Vés al contingut

Coordinadora Obrera Sindical

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:20, 18 gen 2017 amb l'última edició de Jove (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióCoordinadora Obrera Sindical
Fitxer:Logo Coordinadora Obrera Sindical.jpg
Dades
Nom curtCOS
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
País d'origenPaïsos Catalans
Història
Estat legalActiva
Creació1987
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Avinguda de Martí Genís, 4
    08500 Vic
Cap sindicalGonçal Bravo
(portaveu nacional)
Part deCoordinadora Unitària Sindical de Catalunya
Esquerra Independentista

Lloc webwww.sindicatcos.cat
Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical
Megàfon corportatiu

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com: «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans».

L'any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la seva militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[1] (COS) que va obtenir el suport dels grups de l'Esquerra Independentista. S'hi van integrar el Col·lectiu d'Obrers en Lluita.[2]

L'organització va celebrar el seu primer congrés el 1990. El 1992 va entrar en crisi que no va superar fins al 1999. Els darrers anys ha experimentat un lleuger creixement. És considerada la sectorial laboral per tota l'Esquerra Independentista.[3]

Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[4]

Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[5] Aquests acord fou sotscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[5]

Des de l'any 2012, també té presència a Transports Metropolitans de Barcelona, Universitat de Barcelona, ensenyament secundari i primari, sector del lleure i Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Referències

  1. «Història». Intersindical-CSC. [Consulta: 3∕9∕2011].
  2. Meronyo, Pere «Nacionalitzar el sindicalisme, sindicalitzar l'independentisme». Lluita, n.204, 12-2008, p.9.
  3. «El sindicalisme de classe i nacional al segle XXI». IV Escola Sindical de Tardor de la COS. [Consulta: 24 desembre 2011].
  4. «Jornades de formació per l'organització de Punts d'Informació Laboral». COS, 07-04-2010. [Consulta: 24 desembre 2011].
  5. 5,0 5,1 Milers de manifestants a Barcelona per la vaga, Vilaweb.cat, 27 de gener de 2011 (consulta:28-1-11).

Enllaços externs