Vés al contingut

Castell de Bodrum

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:16, 18 març 2024 amb l'última edició de InternetArchiveBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Bodrum
Imatge
Nom en la llengua original(tr) Bodrum Kalesi Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAtracció turística i castell Modifica el valor a Wikidata
Construcció1522 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBodrum (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBodrum Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 01′ 54″ N, 27° 25′ 46″ E / 37.031666666667°N,27.429444444444°E / 37.031666666667; 27.429444444444
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data2016
Identificador6121
Activitat
Propietat deOrde de Sant Joan de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata

El castell de Bodrum o castell de Sant Pere (Petreum en llatí, que era l'arrel del nom de Bodrum - Petronium o Petreum - durant l'època medieval), és un monument de Bodrum (Turquia), l'antiga Halicarnàs), és un exemple de l'arquitectura de les croada a l'Orient Pròxim.

Història

[modifica]

El 1402, 1402, Tamerlà va penetrar a Àsia Menor.. A Ankara infligeix una derrota desastrosa a les tropes otomanes del Sultà Baiazet I. Cavallers de l'Orde de l'Hospital (o cavallers de Rodes), van ser expulsats d'Esmirna per Tamerlà, que va aprofitar la desorganització després de la derrota turca per instal·lar-se en el lloc de l'antiga Halicarnàs, on va començar, segurament a partir de 1403, ampliació de la petita ciutadella .[1]

La construcció de l'anomenat "Castell de San Pere" va durar al voltant d'un segle. Una part de les pedres utilitzades, de color verdós, prové de l'antic Mausoleu d'Halicarnàs, que un terratrèmol havia destruït completament al segle xiv.

El 1482, el príncep otomà Cem Sultan, fill delSultà otomà Mehmet II i germà del Sultà Baiazet III, va trobar refugi temporal al castell, després del fracàs de la rebel·lió contra el seu germà. El Castell de San Pere fou lliurat als otomans en virtut de l'acord signat entre el gran mestre, Philippe Villiers de L'Isle-Adam, i Solimà I el Magnífic després de la rendició de Rodes, el 25 de desembre de 1522. El castell va acollir des d'aquest moment una guarnició simple, que va fer servir el castell com a presó.[2]

Museu d'Arqueologia Submarina

[modifica]

Avui dia, el castell està obert a les visites, ja que s'ha transformat en un museu que mostra diversos objectes procedents de les restes de naus esfondrades a la rodalia, així com materials que es remunten a l'edat del bronze. També alberga l' Institut d'Arqueologia Marítima.[3][4]

El 1962 el Govern turc va decidir convertir el castell a un museu per a les descobertes submarines de naufragis antics en la Mar Egea, convertint-lo el Museu d'Arqueologia Submarina de Bodru, amb una col·lecció d'àmfores, vidre antic, bronze, argila, i elements de ferro.[5] Tenint en compte que algunes peces originàries de la zona (uns relleus de marbre), es conserven al Museu Britànic.[6]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Turner, J. - Grove Dictionary of Art - Oxford University Press, USA; New Ed edition (January 2, 1996); ISBN 0-19-517068-7
  2. Thiollet, Jean-Pierre. 'Bodream. Anagramme Ed., 2010, p. 13. ISBN 978-2-35035-279-4. 
  3. [enllaç sense format] https://premiumtravel.net/turkey-cities/bodrum/ Arxivat 2017-08-04 a Wayback Machine.
  4. «The Bodrum Castle». UNESCO. [Consulta: 12 juny 2018].
  5. «Bodrum Museum». Bodrum Museum, 23-03-2010. [Consulta: 26 juny 2012].
  6. Francis, sir Frank. Treasures of the British Museum. Londres: Thames and Hudson Ltd, 1971, p. 132. ISBN 978-0-500-18125-6. 

Bibliografia

[modifica]
  • Giacomo I. Carretto, "Cem Sultan a Roma / Cem Sultanın Roma sehrindeki günleri", en Erdem, vol. 12, n. 35, Ankara, 2002, pp. 419–482
  • Bodream ou rêve de Bodrum, Jean-Pierre Thiollet, Anagramme I, París, 2010

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]