Vés al contingut

Tigrinya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:08, 31 ago 2011 amb l'última edició de Teddy (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de llenguaTigrinya
ትግርኛ tigriññā  (/tɨg.rɨ.ɲa/)
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants4.45 milions (2005)
Parlants nadius5.800.000 Modifica el valor a Wikidata
Rànquing-
Oficial aEritrea, Etiòpia
Autòcton deRegió Tigré (Etiòpia), Eritrea
EstatEritrea, Etiòpia
Classificació lingüística
Llengua afroasiàtica

  Llengua semítica
   Meridional
    Etiòpica
     Septentrional

      Tigrinya
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet amhàric Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ti
ISO 639-2tir
ISO 639-3tir
Glottologtigr1271 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere12-ACA-c Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetir Modifica el valor a Wikidata
ASCL9235 Modifica el valor a Wikidata
IETFti Modifica el valor a Wikidata

El tigrinya[1] és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4.5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigré d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.

Història interna de la llengua

Llevat d'algunes escadusseres notes marginals en manuscrits antics escrits en gueez i diversos glossaris tigrinya-àrab i tigrinya-turc dels segles XVII-XVIII, la història documental de la llengua tigrinya comença amb les primeres llistes lèxiques recollides pels viatgers i exploradors europeus noucentistes. El codi de legislació tradicional Loggo Sarda, trobat dins l'església de Sarda (Etiòpia), és considerat el primer text literari en tigrinya i es remunta al segle XIX. [2]

Esbós lingüístic de la llengua tigrinya

Fonologia

Sistema consonàntic

Labial1 Dental Palatal2 Velar Faringal Glotal
- labialitzada + labialitzada
Nasal /m/ /n/ /ɲ/ (ñ)
Oclusiva sorda /p/ /t/ /tʃ/ (č) /k/ /kʷ/ /ʔ/ (ˀ)
sonora /b/ /d/ /dʒ/ (ǧ) /ɡ/ /ɡʷ/
ejectiva /pʼ/ /tʼ/ /tʃʼ/ (čʼ ) /kʼ/ /kʼʷ/
Fricativa sorda /f/ /s/ /ʃ/ (š) *[x]3 *[xʷ])3 /ħ/ (ḥ) /h/
sonora */v/4 /z/ /ʒ/ (ž) /ʕ/ (ˁ)
ejectiva /sʼ/ *[xʼ]3 *[xʼʷ]3
Aproximant /l/ /j/ (y) /w/
Ròtica /r/
1 Terme inclusiu per a bilabials i labiodentals.
2 Incloent-hi tant palatals com palatoalveolars.
3 Les fricatives [x xʷ xʼ xʼʷ] són variants al·lofòniques de les corresponents oclusives.
4 Limitada a manlleus recents provinents de llengües europees.

Sistema vocàlic

Anterior Central posterior
Tancada /i/ /ɨ/ (ə) /u/
Mitjana /e/ /ɐ/ (ä) /o/
Oberta /a/


Morfologia

Morfologia nominal

Gènere gramatical dels substantius

Si bé el tigrinya conserva l'oposició masculí-femení, no es pot parlar de marques feminitzadores explícites, ja que cap dels sufixos semítics típics (-a, -t, -at) no és productiu en la llengua moderna: el gènere gramatical és inherent a cada substantiu i només es pot deduir de les concordances sintàctiques que exigeix en els seus complements predicatius i atributius. [3]

ˀətu wädi ‘el noi’ – ˀəta gʷal ‘la noia’
ˀətu ˀanbäsa ‘el lleó’ – ˀəta waˁro ‘la lleona’

De fet, fora de casos excepcionals com ṣäḥay ‘sol’ (masculí) i wärḥi ‘lluna’ (femení), la majoria dels substatius referents a éssers inanimats accepten concordances tant amb masculí com amb femení. [4]

Nombre gramatical

El plural, element marcat de l'oposició singular / plural, s'expressa en tigrinya en els substantius tant mitjançant afixació (plural extern) com apofonia o alternança vocàlica interna (plural intern o fracte). La pertinença de cada substantiu a un tipus o a l'altre és un fet de relació bàsicament lèxica. [5]

