Vés al contingut

Ànec arbori becvermell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:30, 23 juny 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuÀnec arbori becvermell
Dendrocygna autumnalis Modifica el valor a Wikidata

Dendrocygna autumnalis autumnalis Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes831 g Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22679780 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereDendrocygna
EspècieDendrocygna autumnalis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Subespècies
  • D. a. autumnalis
  • D. a. discolor
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

L'ànec arbori becvermell (Dendrocygna autumnalis) és una espècie d'ocell de la subfamília dels dendrocignins (Dendrocygninae), dins la família dels anàtids (Anatidae).

Morfologia

[modifica]
  • Aquest ànec arbori fa una llargària de 48 - 53 cm.
  • Bec llarg de color vermell i potes també llargues de color rosa. Anell ocular blanc
  • Pit, part inferior del coll i dors fins al capell de color marró. Cara i part superior del coll de color gris. Ventre i cua de color negre.
  • Ampla banda blanca notable en vol, formada per la rèmiges secundàries. Les primàries són de color negre i les cobertores marró.
  • Mascles i femelles són similars, mentre els joves tenen el bec gris i la panxa menys contrastada.
  • La raça meridional és més petita i té el pit gris.

Hàbitat i distribució

[modifica]

Habita aiguamolls, llacunes i vores de corrents fluvials d'ambdues Amèriques, des del sud d'Arizona i Texas, a través de Mèxic fins a Panamà, Colòmbia, Veneçuela, Aruba, Bonaire, Trinidad, Guyana i Surinam, oest i est de l'Equador, est del Perú, i des del Brasil fins a Bolívia, Paraguai i Argentina septentrional. Criats com ocells ornamentals a molts països, de vegades fugen del captiveri.

Alimentació

[modifica]

Es poden alimentar a qualsevol hora però sovint ho fan de nit. Mengen una àmplia varietat de material vegetal, però també artròpodes i invertebrats aquàtics quan estan a l'abast. Sovint mengen vegetació submergida en aigües poc profundes.

Reproducció

[modifica]

Aquest ànec és únic per les seves costums monògames. La parella roman unida durant molts anys, a la manera d'oques i cignes. Ambdós pares comparteixen tota la tasca relacionada amb la criança dels joves, des de la incubació fins a la cura dels fills. Solen fer el niu a la cavitat d'un arbre però criaran a terra si és necessari. També poden utilitzar xemeneies, edificis abandonats, o caixes niu. Els aneguets salten des del niu dos dies després de l'eclosió, poden alimentar-se immediatament, i romanen amb els pares durant fins a vuit setmanes.

Llista de subespècies

[modifica]

Se n'han descrit dues subespècies amb una zona de contacte, a l'altura de Panamà

Referències

[modifica]
  • BENCKE, GLAYSON ARIEL (2007): Avifauna atual do Rio Grande do Sul, Brasil: aspectos biogeográficos e distribucionais.PDF abstract Arxivat 2017-07-08 a Wayback Machine.
  • MADGE, STEVE & BURN, HILARY (1987): Wildfowl : an identification guide to the ducks, geese and swans of the world. Christopher Helm, London. ISBN 0-7470-2201-1