Meteorologia
La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Inclou l'estudi de les variacions diàries de les condicions atmosfèriques (Meteorologia Sinòptica), l'estudi de les propietats elèctriques, òptiques i altres de l'atmosfera (Meteorologia Física), l'estudi del clima, les condicions mitjanes i extremes durant llargs períodes de temps (Climatologia), la variació dels elements meteorològics prop de la terra en una àrea xicoteta (Micrometeorologia) i molts altres fenòmens.
L'estudi de les capes més altes de l'atmosfera acostuma a implicar l'ús de tècniques i disciplines especials, i rep el nom d'Aeronomia.[1]
El terme Aerologia s'aplica a l'estudi de les condicions atmosfèriques a qualsevol alçada.
La part de la meteorologia que estudia les tempestes s'anomena Brontologia.
Cal distingir entre les condicions puntuals i la seva evolució, anomenat temps atmosfèric, i les condicions mitjanes durant un llarg període, que es coneix com a clima del lloc o regió.
Importància de la meteorologia
Per mitjà de l'estudi dels fenòmens que ocorren en l'atmosfera la meteorologia tracta de definir el clima, predir el temps, comprendre la interacció de l'atmosfera amb altres subsistemes, etc.
El coneixement de les variacions climàtiques ha sigut sempre de summa importància per al desenvolupament de l'agricultura, la navegació, les operacions militars i la vida en general.
Per això des de la més remota antiguitat es té constància de l'observació dels canvis en el clima, associant el moviment dels astres amb les estacions de l'any i amb els fenòmens atmosfèrics. Els antics egipcis associaven els cicles de crescuda del Nil amb els moviments de les estreles explicats pels moviments dels déus. Els babilònics predeien el temps guiant-se per l'aspecte del cel.
És així com els sacerdots de totes les religions han intervingut com a mitjancers entre el poble necessitat i els déus, organitzant les pregàries dites rogatives. Gràcies a aquesta burocratització, se'ns ofereix avui una font d'informació de la climatologia pretèrita, de gran importàcia per l'estudi de l'evolució climàtica.
Fenòmens atmosfèrics
Els fenòmens atmosfèrics o meteors es poden classificar en:
- Aeris, com el vent.
- Aquosos, com la pluja, la neu i el pedra
- Lluminosos, com l'aurora boreal o l'arc iris
- elèctrics, com el llamp.
La pressió, la temperatura i la humitat són els factors climàtics fonamentals en l'estudi de l'oratge i en la predicció del temps. La temperatura, sotmesa a nombroses oscil·lacions, es troba condicionada, entre altres múltiples factors, per la latitud i per l'altura sobre el nivell del mar.
Vegeu també
- Benet Viñes, meteoròleg, va fer el primer pronòstic de cicló formulat científicament del món. Va enunciar les Lleis Viñes sobre huracans.
Referències
- ↑ Chapman, Sydney. The Thermosphere - the Earth's Outermost Atmosphere. Academic Press, 1960, p. 4. ISBN 978-0-12-582050-9.
Enllaços externs
- Servei Meteorològic de Catalunya
- Informació meteorològica de Catalunya (InfoMet)
- Assaig d'un vocabulari meteorològic català", E. Fontserè. Institut d'Estudis Catalans, 1948, Barcelona
- Institut Nacional de Meteorologia d'Espanya
- Informació meteorològica de la Universitat de les Illes Balears
- Informació hidro-meteorològica de la Universitat de les Illes Balears
- Meteoclimatic. Estacions meteorològiques en temps real
 | ||