PLURALS EXTERNS

El pluralitzador més general és -at, amb una variant -tat en distribució complementària per a substantius acabats en vocal:

nägär ‘cosa’, ‘assumpte’ → pl. nägärat
säb ‘home’ → pl. säbat
mələkkət ‘senyal, signe’ → pl. mələkkətat
ḥasäma ‘porc’ → pl. ḥasämatat
ˁasa ‘peix’ → pl. ˁasatat
ˀabbo ‘pare’ → pl. ˀabbotat

Amb manlleus provinents del gueez la marca de plural preferida acostuma d'ésser -an:

ḳəddus ‘sant, sagrat’ → pl. ḳəddusan
ḥaṭəˀ ‘pecador’ → pl. ḥaṭəˀan

Alguns substantius en -a i en -ay fan el plural en -ot:

gʷäta ‘senyor’ → pl. gʷätot
gʷasa ‘pastor’ → pl. gʷasot
tästay ‘toro’ → pl. tästot
bəčʼay ‘company’ → pl. bəčʼot
PLURALS INTERNS

No hi ha regles unívoques de correspondència entre els diversos tipus nominals i una classe determinada de plural intern; es poden, però, indicar combinacions més o menys recurrents: [6]

nägri → ˀanagər
wärḥi ‘mes’ → pl. ˀawarəḥ
nägri → ˀangərti
ḳʷäṣli ‘fulla’ → pl. ˀaḳʷṣəlti
ˁaṣmi ‘os’ → pl. ˀaˁṣəmti
nägri → ˀangur
ˀadgi ‘ase, ruc’ → pl. ˀaˀdug
ˁarki ‘amic’ → pl. ˀaˁrukˀ
ḥaṭəˀ ‘’ → pl. ˀ
nəgri → ˀangar
bərki ‘genoll’ → pl. ˀabrak
ṣəfri ‘ungla’ → pl. ˀaṣfar
nəgri → ˀanagər / ˀanagri
nəhbi ‘abella’ → pl. ˀanahəb
ṣəḥdi ‘ginebre (Juniperus sp)’ → pl. ˀaṣaḥdi
nägär → ˀangar
zämäd ‘parent’ → pl. ˀazmad
gäräd ‘minyona’ → pl. ˀagrad
nägra → nägaru
säsḥa ‘gasela (Gazella sp)’ → pl. säsaḥu
ḳʷälˁa ‘noi’ → pl. ḳʷälaˁu
nəgar → nəgarwərti
kədan' ‘vestit’ → pl. kədawənti'
Quadrilíters
känfär' ‘llavi’ → pl. känafər
ṭərmuz ‘ampolla’ → pl. ṭäramuz (ṭärämmuz)
mäsḳäl ‘creu’ → pl. mäsaḳəl
PLURALITZACIÓ MIXTA

Alguns substantius presenten simultàniament apofonia i sufixació en el plural:

kälbi ‘gos’ → pl. ˀaklabat

Pronoms personals

El dahalik ha preservat íntegrament el paradigma etiopicosemític de pronoms personals, amb sengles subsistemes de pronoms tònics independents i àtons enclítics.

Pronoms personals independents

Les formes tòniques consignades en la següent taula [7] són emprades exclusivament en funcions nominatives:

TIGRINYA TIGRE DAHALIK GUEEZ
1 ኣነ
ˀanä		 ˀana ana ˀana
2 m ንስኻ
nəssəḵa*		 ˀənta enta ˀanta
f ንስኺ
nəssəḵi*		 ˀənti enti ˀanti
3 m ንሱ
nəssu		 hətu itu wəˀətu
f ንሳ
nəssa		 həta ita yəˀəti
4 ንሕና
nəḥna
(nəssatna)		 ḥəna neḥna nəḥna
5 m ንስኻትኩም
nəssəḵ(atk)um*		 ˀəntum intum ˀantəmu
f ንስኻትክን
nəssəḵ(atk)ən*		 ˀəntən intun ˀantən
6 m ንሳቶም
nəss(at)om		 hətom itam wəˀətomu / əmuntu
f ንሳተን
nəss(at)än		 hətan itan yəˀəton / əmāntu
* Les antigues formes semítiques comunes es conserven en la llengua moderna com a vocatius: 2 m. ኣታ ˀanta / ˀatta - f. ኣቲ ˀanti / ˀatti, 5 m. ኣቱም ˀantum / ˀattum (ˀantumat / ˀattumat) - f. ኣተን ˀantən / ˀattən (ˀantənat / ˀattənat). Així, per exemple: ˀatta tämähari ‘tu, estudiant!’. Les formes vocatives respectuoses, en canvi, són masc. nəssəḵum i fem. nəssəḵən.[8]
Sistema díctic

