1991
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1991 (mcmxci) |
| Islàmic | 1412 – 1413 |
| Xinès | 4687 – 4688 |
| Hebreu | 5751 – 5752 |
| Calendaris hindús | 2046 – 2047 (Vikram Samvat) 1913 – 1914 (Shaka Samvat) 5092 – 5093 (Kali Yuga) |
| Persa | 1369 – 1370 |
| Armeni | 1440 |
| Rúnic | 2241 |
| Ab urbe condita | 2744 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
| Anys | |
| 1988 1989 1990 - 1991 - 1992 1993 1994 | |
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 11 de febrer: Neix el Club Super 3 a Televisió de Catalunya.
- 17 de juny, la Vall d'Aran: Després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
- 17 de setembre, Badalona: s'inaugura el Pavelló Olímpic (o Palau Municipal d'Esports), amb un partit de bàsquet entre el Joventut de Badalona i l'Aris de Salònica.[1]
- 3 de desembre, Barcelona: s'inaugura l'escultura A Lluís Millet, de l'artista Josep Salvadó Jassans ubicada davant del Palau de la Música Catalana.[2]
- Es crea la Universitat de Girona, segregant-ne diverses facultats que depenien de la UAB.
- Fundació del grup Accidents Polipoètics.
- Resta del món
- 7 de març; Madrid, Espanya: El Congrés dels Diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 12 de juny:
- La ciutat russa de Leningrad recupera el seu antic nom de Sant Petersburg.
- Boris Yeltsin es elegit president de Rússia.[3]
- 27 d'agost: Moldàvia es declara independent de la Unió Soviètica.[4]
- 30 d'octubre, Conflicte arabo-israelià: La Conferència de Pau de Madrid comença en un esforç per revifar les negociacions de pau entre Israel i Palestina.[5]
- Es desfà el grup de música espanyol Objetivo Birmania
- S'estrenen les pel·lícules Antonia i Jane i La petita locomotora
- Fundació de Fénix Directo.
Cinema
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 07/01 | James Cameron | Terminator 2 |
acció |
| 01/30 | Jonathan Demme |
El silenci dels anyells |
intriga |
| 01/31 | Gabriele Salvatores | Mediterraneo |
com. dramàtica |
| 05/20 | Ridley Scott | Thelma i Louise |
drama |
| 09/29 | Trousdale / Wise | La bella i la bèstia |
animació |
Còmics
Les sèries de Marvel Comics Alpha Flight i The New Mutants aplegaren al número 100: esta última va ser substituïda per X-Force. En canvi, altres com The Transformers foren cancel·lades. El primer número del volum 2 d'X-Men, publicat a l'octubre amb cinc portades diferents, esdevingué el còmic més venut de la història amb una estimació de vora quatre milions d'exemplars.
Música
| M/d | artistes | títol | estil |
|---|---|---|---|
| 05/10 | Sopa de Cabra | Ben endins | rock cat. |
| 08/26 | Blur | Leisure | pop |
| Lindsay Cooper | Oh Moscow | free jazz | |
| 02/26 | Motörhead | 1916 | rock dur |
| 09/24 | Nirvana | Nevermind | grunge |
| 09/24 | Red Hot Chili Peppers | Blood Sugar Sex Magik | funk rock |
| 02/219 | R.E.M. | Losing My Religion | folk |
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs
| M/d | jocs | sist. | |
|---|---|---|---|
| 02/ | Adventure Island II |  |
Nintendo |
| 01/ | SimCity |  |
Amstrad CPC |
| 03/08 | Tarot no yakata |  |
GG |
| 06/28 | Aerostar | |
Game Boy |
| Bomber Man | |
Turbografx | |
| 12/02 | Famicom Jump II: Saikyō no shichinin | |
Famicom |
| Fuji Golf | |
Windows | |
| The Godfather | |
ordinadors | |
| 12/ | Monkey Island 2 | |
ordinadors |
| SimAnt: The Electronic Ant Colony | |
ordinadors | |
| SkiFree | |
PC | |
| 06/23 | Sonic the Hedgehog | |
Mega Drive |
| 12/28 | Sonic the Hedgehog | |
GG, MS |
| 03/ | Street Fighter II | |
recreativa |
| Fall of the Foot Clan | |
Game Boy | |
| 11/21 | Kamigami no Triforce | |
SFC |
Naixements
- Països Catalans
- 2 de gener, Badalona: Mireia Vila Cabiro, jugadora de bàsquet catalana professional.[6]
- 23 de gener, Barcelona: Clara Basiana i Cañellas, nedadora de natació sincronitzada catalana.[7]
- 27 de març, Vilassar de Marː Judit Neddermann, cantautora catalana.[8]
- 24 d'abril, Alacantː Ana Pomares, escriptora valenciana.[9]
- 10 de juny, Granollers, Vallès Oriental: Pol Espargaró i Villà, pilot vallesà de motociclisme.
