Eyaks
Tribu índia del grup na-dené, que s’anomenaven Unalakmiut. El seu nom prové de l’inuit chugach iiyiaraq “coll”, per la forma de llac que té la part del riu on viuen. Vivien a la costa del sud Pacífic d’Alaska, entre la desembocadura del riu Cooper i les muntanyes Saint Elies. Els supervivents actuals viuen a Prince William Sound (Alaska).
Demografia i costums
El 1954 potser eren uns 200 individus. El 1980 hi havia uns 300. A la vila nadiua Eyak només el 8,3 % eren nadius d’Alaska. Segons dades de la BIA, a la vila Eyak hi vivien 250 individus, tot i que uns 263 eren apuntats al rol tribal. Segons dades del cens USA del 2000, hi havia 379 eyak, 21 barrejats amb altres tribus, 144 amb altres races i 8 amb altres races i altres tribus. En total, 552 individus.
La seva llengua es considera com del grup na dené, però no són atapascos. Vivien de la pesca del salmó i de recollir musclos. Culturalment tenen moltes influències dels inuit, per una banda, dels tlingit, per una altra, i dels ahtena i tanaina, per una altra. Es troben dins l’àrea cultural del Noroest amb influència esquimal.
Història
El 1741 foren visitats en nom de Rússia pel danès Vitus Bering. El 1791 estableixen un post comercial a Nuchik, però es negaren a pescar per als rússos. El primer informe sobre ells data del 1869, Hyacks o Odiak. Entre ells hi vivien alguns aleuts i tlingits.
El 1889 els EEUU construiren una envasadora de peix en el seu territori, i cap el 1906 va arribar el ferrocarril. Gairebé oblidats pels blancs, foren descoberts el 1930 per Federica de Laguna i investigats per ella i pel danès Kaj Birkett-Smith, autor del llibre The eyak indians of the Cooper river delta, Alaska (1938). Víctimes del genocidi i de l’aculturació, només trobaren 38 individus capaços de parlar llur llengua.
El 1961 Robert Austerlitz contactà amb els tres darrers parlants de la llengua: Anna Nelson Harry de Yakutat, Lena Nacktan de Cordova i Mary Smith (1918), filla de Scar, darrer cap eyak, i Minnie Stevens, que foren els informants de Laguna. El 1965 també foren visitats per Krauss, qui publicaria el 1970 un Eyak dictionnary de 4.000 pàgines i 10.000 termes traduïts a l’anglès, així com Eyak texts de folklore i llegendes. Uns d’ells, David Lynn Grimes/Yaxadiliayaxinh, pescador, músic i contador d’històries, i Dune Landark/Jamachakih, recullen tradicions del seu poble. Anna Nelson Harry escriví I·ya·qdalahgayu·,dati'q' lagada'a·linu· —Lament for Eyak.
Bibliografia
- SEBEOK, Thomas A (1977) Native languages of the Americas (2 toms) Plenum Press, Nova York.
- New Yorker, June 6, 2005: "Last Words, A Language Dies" by Elizabeth Kolbert
Enllaços externs
- (anglès) Eyak, Tlingit, Haida & Tsimshian
- (anglès) From Stewards to Shareholders: Eyaks Face Extinction (entrevista)