Posidonia
|
Per a altres significats, vegeu «Posidonia (desambiguació)». |
.jpg) alga dels vidriers  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Alismatales |
| Família | Posidoniaceae |
| Gènere | Posidonia K.D.Koenig, 1805 |
| Tipus taxonòmic | Posidonia caulinii |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Posidó |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Posidonia és l'únic gènere de la família monotípica de les posidoniàcies (Posidoniaceae),[1] una família de plantes angiospermes aquàtiques marines de l'ordre de les alismatals, dins del clade de les monocotiledònies (monocots).[2]
Distribució
La seva distribució abasta la Mediterrània i el mar situat al sud i al sud-oest d'Austràlia.[3]
A la Mediterrània només es troba la Posidonia oceanica, on forma extenses praderies o herbeis que constitueixen la base d'un ric biòtop on viuen moltes espècies de peixos i invertebrats. La resta de les espècies són australs.
Les praderies de Posidonia oceanica que es troben al parc natural de ses Salines, entre Eivissa i Formentera, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, el 1999.
Descripció
Són plantes herbàcies perennes rizomatoses que viuen completament submergides al mar, Les fulles tenen forma de cinta, les flors són hermafrodites o masculines i apareixen en inflorescències cimoses, pedunculades i amb bràctees. El fruit és una baia.
Taxonomia
El gènere Posidonia va ser descrit per primer cop l'any 1805 al segon volum de la publicació Annals of Botany pel botànic alemany Karl Dietrich Eberhard Koenig (1774 – 1851).[4][5]
La família va ser publicada per primer cop l'any 1895 a l'obra A student's text-book of botany pel botànic britànic Sydney Howard Vines (1849 – 1934).[1][6]
Espècies
Dins del gènere Posidonia es reconeixen les espècies següents:[4]
- Posidonia angustifolia Cambridge & J.Kuo
- Posidonia australis Hook.f.
- Posidonia coriacea Cambridge & J.Kuo
- Posidonia denhartogii J.Kuo & Cambridge
- Posidonia kirkmanii J.Kuo & Cambridge
- Posidonia oceanica (L.) Delile - alga dels vidriers
- Posidonia ostenfeldii Hartog
- Posidonia robertsoniae J.Kuo & Cambridge
- Posidonia sinuosa Cambridge & J.Kuo
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims de Posidonia:[4]
- Sinònims homotípics
- Sinònims heterotípics
- Aegle Dulac
- Alga Boehm.
- Posidonion St.-Lag.
- Taenidium Targ.Tozz.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Posidoniaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ Byng et al., Judd, p. 3, 15.
- ↑ «POSIDONIACEAE» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Posidonia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ «Addition to M. CAVOLINI's Treatise on Zostera Oceanica» (en anglès i llatí). Annals of Botany [Londres], vol. 2, 1805, pàg. 95-96.
- ↑ Vines, 1895, p. 553.
Bibliografia
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Vines, Sydney Howard. A student's text-book of botany (en anglès). Reimpressió 1896. Londres: S. Sonnenschein & Company, 1895.
