Vés al contingut

Curtmetratge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:18, 27 març 2024 amb l'última edició de Socialdilema (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Curtmetratge Le Voyage dans la lune del francès Georges Méliès.

Un curtmetratge és una producció audiovisual o cinematogràfica que dura substancialment menys que el temps mitjà d'una pel·lícula de producció normal.[1]

La durada d'un curtmetratge pot ser des de menys d'un minut fins als 30 minuts.

Les pel·lícules d'entre 30 i 60 minuts són migmetratges. A partir d'una hora de durada es considera llargmetratge.

Els gèneres dels curtmetratges abasten els mateixos que els de les produccions de durada més llarga, però a causa del seu cost menor solen ser utilitzats per a tractar temes menys comercials o en els quals l'autor té més llibertat creativa. Molts joves creadors utilitzen aquest tipus de producció per a fer els seus primers passos en la indústria cinematogràfica i bastants directors de cinema consagrats avui en dia van començar amb curtmetratges.

Probablement el curtmetratge més famós de la història sigui Un chien andalou, escrit i dirigit per dos joves que ,en aquell moment, encara no havien arribat a la fama: Luis Buñuel i Salvador Dalí.

Actualment, l'abaratiment de les noves tecnologies digitals i el seu acostament a la producció amateur, ha suposat una revolució per al món del curtmetratge, on els joves realitzadors poden començar eludint les grans despeses que fins ara suposava la realització d'aquestes petites obres. La realització de curtmetratges prolifera de forma eminentment autodidacta, ja que no és un gènere definit en el qual existeixin cànons establerts. Per aquest motiu, el denominat "curt" és una plataforma d'impuls dels nous cànons visuals. La transgressió de les normes clàssiques de la cinematografia hi té cabuda.

Un dels grans problemes als que s'enfronten els directors és l'absència d'un mercat definit per a aquestes obres. Són encara pocs els circuits d'exhibició comercial de curtmetratges però, d'altra banda i paral·lelament, els concursos i certàmens d'aquest gènere proliferen cada any. Internet està suposant cada vegada més una plataforma de difusió del curtmetratge.

El festival més important de curtmetratges és el Tropfest, que se celebra a Sydney (Austràlia), des de 1993.

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.140. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014]. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]