El tigrinya presenta dues sèries de pronoms díctics amb una oposició semàntica bàsica proper (ˀəz-) / llunyà (ˀət-) que es concreta en els paradigmes següents:

DÍCTIC DE PROXIMITAT
sg. pl.
masc. ˀəzu (ˀəzuy) ˀəzom (ˀəziˀom / ˀəziˀatom)
fem. ˀəza (ˀəziˀa) ˀəzän (ˀəziˀen / ˀəziˀatän)


DÍCTIC DE LLUNYANIA
sg. pl.
masc. ˀətu (ˀətuy) ˀətom (ˀətiˀom / ˀətiˀatom)
fem. ˀəta (ˀətiˀa) ˀətän (ˀətiˀen / ˀətiˀatän)


Ambdós paradigmes coneixen variants amb afèresi, especialment en posició interna de frase:

ˀəzu → zu
ˀətu → tu

Morfologia verbal

Diacrònicament, una gran quantitat dels verbs quadriradicals del tigrinya (tipus remarcablement abundant respecte d'altres llengües cognades) es pot fer derivar de bases primitives triradicals bé per infixació de -n- / -l- / -r- / -ḥ- (-h-) darrere la primera consonant radical o bé per reduplicació de la tercera radical.[9]

El paradigma de conjugació dels verbs quadriradicals segueix generalment el de les formes geminades:

√ṣmbr ‘unir, aplegar’ : ṣämbər, ṣämbärä – yəṣəmbər, ṣämbiru – yəṣämbər

Referències

  1. ↑ En algunes edicions de la GEC és tigrinyà.
  2. ↑ Kogan 2007: 381.
  3. ↑ Kogan 2007: 388.
  4. ↑ Kogan 2007: 388.
  5. ↑ Kogan 2007: 388.
  6. ↑ Kogan 2007: 389.
  7. ↑ Basada en Kogan 2007: 382.
  8. ↑ Kogan 2007: 382.
  9. ↑ Wajnberg 1937, Kogan 2007: 399.

Bibliografia

  • Amanuel Sahle (1998) Säwasäsǝw Tǝgrǝñña bǝsäfiḥ. Lawrencevill, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 1-56902-096-5
  • Dan'el Täxlu Räda (1996, Eth. Cal.) Zäbänawi säwasəw kʷ'ankʷ'a Təgrəñña. Mäx'älä
  • Kogan, L. E. (2007) ‘Tigrinya morphology’, dins 'Morphologies of Asia and Africa, Volume 1', Alan S. Kaye (ed.), EUA, Eisenbraums: 381-401. [1]
  • Rehman, Abdel. English Tigrigna Dictionary: A Dictionary of the Tigrinya Language: (Asmara) Simon Wallenberg Press. Introduction Pages to the Tigrinya Language ISBN 1-84356-006-2
  • Eritrean People's Liberation Front (1985) Dictionary, English-Tigrigna-Arabic. Rome: EPLF.
  • ----- (1986) Dictionary, Tigrigna-English, mesgebe qalat tigrinya englizenya. Rome: EPLF.
  • Kane, Thomas L. (2000) Tigrinya-English Dictionary (2 vols). Springfield, VA: Dunwoody Press. ISBN 1-881265-68-4
  • Leslau, Wolf (1941) Documents tigrigna: grammaire et textes. Paris: Libraire C. Klincksieck.
  • Mason, John (Ed.) (1996) Säwasǝw Tǝgrǝñña, Tigrinya Grammar. Lawrenceville, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 0-932415-20-2 (ISBN 0-932415-21-0, paperback)
  • Praetorius, F. (1871) Grammatik der Tigriñasprache in Abessinien. Halle. ISBN 3-487-05191-5 (1974 reprint)
  • Täxästä Täxlä et al. (1989, Eth. Cal.) Mäzgäbä k'alat Təgrəñña bə-Təgrəñña. Addis Ababa: Nəgd matämiya dərəǧǧət.
  • Ullendorff, E. (1985) A Tigrinya Chrestomathy. Stuttgart: F. Steiner. ISBN 3-515-04314-4
  • Ze'im Girma (1983) Lǝsanä Ag’azi. Asmara: Government Printing Press.

Notes

Enllaços externs

Hi ha una edició en tigrinya de la Viquipèdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tigrinya&oldid=8108202»