Escif (ceràmica)
L'escif«escif». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 febrer 2017]. (en grec σκύφος, skyphos) fou la tipologia de ceràmica grega per a beure més popular durant el període geomètric. De caràcter innovador, s'exportà tant a les metròpolis greges com a les colònies fenícies del Mediterrani occidental.
Es tracta d'un bol de llavi marcat i curt, amb dues nanses horitzontals i una base baixa i ampla, o sense base. La decoració acostuma a limitar-se a la banda de les nanses.[1]
A Catalunya es conserva un exemplar d'escif ibèric a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, provinent del jaciment de Darró.[2]
Referències
- ↑ Christoph Briese i Roald Docter, EL SKYPHOS FENICIO: LA ADAPTACION DE UN VAS0 GRIEGO PARA BEBER1 Cuadernos de Arqueología Mediterránea, 1998, Núm.: 4
- ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.21. ISBN 84-931438-3-9.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escif