Vés al contingut

Pere Le Baud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 04:28, 22 jul 2024 amb l'última edició de Pdg (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaPere Le Baud

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1458 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Ouën-des-Toits (França), presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1505 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Laval (França) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de la Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, almoiner Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Pere Le Baud (francès Pierre Le Baud o Lebaud, nascut vers 1450, potser a Saint-Ouën-des-Toits (Mayenne), mort el 29 de setembre de 1505 a Laval) fou un eclesiàstic francès, conegut com a confessor de la duquessa Anna de Bretanya i pels seus treballs sobre la història de Bretanya.

Va escriure dues històries de Bretanya, la primera el 1480 en el regant de Francesc II de Bretanya, i la segona el 1505 en el regnat d'Anna. De la primera, sota el nom de "Cronicques et ystoires des Bretons", existeixen dues versions manuscrites publicades parcialment al començament del segle xx.

El 4 d'octubre de 1496 Anna el va autoritzar per consultar tots els títols i documents als capítols, abadies, comunitats i arxius del país; va acabar la redacció de l'obra el 1505 amb el títol de "Cronique des roys et princes de Bretaigne armoricane" de la que es conserven tres còpies manuscrites; fou publicada el 1638 junt amb les cròniques de les cases de Vitré i Laval.

Va deixar també alguns altres escrits menors.

Bibliografia

[modifica]
  • «Pierre Le Baud», a Louis-Gabriel Michaud, Biographie universelle ancienne et moderne : histoire par ordre alphabétique de la vie publique et privée de tous les hommes avec la collaboration de plus de 300 savants et littérateurs français ou étrangers, 2a edició 1843-1865
  • Jean-Barthélemy Hauréau, Histoire littéraire du Maine, volum II, pàgs. 165-172, 1852.
  • «Pierre Le Baud», a Alphonse-Victor Angot, Ferdinand Gaugain, Dictionnaire historique, topographique et biographique de la Mayenne, Goupil, 1900-1910, volum IV, pàg. 537.
  • Du Paz, Histoire Généalogique de plusieurs maisons de Bretagne.
  • René Merlet, La Chronique de Nantes (570-1049), Éditions Alphonse Picard et Fils, París, 1896 (reconstitució d'una obre del segle xi a partir de les Històries de Bretanya de Pierre Le Baud).
  • Stéphanie Vincent, L'Énigme de l'enluminure, Derval ou Châteaugiron, Éditions Sutton, 2009. Prix des Lauriers Verts 2009.