Vés al contingut

Daniele De Rossi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaDaniele De Rossi

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1983 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Alçada184 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes83 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–2020), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat30 octubre 2001 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2001–2019 AS Roma 459(43)
2019–2020 CA Boca Juniors 5(1)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2001–2001   Itàlia sub-19 3(2)
2002–2002   Itàlia sub-20 4(0)
2003–2004   Itàlia sub-21 16(3)
2004–2017   Itàlia 117(21)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2022–2023 SPAL
2024–2024 AS Roma Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016Eurocopa 2016
2014Mundial de Futbol 2014
2012Eurocopa 2012
2010Mundial de Futbol 2010
2009Copa Confederacions 2009
juny 2008Eurocopa 2008
2006Copa del Món de Futbol de 2006
2004Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaSarah Felberbaum Modifica el valor a Wikidata
Premis

Instagram: danielederossi FIFA: 209119 UEFA: 58656 BDFutbol: 96577 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Futbol
Jocs Olímpics
Bronze Atenes 2004 futbol masculí

Daniele De Rossi (Roma, 24 de juliol del 1983) és un exfutbolista i entrenador italià. Ha estat campió del món al Mundial d'Alemanya de 2006.

Carrera

Club

El debut a la Serie A

Nascut a Ostia, barri marítim de Roma, i romanista des de petit, De Rossi comença a jugar molt aviat al sector juvenil de l'Ostiamare i, gran promesa com a davanter, passa a l'AS Roma, equip del qual el seu pare Alberto és un dels majors responsables, a més a més d'entrenador dels equips infantils.

El 30 d'octubre de 2001 debuta a la Lliga de Campions de la UEFA al partit contra l'Anderlecht (1-1).

A la temporada 2002/03, amb només 19 anys, De Rossi comença a formar part oficialment de l'equip, Capello el fa debutar el 25 de gener de 2003 al partit perdut contra el Como (2-0). El 10 de maig contra el Torino, disputa el seu primer partit com a titular i marca el seu primer gol giallorosso.

L'èxit

La temporada 2003/04 és per De Rossi aquella de la consagració, de fet el centrecampista millora moltíssim (també gràcies a la presència molt a prop d'ell d'Emerson), tant com per a guanyar-se la convocació amb la selecció. El 2004/05 pateix juntament amb tot l'equip una vistosa baixada de nivell físic, però es recupera brillantment a la temporada següent en la qual, gràcies a Spalletti, De Rossi torna a ser un líder de l'equip, tant com per merèixer per primera vegada el braçalet de capità, el 15 de març al partit de Copa UEFA contra el Middlesbrough FC. Quatre dies després, el 19 de març durant el partit AS Roma-Messina Calcio, De Rossi marcà un gol de cap empenyent la pilota amb la mà. L'àrbitre dona el gol per vàlid, però el jugador, defenent el fair play va admetre la irregularitat i el gol fou anul·lat.

La temporada 2006/07 és per a Daniele aquella de la consagració definitiva tant a nivell nacional com a internacional. El seu gran temperament de competició juntament amb el seu estat físic el portent a convertirse en un element indispensable de l'equip giallorosso, gairebé com ho és Francesco Totti. La temporada positiva de l'AS Roma és també mèrit seu: de fet, tots els partits que va jugar van ser d'alt nivell.

La seva evolució tàctica l'ha portat a ampliar el seu (ampli) inventari d'accions, de manera que es converteix en un bon mur per a la defensa, i un bon rematador quan es tracta d'atac. El convertir-se en central, l'ha portat a reduir el seu nombre de gols (2 a la lliga i un a la copa), però tots han estat macos i decisius.

El 19 d'agost de 2007 a l'estadi Giuseppe Meazza de Milà, marca al minut 33 del segon temps, de penal, el gol que concedeix la Supercoppa Italiana als giallorossi: l'Inter de Milà és batut a casa per 1 a 0, davant la presència de 8.000 romanisti.

Internacional

Les victòries juvenils

De Rossi ha sumat diverses presències a la selecció Sub-21, amb la qual va guanyar coma titular els Europeus Sub-21 del 2004. El mateix any va guanyar la medalla de bronze a les Olímpiades d'Atenes amb la selecció olímpica i, algunes setmanes més tard, el 4 de setembre de 2004, debuta amb la selecció Absoluta, al partit contra Noruega (2-1) a Palerm, vàlid per a la qualificació per al Mundial d'Alemanya de 2006. Al seu debut, De Rossi va marcar el seu primer gol azzurro, i des d'aleshores es va convertir en un convocat fix per a Lippi.

Al maig de 2006 De Rossi és convocat per al Mundial d'Alemanya, on parteix com a titular, però durant el partit Italia-Estats Units (1-1) del 17 de juny és expulsat, al minut 26 del primer temps, per haver donat un cop de puny durant un contrast aeri al jugador Brian McBride, ferint-lo. Un gest incorrecte li va comportar 4 dies de desqualificació i una reprimenda de l'entrenador Lippi. Després del partit, De Rossi es va disculpar amb Mc Bride als vestuaris, amb els aficionats a la televisió i oficialment amb la FIFA escrivint una carta.

Acabada la desqualificació, De Rossi torna a estar a disposició del seleccionador per a la final del 9 de juliol de 2006, on entra al lloc de Francesco Totti i es converteix en campió del món, marcant el tercer penal contra França. De Rossi, juntament amb Perrotta i Totti és un dels tres romanisti que va guanyar el mundial.

Temps recents

Actualment té una presència estable dins el grup dels titular de Donadoni, i després de l'abandonament del seu company d'equip Francesco Totti, ha heretat el número 10, estrany per a un centrecampista.

El 30 de març de 2005, amb només 21 anys, va posar-se per primer cop el braçalet de capità de la selecció al segon temps del partit amistós Itàlia-Islàndia (0-0).

Ha fet també de capità, com a titular, al partit amistós Itàlia-Sud Àfrica (2-0) del 17 d'octubre de 2007.

Estadístiques

Club

Actualitzades a 16 de maig de 2009.

Equip Temporada Serie A Coppa Italia Competicions
europees¹
Altres competicions² Total
Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
AS Roma 2001-02 - - 3 0 1 0 - - 4 0
2002-03 4 2 3 0 - - - - 7 2
2003-04 17 0 4 0 6 1 - - 27 1
2004-05 30 2 5 1 3 1 - - 38 4
2005-06 34 6 3 0 7 0 - - 44 6
2006-07 36 2 8 2 10 2 1 0 55 6
2007-08 34 5 6 0 10 0 1 1 51 6
2008-09 33 3 2 0 7 0 1 1 43 4
Total a la seva carrera 188 20 34 3 44 4 3 2 269 29

¹Lliga de Campions i Copa de la UEFA
²Supercopa italiana

Palmarès

Club

Coppa ItaliaCoppa Italia

AS Roma: 2006/07

Supercopa italiana de futbolSupercoppa Italia

AS Roma: 2007

Selecció

Campionat d'Europa Sub-21: 2004

Medalla de bronzeOlimpiades: Medalla de Bronze, 2004

Mundial: 2006

Personals

Oscar del Calcio: Millor Jove, 2006

Curiositats

Referències

  1. «Vigilia agitata, allarme bomba a Trigoria» (en italià). Corriere de la Sera, 16-04-2007. [Consulta: 8 maig 2011].

Enllaços externs

  • Estadístiques a transfermarkt.de (alemany)