Vés al contingut

Tomás Luis de Victoria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:48, 19 abr 2020 amb l'última edició de Pdg (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaTomás Luis de Victoria
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1548 Modifica el valor a Wikidata
Àvila (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1611 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióCollegium Germanicum et Hungaricum Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1572 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata -
MovimentMúsica del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Pierluigi da Palestrina, Johannes Navarrus Hispalensis i Bernardino de Ribera Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCongregació de l'Oratori de Sant Felip Neri Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFrancisco Luis de Victoria Modifica el valor a Wikidata  i Francisca Suárez de la Concha Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 09170b4d-9a28-4d6a-9070-9c8c725826ec Lieder.net: 17433 Discogs: 1364371 IMSLP: Category:Victoria,_Tomás_Luis_de Allmusic: mn0002284592 Find a Grave: 10784401 Deezer: 1423717 Modifica el valor a Wikidata

Tomás Luis de Victoria (Sanchidrián, Àvila, 1548 - Madrid, 1611) fou un compositor castellà, segurament el més cèlebre polifonista del Renaixement a tota la península Ibèrica.[1]

Vida

Era el setè fill dels onze que arribarien a tenir Francisca Suárez de la Concha i Francisco Luis de Victoria, qui va morir quan el compositor tenia tan sols 9 anys. Amb 10 anys, el 1558, es va convertir en petit cantor de la catedral d'Àvila. Allà va iniciar els seus estudis musicals de teoria del cant pla, contrapunt i composició, exercitant-se també en la pràctica del teclat sota la direcció dels mestres Jerónimo de Espinar, Bernardino de Ribera, Juan Navarro i Hernando de Isasi fins als 18 anys, el 1566.

El 1567 es va traslladar a Roma i va en el "Collegium Germanicum", fundat pels jesuïtes, on va poder rebre lliçons del seu amic Palestrina,[2] mestre de capella i instructor de cant i música del veí Seminari Romà (de qui va tindre influències molt notables en les seves primeres composicions), per tal de perfeccionar i ampliar els seus coneixements musicals i preparar-se per al sacerdoci.

El 1573 va succeir el seu instructor en el càrrec de mestre de capella del Collegium Romanum. L'any 1575 va rebre l'ordenació sacerdotal, i tres anys més tard, l'any 1578, va ingressar en la Congregació de l'Oratori, fundada per sant Felip Neri, el sacerdot italià i futur sant.

El 1586 va ser nomenat capellà i mestre de cor del Real convent de les Clarisses Descalces a Madrid, on vivia retirada la filla de Carles I, l'emperadriu Maria d'Àustria (viuda de l'emperador Maximilià II d'Àustria i germana de Felip II), per la qual cosa va deixar Roma per a traslladar-se al seu país natal. Durant els anys que va ocupar aquest càrrec, Victoria va compondre poques obres: només dues noves edicions de misses i l'Officium defunctorum a sis veus.

Durant aquesta època, va rebre ofertes d'importants catedrals espanyoles, però les va rebutjar totes.

Va tornar a Roma el 1592 per a publicar el seu Missae, liber secundus. Dos anys després va assistir als funerals de Palestrina, i el 1595 va tornar definitivament a Espanya, on va morir el 1611 a Madrid.

Obra

És tota religiosa i vocal, en llatí. Destaquen:

  • Officium defunctorum
  • Officium hebdomadae sanctae
  • 20 misses; entre les quals: de Beata Maria Virgine, Ave maris stella, O magnum mysterium, Laetatus sum, Quam pulchri sunt, Trahe me post te.
  • 44 motets, entre els quals: O magnum mysterium, O vos omnes, Gaudent in coelis animae Sanctorum, O quam gloriosum est regnum, Vidi speciosam, Senex puerum portabat, Vadam et circuibo civitatem.
  • 2 Passions: Passio secundum Joannem, Passio secundum Matthaeum.
  • Officium circuibo civitatem

Referències

  1. Vicente, Alfonso de «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Tomás Luis de Victoria (1548-1611)». Revista de la Fundación Juan March, 380, 2008, pàg. 2-7.
  2. La esencia de la historia de la música: Des de jove va viure a Itàlia, on va assimilar tots els coneixements musicals de l'època, sent amic de Palestrina, amb qui possiblement es va formar (...).

Bibliografia

  • CARDELLICCHIO, Antonio. La esencia de la historia de la música. Buenos Aires, 1999. ISBN 950-43-4626-X (edició de 1992).

Enllaços externs

  • Pàgina sobre Tomás Luis de Victoria (anglès) (castellà)
  • Partitures del compositor a la pàgina del IMSLP.