- 26 de juny, Tuïr, Rosselló: Angélique Duchemin, boxejadora nord-catalana.[10]
- 28 d'agost, Barcelona: Anna Saliente i Andrés, sociòloga i activista política catalana.[11]
- Resta del món
- 1 de gener, Chicago, Estats Units: Alexandra Grey, actriu i cantant estatunidenca.[12]
- 6 de gener, Cadis, Andalusia: Marta Carro, futbolista espanyola que juga com a defensa al València CF de la Primera Divisió d'Espanya.[13]
- 19 de gener, Duće, Croàcia: Petra Martić, jugadora professional de tennis croata.[14]
- 2 de febrer, Tyseley, Birmingham: Nathan Delfouneso, futbolista anglès.
- 8 de febrer, Bekoji, Etiòpia: Genzebe Dibaba atleta etíop.[15]
- 12 de febrer, Niterói, Rio de Janeiro: Martine Grael, regatista de vela brasilera, medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.[16]
- 17 de febrer, Londres: Bonnie Wright, actriu anglesa, coneguda pel seu paper de Ginny Weasley a les pel·lícules de Harry Potter.[17]
- 5 de març, Terrassa, Vallès Occidental: Victòria Losada –Viky Losada–, futbolista catalana que ocupa la posició de centrecampista.[18]
- 16 de març, Vallecas: Miguel Cuesta, cantant
- 30 de març, Châteauroux: Gilles Sunu, futbolista francès.
- 7 d'abril, Ceuta, Espanyaː Lorena Miranda, jugadora espanyola de waterpolo, medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres 2012.[19]
- 15 d'abril, Mannheim, Alemanya: Marco Terrazzino, futbolista.
- 3 de maig, Londres: Carlo Acutis, beat per l'Església catòlica (m. 2006).
- 18 d'agost, Algesiresː Brisa Fenoy, música (intèrpret i compositora), model, DJ i productora espanyola.[20]
- 24 d'agost, Alemanya: Stefan Bell, futbolista
- 13 de setembre, Madrid: Eduardo Fernández Rubiño, polític i activista espanyol responsable de l'àrea de xarxes socials de Podem.
- 4 de novembre, Downingtown, Pennsilvània: Adriana Chechik, actriu porno estatunidenca.
- 24 de desembre, Doncaster, Anglaterra: Louis Tomlinson, cantant.
Necrològiques
- Països Catalans
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (89 anys).
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater Mora, filòsof català (n. 1912).
- 22 de març - Terrassa, Vallès Occidentalː Paulina Pi de la Serra i Joly, política i activista cultural catalana (n. 1906).[21]
- 7 de març - Sant Boi de Llobregat: Concepció Casanova i Danès, filòloga, poeta, mestra i traductora (n. 1906).[22]
- 4 d'abril - Barcelona: Montserrat Alavedra i Comas, soprano catalana (44 anys).[23]
- 18 d'abril - Barcelona: Carme Gombau, cantant d'òpera i professora de cant catalana.[24]
- 24 d'abril - L'Ametlla del Vallès: Margarida Alfonso i Orfila, pianista, compositora i professora de música (n. 1914 o 1915).[25]
- 9 de maig - Chur, Suïssa: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní (n. 1916).[26]
- 15 de maig - Malgrat de Mar: Vicenç Riera-Llorca, escriptor català. (n. 1903).[27]
- 28 de maig - Palma: Joan Bonet Gelabert ,periodista i escriptor (n. 1918).[28]
- 9 de juny - Mürzzuschlag, Àustria: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana (n. 1903).[29]
- 19 de juny, Figueres, Alt Empordà: Agapit Torrent i Batlle, músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes (n. 1923).[30]
- 9 de juliol - Sabadell, Vallès Occidental: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana (83 anys).
