Vés al contingut

Sindicat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:35, 28 nov 2017 amb l'última edició de 213.0.87.25 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Oficina de la CNT-AIT a Barcelona.

No vale para nada cruck, la paraste de pechito lokooooooooo

Tipus

Sindicats de classe

També anomenats generalistes, participen més o menys d'un plantejament de lluita de classes.

Els referents principals als Països Catalans són Comissions Obreres (CCOO), que és el primer sindicat en nombre d'afiliats i de representants sindicals, i la Unió General de Treballadors (UGT). Altres sindicats, són la Unió Sindical Obrera (USO), la Confederació General del Treball (CGT), la Confederació Sindical Independent de Funcionaris (CSI-CSIF), la Intersindical-CSC i Coordinadora Obrera Sindical (COS).

Històricament, el moviment sindical més transcendent als Països catalans (bàsicament als anys 20 i 30 del segle XX), fou la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Sindicats sectorials

A més dels sindicats generalistes, existeixen sindicats especialitzats a defensar els interessos dels treballadors de sectors concrets. Per exemple, per a defensar els pagesos es crearen agrupacions com la Unió de Pagesos a Catalunya (1974) i l'Associació Valenciana d'Agricultors al País Valencià (1977), per a defensar els treballadors de l'Administració Pública de Catalunya, es va crear la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya (CATAC) a Catalunya (1985) i per a defensar els professors d'ensenyament secundari, es va crear el Sindicat de Professors de Secundària a Catalunya (1999). En l'àmbit estudiantil, també hi ha sindicats sectorials, com el Sindicat d'Estudiants o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Criticisme

L'economista Milton Friedman, guanyador del Premi Nobel i defensor del capitalisme del laissez-faire, creu que la sindicalització (així com el salari mínim) sovint produeix majors salaris a costa d'un menor nombre de llocs de treball, i que, si algunes indústries estan sindicalitzades, mentre que d'altres no ho són, els salaris es reduiran en els sectors no sindicalitzats.[1]

Vegeu també

Bibliografia

Referències

  1. Milton & Rose Friedman, Free to Choose. Chicago Press, 1979