Vés al contingut

Daniel Blanch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaDaniel Blanch
Biografia
Naixement30 octubre 1974 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMaria Canals i Cendrós i Brigitte Engerer Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdanielblanch.com Modifica el valor a Wikidata
Viasona: daniel-blanch

Daniel Blanch (Barcelona, 30 d'octubre de 1974) és un pianista català.

Biografia

Va rebre formació musical amb els professors Maria Canals i Raquel Millàs a l'Acadèmia de Música Ars Nova. Després d'obtenir el títol de professor superior de piano, va fer estudis de perfeccionament de manera regular amb Maria Tipo i Ramon Coll, així com màster classes amb Josep Colom, Alberto Portugheis i Alícia de Larrocha. Més tard va ampliar durant cinc anys el seu repertori a París amb la prestigiosa pianista Brigitte Engerer.[cal citació]

Ha estat premiat en diversos concursos nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el cicle El Primer Palau -2n premi- i el Concurs Internacional de Música Maria Canals -l'any 1993 en la categoria piano júnior (Medalla per Unanimitat) i l'any 2004 en la categoria duo sonates (Medalla per Unanimitat) amb la violinista polonesa Kalina Macuta.[cal citació]

Com a concertista s'ha presentat en diverses de les sales més importants d'Europa, entre les quals destaquen la Brahms-Saal del Musikverein de Viena, la St. James's Church de Londres, l'Auditorio Manuel de Falla de Granada, la Sala Witold Lutoslawski de Varsòvia, la Casa Elizalde amb la soprano Marta Mathéu[1] o L'Auditori i el Palau de la Música Catalana de Barcelona. Ha actuat amb orquestres com la Sinfonia Varsovia, l'Orquestra Simfònica Nacional de Cuba, la Prague Chamber Orchestra. l'Orquestra Simfònica de Xalapa, l'Orquestra simfònica de Podlasie, l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida o l'Orquestra Simfònica Sant Cugat entre d'altres.[cal citació]

Des de l'any 2002 forma duet estable amb la violinista polonesa Kalina Macuta.[2] Amb aquesta formació ha realitzat amb gran èxit nombroses actuacions en importants festivals internacionals d'Espanya[3] combinant en els seus programes obres clàssiques del repertori internacional amb obres de gran qualitat però poc difoses de compositors espanyols i polonesos. L'any 2008 van enregistrar un disc en el que interpreten, en directe, dues Sonates per a violí i piano de Beethoven. També han enregistrat sonates de Brahms i Bartók, un disc titulat Miniautures Catalanes (Columna Música 0274 Arxivat 2020-03-28 a Wayback Machine.) i la integral en dos CDs de les obres per a violí i piano de Joan Manén. Ambdós han estat guardonats amb una medalla per unanimitat en el prestigiós Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona.[4]

Daniel Blanch ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics amb músics com el tenor David Alegret, la soprano Júlia Farrés Llongueras, el violoncel·lista Guillermo Pastrana o la flautista Elisabet Franch Arxivat 2020-03-28 a Wayback Machine.. Ha dedicat una especial atenció a l'enregistrament i difusió internacional de concerts per a piano i orquestra poc coneguts de compositors catalans com Joaquim Nin-Culmell, Carlos Suriñach, Ricard Lamote de Grignon o Manuel Blancafort.[5]

Va ser cofundador l'any 2010 de l'Associació Joan Manén, de la qual és l'actual president, una associació nascuda per a difondre la música del compositor barceloní i actualment dedicada a la difusió de patrimoni musical català.[6]

Discografia

  • Robert Schumann: Estudis Simfònics Op. 13, Romança Op. 28 nº 2, Carnaval de Viena Op. 26 Ars Harmonia 118
  • Fantasies - Mozart i Schubert: Fantasies K 396,397 i 457; Fantasies D.993 i 760 Ars Harmonica 140
  • Joaquín Nin Culmell & Xavier Montsalvatge: Concert per a piano en do major / Concierto Breve - Orquestra Sinfónica Nacional de Cuba / Enrique Pérez Mesa Columna Música 150
  • Carlos Suriñach: Concert per a piano i orquestra, Concertino per a piano, corda i plats, Doppio Concertino per a violí, piano i conjunt de cambra - Kalina Macuta, violí, Sinfonia Varsovia / Jacek Kaspszyk Columna Música 167
  • Ludwig van Beethoven: Sonata per a violí i piano nº 9 "Kreutzer", Sonata per a violí i piano nº 5 "Primavera" - Kalina Macuta violí Columna Música 202
  • Manuel Blancafort: Concert per a piano i orquestra nº2 "Ibèric" n
  • Ricard Lamote de Grignon: Tríptico de la piel de toro - Podlasie Philarmonic Orchestra / Marcin Nalecz Niesiolowski Columna Música 204
  • Miniatures catalanes - Kalina Macuta violí - Columna Música 274
  • Josep Martí i Cristià: Obra per a piano La Mà de Guido 2102
  • Joan Manén: Obres per a violí i piano 1 - Kalina Macuta violí - La mà de guido 2120
  • Brahms & Bartók: Sonatas for violin and piano - Kalina Macuta violí - El Far Blau 021
  • Joan Manén: Obres per a violí i piano 2 - Kalina Macuta violí - La mà de guido 2138
  • Rafael Ferrer: L'abril ha florit - Júlia Farrés Llongueras, soprano - La mà de guido 2145 [7]
  • Impressions de natura - David Alegret, tenor - Columna Música 0364 [8]
  • Joan Manén: Diálogo, Belvedere i Trois chansons - Elisabet Franch, flauta; Júlia Farrés-Llongueras, soprano- La mà de guido 2153 [9]
  • Josep Martí Cristià: Somni d'un poeta (Obres per a piano vol.2) - La mà de guido 2156
  • Sonata di concerto - Sonates per a violoncel i piano de Joan Manén, Robert Gerhard i Xavier Montsalvatge - Guillermo Pastrana, violoncel - IBS Classical 72019

Referències

  1. «Marta Mathéu - Daniel Blanch». La Vanguardia, 06-05-2012.
  2. «Ressenya del concert al Real Alcázar de Sevilla». actidea.es. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 agost 2013].
  3. «Notícia del concert a Tenerife». eldia.es.
  4. TresC, Ressenya Festival Castell Santa Florentina.[Enllaç no actiu]
  5. «Entrevista a Catalunya Ràdio». Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 30 maig 2013].
  6. «Associació Joan Manén». Associació Joan Manén. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2018. [Consulta: 30 octubre 2018].
  7. «La deliciosa música de Rafael Ferrer torna a veure la llum – Revista Musical Catalana». Arxivat de l'original el 2018-06-28. [Consulta: 28 juny 2018].
  8. «Honorar el valor del lied català». Ara.cat.
  9. «Un gran tribut a Joan Manén en la presentació del disc ‘Diálogo, Belvedere, Trois chansons' – Revista Musical Catalana». [Consulta: 28 juny 2018].

Enllaços externs