- 30 de juliol - Barcelona: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (n. 1938).[31]
- 1 d'agost - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc.
- 2 d'octubre - Barcelona: Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.[32]
- 10 d'octubre, Austràlia: Gabriella Cilmi, cantant
- 18 d'octubre - Palma, Mallorca: Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingüista, filòleg i editor menorquí.
- 24 d'octubre - Fredrikstad, Noruega: Jordi Tell i Novellas, arquitecte i activista polític català, que va desenvolupar la seva trajectòria a Catalunya, Alemanya, Mèxic i Noruega (n. 1907).[33]
- 10 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora en català (45 anys).[34]
- 1 de desembre - Chicago, Illinois (EUA): George Stigler, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1982 (n. 1911).
- 19 de desembre - Sabadell: Joan Morral i Pelegrí, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.
- Cervera: Pere Menal i Brufal, matemàtic
- Resta del món
- 17 de gener - Oslo, Noruega: Olaf V de Noruega, Rei de Noruega (1955-1991) (n. 1903).
- 30 de gener - Boston (EUA): John Bardeen, físic estatunidencs, Premi Nobel de Física dels anys 1956 i 1972 (n. 1908).
- 6 de febrer -
- Lexington, Massachusetts (EUA): Salvador Luria, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1969 (n. 1912).[35]
- Madrid: María Zambrano, professora, filòsofa i assagista espanyola (n.1904).[36]
- 21 de febrer - Panamà: Margot Fonteyn, ballarina de ballet britànica (m. 1919).[37]
- 23 de febrer - Pamplonaː Fidela Bernat Aracués, última parlant nadiua del dialecte del basc anomenat roncalès (n. 1898).[38]
- 3 de març - Honolulu, illes Hawaii, EUA: Murray Teichman, conegut com a Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).[39]
- 12 de març - Estocolm (Suècia): Ragnar Granit, neurobiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1900).
- 17 de març - Madrid: Pilar Primo de Rivera, líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola (n. 1901).[40]
- 28 de març - Madridː Mikaela, cantant de cobla i actriu espanyola (n. 1935).[41]
- 1 d'abril - Manhattan, Nova York: Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (n. 1894).[42]
- 3 d'abril - Vevey, cantó de Vaud, Suïssa: Henry Graham Greene, novel·lista anglès (n. 1904).[43]
- 14 d'abril - Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
- 18 d'abril - Madrid: Gabriel Celaya, poeta basc en llengua castellana (n. 1911).[44]
- 14 de maig - Pequín (Xina): Jiang Qing (en xinès: 江青, en pinyin: Jiāng Qīng ) va ser una destacada líder comunista xinesa, nascuda en un any no ben determinat entre 1912 i 1914 a Zhucheng, província de Shandong. Va ser esposa de Mao Zedong i membre de la Banda dels Quatre.[45]
- 21 de maig - Sriperumbudur (Índia): Rajiv Gandhi ,fou el sisè Primer ministre de l'Índia. (n. 1944).[46]
- 6 de juny - Malibú, Califòrnia, Estats Units: Stan Getz, saxofonista estatunidenc de jazz (n. 1927).[47]
- 19 de juny - Carmel-by-the-Sea, Califòrniaː Jean Arthur, una de les grans actrius estatunidenques dels anys 30 i 40 (n. 1900).[48]
- 2 de setembre - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Alfonso García Robles, diplomàtic mexicà, Premi Nobel de la Pau de l'any 1982 (n. 1911).[49]
- 3 de setembre - La Quinta, Califòrnia: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (n. 1897).
- 7 de setembre - El Cerrito, Califòrnia (EUA): Edwin McMillan, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1951 (n. 1907).[50]
- 28 de setembre - Santa Mònica, Càlifornia: Miles Davis, considerat un dels trompetistes més influents del Jazz (n. 1926).[51]
- 7 d'octubre - Roma: Natalia Ginzburg, escriptora italiana (n. 1916).[52]
- 24 de novembre - Londres, Regne Unit: Farrokh Pluto Bulsara, conegut com a Freddie Mercury, cantant britànic component de The Queen (45 anys).
