Manlio Brosio

Manlio Brosio
	; (1972)
Biografia
Naixement	10 juliol 1897 ; Torí (Itàlia)
Mort	14 març 1980 (82 anys); Torí (Itàlia)
Senador del Senat italià
	25 maig 1972 – 4 juliol 1976 ; Legislatura: sisena legislatura del Parlament de la República Italiana
4t Secretari General de l'OTAN
	1r agost 1964 – 1r octubre 1971 ; ← Dirk Stikker – Joseph Luns →
Italian minister of War (en)
	13 juny 1946 – 13 juliol 1946 ; ← cap valor – Cipriano Facchinetti → ; Membre del gabinet: Govern De Gasperi I
Ministre de Guerra del Regne d'Itàlia
	10 desembre 1945 – 13 juny 1946 ; ← Stefano Jacini – Supressió del càrrec →
Minister for National Council of the Kingdom of Italy (en)
	17 agost 1945 – 10 desembre 1945 ; ← cap valor – Emilio Lussu →
Vicepresident del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia
	21 juny 1945 – 10 desembre 1945
Ministre sense cartera del Regne d'Itàlia
	12 desembre 1944 – 21 juny 1945
Ambaixador
Diputat de la Consulta Nacional del Regne d'Itàlia
Dades personals
Formació	Universitat de Torí
Activitat
Ocupació	polític, diplomàtic, advocat
Partit	Partit Liberal Italià
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Premis
	Medalla Presidencial de la Llibertat; Medalla de Plata al Valor Militar; Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; Creu de Guerra al Valor Militar ;

Manlio Giovanni Brosio (Torí, 10 de juliol de 1897 – 14 de març de 1980) va ser un advocat, diplomàtic i polític italià.^[1] Va ser el 4t Secretari General de l'OTAN.

Nascut a Torí, Brosio va estudiar a la universitat local. Durant la Primera Guerra Mundial va servir al regiment alpí com a oficial d'artilleria. Després de la guerra, es va graduar i, el 1920, va començar la seva carrera política. Poc després va quedar marginat per la seva oposició al feixisme.

En el transcurs de la Segona Guerra Mundial, abans de la invasió aliada d'Itàlia el 1943, va passar un temps a la clandestinitat, convertint-se finalment en membre del Comitè d'Alliberament Nacional.^[2] Després de la guerra va tornar a entrar en política, convertint-se en Ministre de Defensa el 1945.

El gener de 1947, Brosio va ser nomenat ambaixador italià a la Unió Soviètica, implicant-se en les negociacions entre els dos països per assolir un tractat de pau. El 1952 va passar a ser ambaixador al Regne Unit, el 1955 als Estats Units i entre 1961 i 1964 a França.

El 12 de maig de 1964, l'OTAN va nomenar Brosio per succeir Dirk Stikker com a secretaru general de l'organització. Va dimitir el 3 de setembre de 1971. El 29 de setembre següent, el President dels Estats Units Richard Nixon el va guardonar amb la Medalla Presidencial de la Llibertat.

Brosio va morir a Torí. Era oncle de la cantant i presentadora de televisió Vanna Brosio.^[3]

Referències

↑ «Manlio Brosio» (en anglès). NATO. [Consulta: 7 octubre 2014].
↑ Fonte: Sapere.it, riferimenti in Collegamenti esterni.
↑ Sergio Miravalle. "Intervista Giorgio e Paolo astigiani celebri". La Stampa. 27 July 1996. p.3.

Càrrecs públics
Precedit per: Stefano Jacini	Ministre de la Guerra 1945-1946	Succeït per: Càrrec desaparegut
Precedit per: Dirk Stikker	Secretari General de l'OTAN 1964-1971	Succeït per: Joseph Luns

[nato-1] «Manlio Brosio» (en anglès). NATO. [Consulta: 7 octubre 2014].

[Sapere-2] Fonte: Sapere.it, riferimenti in Collegamenti esterni.

[3] Sergio Miravalle. "Intervista Giorgio e Paolo astigiani celebri". La Stampa. 27 July 1996. p.3.

[1]

[2]

[3]