Peronella d'Aragó

Peronella d'Aragó
	Detall de la Genealogia del Casal d'Aragó d'un manuscrit de principis del segle XV.
Biografia
Naixement	29 juny 1136 ; Osca (Regne d'Aragó)
Mort	15 octubre 1174 (38 anys); Barcelona (Principat de Catalunya)
Sepultura	Catedral de Barcelona
Comtessa de Barcelona
	6 agost 1162 – 18 juliol 1164 (Abdicació de Peronella, reina d'Aragó) ; ← Ramon Berenguer IV – Alfons el Cast → ; Juntament amb: Alfons el Cast
Comtessa consort de Barcelona
	1150 – 6 agost 1162 ; Juntament amb: Ramon Berenguer IV
Reina d'Aragó
	13 novembre 1137 – 18 juliol 1164 (Abdicació de Peronella, reina d'Aragó) ; ← Ramir II d'Aragó – Alfons el Cast →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	governant (1137–1164)
Altres
Títol	Comtessa consort de Barcelona (1150–1162); Comtessa de Ribagorça (1137–1164); Reina d'Aragó (1137–1164); Comte de Sobrarb (1137–1164)
Família	Dinastia Ximena i Casa reial d'Aragó
Cònjuge	Ramon Berenguer IV (1151 (Gregorià)–)
Fills	Pere de Barcelona, Alfons el Cast, Ramon Berenguer IV de Provença, Dolça de Barcelona, Sanç de Barcelona i d'Aragó
Pares	Ramir II d'Aragó i Agnès de Peitieu
Germans	Jofre IV de Thouars; Guillem I de Thouars
Cronologia
agost 1150	Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires
13 novembre 1137	Renúncia de Saragossa (1137)
27 agost 1137	Confirmació d'Ayerbe (1137)
11 agost 1137	Capítols matrimonials de Barbastre (1137)
	Unió del Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona
	Signatura

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella)^[1] (Osca, 29 de juny?^[2]/ agost?^[3] de 1136^[4] – Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).^[5] També és coneguda com a Peronella Ramires.

Biografia

Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu, fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Aragó. Ramir II era vist com un rei dèbil i tan bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Poc després de néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb el fill del rei de Castella en el Tractat d'Alagón (1136), amb la intenció d'unir Castella i el Regne d'Aragó. Aquesta solució fou rebutjada per la noblesa aragonesa, i al cap d'un any, l'11 d'agost del 1137, es pactava el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137). Segons les disposicions matrimonials^[6] el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó a partir del 1137, any en què Ramir II es retirà a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca i cedí els seus drets a la seva filla Peronella i l'espòs d'aquesta, Ramon Berenguer IV.^[5]

Ramir II d'Aragó es reservà per a ell la dignitat (títol) del rei, donant a Ramon Berenguer IV l'honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí que podia transmetre l'honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí que fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill.^[5]

Matrimoni i descendents

1150 ∞ comte de Barcelona i Príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV; 1150, agost; Lleida^[7]
- 1. l'infant Pere (1152- abans de 1158)
- 2. l'infant Ramon, (1157-1196); després «Alfons» rei d'Aragó i comte de Barcelona
- 3. l'infant Pere (1158-1181); després «Ramon Berenguer» comte de Cerdanya i de Provença
- 4. la infanta Dolça (1160-1198)
- 5. l'infant Sanç (1161-1223); comte de Cerdanya, de Provença i de Rosselló

Títols i successors

El 1152, va redactar un testament abans del part del seu primer fill, on va donar el regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició que estigués sota la dominació del seu marit Berenguer, i que aquest heretés el títol de Rei si el fill moria sense descendència. En cas d'haver tingut una filla, el títol hauria repercutit en Berenguer.^[8] Del part va néixer Alfons II d'Aragó. El 1162, després de morir Ramon Berenguer IV, cedí tots els seus drets sobre la Corona Aragonesa al seu fill primogènit, Ramon, que regnà amb el nom d'Alfons II d'Aragó. El 13 d'octubre de 1173, mateix dia de la seva mort, disposà, mitjançant testament sacramental jurat a l'església de Sant Just de Barcelona, ésser enterrada a la catedral d'aquesta ciutat.

A 4 d'abril del 1152: Sig+num Peronelle, regine aragonensis^[9]

A 18 de juny del 1164: Ego Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et barchinonensis comitissa, uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis (...) Sig+num Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis^[10]

Títols
Peronella d'Aragó Casa d'Aragó del Llinatge de Pamplona Mort: Barcelona, 13 d'octubre de 1173
Precedit per: Ramir II d'Aragó (pare)	Reina d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) Regne d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1157–1164)	Succeït per: Alfons II d'Aragó "el Cast" (fill)