- 27 de novembre - Praga: Vilém Flusser, filòsof.
- 9 de desembre - Monson, Maine: Berenice Abbott, fotògrafa estatunidenca (n. 1898).[53]
- 15 de desembre - Kíev, RSS d'Ucraïna: Vasili Zàitsev, franctirador de l'exèrcit roig soviètic.
- 22 de desembre - Palm Springs, Califòrnia: Ernst Krenek, nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc (n. 1900).
Referències
- ↑ «Badalona estrenó su catedral del baloncesto». La Vanguardia, 18-09-1991, portada i pàg. 38.
- ↑ Artís i Benach, Pere, 1940-. Pedres vives : Palau de la Música Catalana : Patrimoni de la Humanitat. Barcelona: Barcino, 1998. ISBN 84-7226-682-6.
- ↑ «Boris Yeltsin | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «The Republic of Moldova: 25 years of independence | DW | 27.08.2016» (en anglès britànic). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Invitation to Madrid Conference». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Resultados y estadísticas. VILA CABIRO, MIREIA» (en castellà). FEB. [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Clara Basiana Cañellas». COE. [Consulta: 25 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Judit Neddermann». La Clau, núm. 1502/03, 21-01-2021. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Ana Pomares Martínez». Autors a les aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Angelique Duchemin». BoxRec. Boxing's Official Record Keeper. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «¿Quién es Anna Saliente?» (en castellà). Metropoli, 17-05-2019. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Lloyd, Brian. «Free State Of Jones - Cinema, Movie, Film Review». [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «Marta Carro». Soccer Way. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Petra Martic | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «Genzebe Dibaba Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 30-05-2015. [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «Grael & Kunze» (en anglès). 49er.org. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ «Bonnie Wright» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «Vicky Losada». UEFA. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Lorena Miranda Dorado - Water Polo - Olympic Athlete | London 2012». Olympic Games 27 July - 12 August. Official London 2012 website, 11-04-2013. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Brisa Fenoy - Biografía, historia y legado musical» (en castellà). BuenaMusica.com. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «Paulina Pi de la Serra i Joly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Concepció Casanova i Danés». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura, 07-12-2017. [Consulta: gener 2021].
- ↑ «Montserrat Alavedra i Comas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Carme Gombau i Vilasís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 26-04-1991, página 32.
- ↑ «Julio Muñoz Ramonet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Vicenç Riera i Llorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Joan Bonet i Gelabert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Obres compostes per Torrent i Batlle, Agapit». Portal Sardanista. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Graells, Guillem-Jordi. «Fabià Puigserver Plana». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Maria Aurèlia Capmany i Farnés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Memòries d'Esquerra, Jordi Tell i Novellas». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Montserrat Roig i Fransitorra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Salvador E. Luria» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «María Zambrano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «Dame Margot Fonteyn». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Artola, Koldo «Fidela Bernat anderea, euskal hiztun errronkariarra (eta II)». Fontes linguae vasconum: Studia et documenta, núm. 85, 2000, pàg. 487. ISSN: 0046-435X ISSN 0046-435X.
- ↑ Groppa, Carlos G. The Tango in the United States: A History (en anglès). McFarland, 2004, p.111. ISBN 0786414065.
- ↑ «Primo de Rivera, Pilar (1907-1991)». Biblioteca Nacional de España. datos.bne.es. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Benjumea Cobado, Álvaro Beltrán. «Mikaela, la trianera universal» (en castellà). El Diario de Triana, 12-11-2015. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Terry, Walter. «Martha Graham» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Graham Greene» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Gabriel Celaya: El último recurso» (en castellà). Trianarts, 18-04-2014. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Eciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Stan Getz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Jean Arthur» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1982» (en anglès). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1951» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Miles Davis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Natalia Ginzburg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Bravo, Gustavo. «Berenice Abbott» (en castellà). Profesor de fotografía, 11-08-2017. [Consulta: 6 novembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1991