, que fa referència a l'absència de pilositat) és un arbust de la família de les fabàcies.

A partir de l'arrel o rizoma se n'extreu una substància dolça coneguda col·loquialment com a «pega dolça». L'extracte de regalèssia en forma de barretes negres és el trac a les Balears.

Distribució i ecologia

La regalèssia prové de l'Europa mediterrània i de l'Àsia Menor i es troba cultivada en molts llocs gràcies a la seva naturalització en zones humides, al costat de rius, barrancs, etc. A la península Ibèrica es pot trobar en zones fluvials d'ambients mediterranis poc plujosos. Sobretot en zones properes al riu Ebre i algunes àrees disperses del sud i l'est de la península.

Descripció

És una planta herbàcia perenne vivaç (és a dir un geòfit) que pot arribar al metre i mig d'altura. Té un rizoma vertical molt desenvolupat i tuberós, que continua cap avall amb una potent arrel axonomorfa que es divideix en 3 o 5 arrels secundàries i diversos estolons horitzontals, que poden fer fins a 8 metres. Aquests estolons serveixen per a la reproducció asexual (molt activa en aquesta planta). La tija és estriada i poc ramificada. Les fulles són perennes, compostes, alternes, imparipinnaticompostes de 7 a 15 cm amb 5-9 folíols el·líptics. Tal com indica el seu nom, l'espècie no té pilositat, és glabre.

Les flors són hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres, de color porpra o blau pàl·lid i constitueixen una inflorescència en forma d'espiga axil·lar, de petita mida, que brota de llargs peduncles. A la base apareixen bràctees lanceolades, membranoses i persistents. Té el calze amb sèpals de forma acampanada i amb un gran nombre de pèls glandulars a la seva superfície. Té una corol·la papilionàcia, amb l'estendard que supera en longitud les altres peces. L'androceu està constituït per 10 estams diadelfs. El gineceu és súper, unilocular i monocarpel·lar. Es desenvolupen de 4 a 5 primordis seminals. El fruit és en llegum oblong (allargat), comprimit i silícula, i pot arribar a 3 cm de longitud. És un llegum glabre, de contorn irregular, amb 2-5 llavors petites i arronyonades a l'interior.

Farmacologia

De l'arrel d'aquesta planta se n'extreu la "pega dolça", també anomenada "regalèssia", "esperit de broc" o "estrep". Aquest n'és l'ús més conegut.

Composició química

El seu component principal és la glicirricina, que conté sucres (glicirricina, glucosa i sacarosa), flavonoides (licoflavonol, licoricona, glicerol, glizarina, formononetina, isoliquiritigenina, glabrol i glabrona), saponines, tanins, betacarotens, aminoàcids (asparragina), proteïnes, àcids (salicílic, màlic, betulínic, glicirrètic), sals minerals (calci, crom, cobalt, fòsfor, magnesi potassi, silici i sodi) i vitamines (vitamina C i tiamina).

Acció farmacològica i usos medicinals

• Aparell digestiu: antiespasmòdic, antiinflamatori i antiàcid: l'arrel d'aquesta planta presenta propietats antiespasmòdiques i antiinflamatòries de la mucosa gàstrica, que ajuda a prevenir o tractar la indigestió, o altres malalties més greus de l'intestí, com la colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn.

Es venen uns productes normalitzats de regalèssia sense glicirricina, l'únic component que representa toxicitat per al cos humà. Aquest producte es diu regalèssia DGL (Deglycyrrizinated Licorice). S'ha demostrat que aquests productes poden contrarestar l'acidesa estomacal i neutralitzar-ne l'excés. Aquesta propietat és molt interessant per a aplicar tractaments en aquells casos en què es requereixi rebaixar l'acció dels àcids estomacals, com l'acidesa gàstrica, l'úlcera gàstrica, esofàgica o les plagues de la boca. El seu ús també alleuja l'estrenyiment. També s'ha comprovat que la ingestió de productes normalitzats amb glicirricina de la regalèssia exerceix una funció protectora del fetge, alliberant-lo d'aquelles substàncies tòxiques que li resulten perjudicials, protegint i revitalitzant-ne les cèl·lules. Aquesta propietat és útil per a tractar malalties del fetge com l'hepatitis B o la cirrosi.

