Malaltia per reflux gastroesofàgic
La malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) és una afectació crònica de la mucosa esofàgica causada per l'àcid de l'estómac que puja des d'aquest a l'esòfag,[1] donant lloc a símptomes o complicacions.[2][3] Els símptomes inclouen el gust de l'àcid a la part posterior de la boca, cremor d'estómac, mal alè, dolor al pit i desgast de les dents. També pot ocasionar també signes i símptomes en les vies respiratòries, concretament en la laringe, llavors el trastorn s'anomena reflux faringolaringi (RFL). El RFL, a diferència de la MRGE, és poc probable que produeixi cremor d'estómac, i de vegades es diu reflux silenciós.[2] Les complicacions inclouen esofagitis, estenosi esofàgica i esòfag de Barrett.[2]
Els factors de risc inclouen l'obesitat, l'embaràs, el tabaquisme, l'hèrnia hiatal i la presa de certs medicaments.[2] Els medicaments implicats poden incloure antihistamínics, blocadors dels canals de calci, antidepressius i pastilles per dormir.[2] El reflux àcid es deu al tancament deficient de l'esfínter esofàgic inferior, que es troba a la unió entre l'estómac i l'esòfag.[2] El diagnòstic entre aquells que no milloren amb mesures més senzilles pot incloure gastroscòpia, radiografies del trànsit esofagogàstric, monitoratge del pH esofàgic o manometria esofàgica.[2]
Les opcions de tractament inclouen canvis d'estil de vida; medicaments; i, de vegades, cirurgia per a aquells que no milloren amb les dues primeres mesures. [5] Els canvis en l'estil de vida inclouen no estirar-se durant tres hores després de menjar, aixecar el cap del llit, perdre pes, evitar aliments que provoquen símptomes i deixar de fumar. [5] Els medicaments inclouen antiàcids, antagonistes dels receptors H2, inhibidors de la bomba de protons i procinètics.[2][4]
Al món occidental, entre el 10 i el 20% de la població es veu afectada per l'MRGE.[4] El reflux gastroesofàgic ocasional sense símptomes ni complicacions molestes és encara més freqüent.[2] Els símptomes clàssics de l'MRGE es van descriure per primera vegada el 1925, quan Friedenwald i Feldman van comentar l'acidesa d'estómac i la seva possible relació amb una hèrnia hiatal.[5] El 1934 el gastroenteròleg Asher Winkelstein va descriure el reflux i va atribuir els símptomes a l'àcid estomacal.[6]
Diagnòstic
El diagnòstic se sol fer quan hi ha símptomes típics.[7] El reflux pot estar present en persones sense símptomes i el diagnòstic de MRGE requereix tant els símptomes com alguna de les complicacions pel reflux del contingut estomacal.
L'esofagogastroscòpia no és necessària habitualment si el cas és típic i respon al tractament.[7]
Classificació per gravetat
La gravetat de l'esofagitis per reflux es classifica habitualment en quatre graus (per esofagogastroscòpia) segons la Classificació de Los Angeles:[8][9]
| Grau A | Una (o més) lesions de la mucosa < 5 mm de longitud màxima |
| Grau B | Una (o més) lesions de la mucosa > 5 mm, que no s'estenen entre la part superior de dos plecs de la mucosa |
| Grau C | Una (o més) lesions de la mucosa, que s'estenen més enllà de la part superior de dos plecs de la mucosa però que afecten menys del 75% de la circumferència de l'esòfag. |
| Grau D | Una (o més) lesions de la mucosa, que afecten almenys un 75% de la circumferència esofàgica. |
Referències
- ↑ DeVault KR, Castell DO «Updated guidelines for the diagnosis and treatment of gastroesophageal reflux disease. The Practice Parameters Committee of the American College of Gastroenterology». Am J Gastroenterol, 94, 6, 1999, pàg. 1434–42. DOI: 10.1111/j.1572-0241.1999.1123_a.x. PMID: 10364004.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Acid Reflux (GER & GERD) in Adults», 05-11-2015. Arxivat de l'original el 22 febrer 2020.
- ↑ «American Gastroenterological Association Institute technical review on the management of gastroesophageal reflux disease». Gastroenterology, 135, 4, 10-2008, pàg. 1392–1413, 1413.e1–5. DOI: 10.1053/j.gastro.2008.08.044. PMID: 18801365.
- ↑ 4,0 4,1 «Pharmacological management of GERD: where does it stand now?». Trends in Pharmacological Sciences, 32, 4, 4-2011, pàg. 258–64. DOI: 10.1016/j.tips.2011.02.007. PMID: 21429600.
- ↑ Granderath, Frank Alexander; Kamolz, Thomas; Pointner, Rudolph. Gastroesophageal Reflux Disease: Principles of Disease, Diagnosis, and Treatment. Springer Science & Business Media, 2006, p. 161. ISBN 9783211323175.
- ↑ Arcangelo, Virginia Poole; Peterson, Andrew M. Pharmacotherapeutics for Advanced Practice: A Practical Approach. Lippincott Williams & Wilkins, 2006, p. 372. ISBN 9780781757843.
- ↑ 7,0 7,1 «Guidelines for the diagnosis and management of gastroesophageal reflux disease». American Journal of Gastroenterology, vol. 108, 3, 3-2013, pàg. 308–28. DOI: 10.1038/ajg.2012.444. PMID: 23419381.
- ↑ Farivar M.. «Los Angeles Classification of Esophagitis». webgerd.com. Arxivat de l'original el 2015-01-30. [Consulta: 27 octubre 2010]. In turn citing: «Endoscopic assessment of oesophagitis: clinical and functional correlates and further validation of the Los Angeles classification». Gut, vol. 45, 2, 8-1999, pàg. 172–80. DOI: 10.1136/gut.45.2.172. PMC: 1727604. PMID: 10403727.
- ↑ Laparoscopic bariatric surgery, Volume 1. William B. Inabnet, Eric J. DeMaria, Sayeed Ikramuddin. ISBN 0-7817-4874-7.