Teoremes de Castigliano
En mecànica, els Teoremes de Castigliano componen un mètode per determinar els desplaçaments d'un sistema elàstic basant-se en les derivades parcials de l'energia. El mètode porta el nom de l'enginyer i matemàtic italià Alberto Castigliano (1847-1884). Fou definit en 1875 i afegit a una obra inacabada de l'autor. El concepte bàsic es fàcil d'entendre, recordant que un canvi d'energia és igual a la força causant multiplicada pel desplaçament resultant.[1]
Primer teorema de Castigliano
[modifica]Sigui un sòlid elàstic sobre el què actuen un conjunt de forces aplicades cadascuna d'elles en els punts del sòlid . Denominem a l'energia potencial elàstica en la qual és el desplaçament en el punt en la direcció de la força . Aleshores, la força exercida en el punt està donada per:[2]
Segon teorema de Castigliano
[modifica]Sigui un sòlid elàstic sobre el què actuen un conjunt de forces aplicades cadascuna d'elles en els punts del sòlid . Denominem a l'energia potencial elàstica en la qual és el desplaçament en el punt en la direcció de la força . Aleshores, el desplaçament en el punt està donada per:[3]
Referències
[modifica]- ↑ Rivera Amores, 2014, p. 328.
- ↑ Celigüeta-Lizarza, 2011, p. 16-17.
- ↑ Celigüeta-Lizarza, 2011, p. 30-32.
Bibliografia
[modifica]- Celigüeta-Lizarza, Juan Tomás «Teoremas energéticos fundamentales del análisis estructural». DADUN Universidad de Navarra, 2011.
- Rivera Amores, Juan José. Mecànica de materials i càlcul d'estructures. Oficina de Publicacions acadèmiques de la UPC, 2014. ISBN 978-84-9880-453-9.
Enllaços externs
[modifica]- «Castigliano's method». Academic Dictionaries and Encyclopedias. [Consulta: 4 gener 2018]. (anglès)