• Aparell respiratori: mal de coll, tos i refredats: a més de les seves propietats bactericides, la regalèssia conté propietats antiinflamatòries i suavitzants de les mucoses respiratòries com els mals de coll, la tos, el pit carregat pel refredat, l'asma, etc.
• Antivíric: la capacitat de la glicirricina per inhibir el creixement dels virus s'ha utilitzat per a combatre una sèrie de malalties de tipus víric: amb malalts de sida s'ha comprovat experimentalment que els pacients portadors del virus als quals se'ls subministra aquest component aconsegueixen endarrerir els símptomes adversos que produeix la malaltia un cop es manifesta. Aquestes propietats podrien ser utilitzades per al tractament del grip.
• Antidepressiu: la regalèssia ajuda a combatre la depressió. Influeix en aquesta propietat la presència de diversos minerals com el calci i el magnesi, la vitamina C i el flavonoide isoliquiritigenina, aquest últim amb propietats estudiades experimentalment per inhibir el creixement de tumors cancerosos, junt amb els betacarotens o l'àcid betulínic.
• Síndrome de cansament crònic: la glicirricina d'aquesta planta té propietats hipertensores que poden resultar indicades per a pujar la pressió arterial i pujar l'ànim d'aquells pacients amb síndrome de cansament crònic o altres tipus de cansament.
• Menopausa: la glicirricina té la propietat de regular els estrògens de la dona. La seva utilització durant el període de la menopausa podria millorar els símptomes adversos que el període ocasiona moltes vegades.
• Tabaquisme: resulta molt adequat llepar un tros de regalèssia quan es té desig de fumar, no sols perquè substitueix l'hàbit reflex de llepar el cigarret sinó perquè aquesta planta conté principis que ajuden a desintoxicar l'organisme i fan que el gust de tabac resulti desagradable.
• Cop de calor: la regalèssia constitueix un bon remei per a baixar la temperatura corporal i és molt útil per a evitar els cops de calor, la deshidratació, etc., en estius molt calorosos. Amb les arrels d'aquesta planta es prepara "aigua de regalèssia", un bon remei per treure la set i mantenir-se fresc.
• Ús extern: les aplicacions de la regalèssia en ús extern empren la capacitat de la planta per inhibir el creixement dels microorganismes, ja siguin virus, bacteris o fongs. Com per exemple el virus de l'herpes, els fongs, psoriasis o infeccions de la vagina. També ajuda a conservar el cabell en inhibir l'hormona dehidrotestosterona, que disminueix les secrecions greixoses del cabell.

Toxicitat

La glicirricina conté propietats mineralcorticoides i glucocorticoides. El seu ús prolongat produeix efectes negatius a l'organisme amb augment de la pressió sanguínia (hipertensió arterial), augment del sodi i retenció d'aigua. Es produeix una pèrdua anormal de potassi, que condueix a una hipocalèmia.

Moltes de les intoxicacions es produeixen d'una manera involuntària amb l'ús habitual d'aquesta planta en caramels. Altres causants de les intoxicacions és beure quantitats grans de begudes que continguin regalèssia, fumar tabac tractat amb aquesta planta, etc.

Algun estudi també ha comprovat que el consum perllongat pot provocar una disminució de la testosterona i una inhibició del desig sexual. Alguns dels símptomes d'intoxicació són mal de cap per augment de pressió, edemes sobretot a la cara i als turmells, sensació d'extremitats ardents, debilitat, rampes, orina de color fosc, amenorrea, arrítmia, etc.

Contraindicacions

No es pot utilitzar en casos de diabetis de tipus II, en pacients amb hipertensió arterial, en aquells que tenen poc de potassi en sang, en malalts d'hepatitis i durant l'embaràs.

El seu consum no està recomanat si s'estan prenent altres medicaments com els que se subministren per augmentar la pressió arterial. D'altra banda, hi ha nombrosos exemples documentats que indiquen que la ingestió de regalèssia produeix símptomes d'hiperaldosteronisme primari, tals com la retenció d'aigua i sodi, i hipocalèmia. En conseqüència, els individus amb algun trastorn cardiovascular haurien d'evitar-ne la ingestió. Se sap que la hipocalèmia agreuja la intolerància a la glucosa i, per tant, la ingestió de regalèssia pot interferir en qualsevol tractament hipoglucèmic. També pot interferir en tractaments hormonals, per l'activitat antiestrogenia i estrogènica que té.

Alimentació

A més de preparats normalitzats de pega dolça, també s'utilitza l'arrel seca triturada per a fer decoccions, i macerada serveix per a fer una beguda alcohòlica de 45 graus. L'avantatge de l'arrel és que, un cop recollida i rentada adequadament, es pot guardar i es conserva perfectament. Té valor com a edulcorant i s'utilitza també en la fabricació de productes del tabac per a millorar-ne el gust.

Conreu

La planta es pot reproduir per les llavors o multiplicar per les arrels o rizomes. La sembra o plantació es pot fer a la tardor o a la primavera. Les llavors són de difícil germinació i cal estovar-les 24 hores en aigua per tal d'activar-les. Els rizomes plantats han de tenir almenys un borró. Una vegada nascuda la planta, es comporta com una planta invasora i no deixa créixer cap altra herba. Les arrels s'arranquen de la planta a la tardor del segon any.

Galeria d'imatges

• 
  Il·lustració
• 
  Inflorescència
• 
  Arrels de regalèssia per a mastegar
• 
  Làmines de fusta de regalèssia per a maceracions o infusions
• 
  Llaminadures de pega dolça

Bibliografia

• Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
• Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353.