Vés al contingut

Emmanuel Carrère

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:20, 23 oct 2016 amb l'última edició de Gazophylacium (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaEmmanuel Carrère
Imatge
Emmanuel Carrère al Saló del Llibre de París el 2007
Biografia
Naixement9 de desembre de 1957 (1957-12-09) (67 anys)
París, França
NacionalitatFrança
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
GènereNovel·la, autoficció
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHélène Devynck (2011–2020) Modifica el valor a Wikidata
ParesLouis Carrère d'Encausse Modifica el valor a Wikidata  i Hélène Carrère d'Encausse Modifica el valor a Wikidata
GermansMarina Carrère d'Encausse
Nathalie Carrère Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0141127 Allocine: 46323 Allmovie: p239718 TMDB.org: 81118
Musicbrainz: 5d2228d5-adce-4308-ad44-fc2bacc4b9fc Goodreads author: 184425 Modifica el valor a Wikidata

Emmanuel Carrère (París, 9 de desembre de 1957) és un escriptor, guionista i realitzador francès, diplomat per l'Institut d'Estudis Polítics de París (Sciences Po).

Biografia

Emmanuel Carrère és el fill de Louis Édouard Carrère, sovint conegut com a Louis Carrère d'Encausse, després de casar-se amb la historiadora i membre de l'Acadèmia Francesa Hélène Carrère d'Encausse.[1]

Carrère va estudiar a l'Institut d'Estudis Polítics de París (més conegut com a Sciences Po). Gran part de la seva obra, tant de ficció com de no ficció, se centra entorn els temes principals de la interrogació de la identitat, el desenvolupament de la il·lusió i el sentit de la realitat. S'han fet adaptacions cinematogràfiques de diverses de les seves novel·les; el 2005 va dirigir personalment l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la El bigoti. També va ser el president del jurat d'Inter 2003.

Formà part del jurat del Festival de Canes els anys 2010 i 2012.[2]

Obres

  • Novel·les i narrativa:
    • L'Amie du jaguar, Flammarion, 1983.
    • Bravoure, POL, 1984. Prix Passion 1984, Prix de la Vocation 1985.
    • La Moustache, POL, 1986 (El bigoti, trad. de Ferran Ràfols; LaBreu, 2014).
    • Hors d'atteinte, POL, 1988. Prix Kléber Haedens 1988.
    • La Classe de neige, POL, 1995. Prix Femina 1995.
    • L'Adversaire, POL, 1999 (L'adversari, trad. de Marta Marfany; Empúries/Anagrama, 2000).
    • Un roman russe, POL, 2007 (Una novel·la russa, trad. d'Ona Rius; Anagrama/Empúries, 2008).
    • D'autres vies que la mienne, POL, 2009.
    • Limonov, POL, 2011.
    • Le Royaume, POL, 2014 (El Regne, trad. de Jordi Martín; Anagrama, 2015).
  • Articles:

Filmografia

  • Llargmetratges
    • La Classe de neige de Claude Miller, adaptació de la novel·la del mateix títol. Premi especial del jurat del Festival de Canes, 1998.
    • Angel, 1999.
    • L'Adversaire, 2002.
    • Le soldat perdu, reportatge (2003).
    • Retour à Kotelnitch, documental (2003).
    • La Moustache, director i coguionista, amb Jérôme Beaujour (2005).
  • Telefilms:
    • Léon Morin prêtre.
    • Monsieur Ripois.
    • Le Blanc à lunettes, a partir d'una novel·la de Georges Simenon.
    • Les Clients d'Avrenos, a partir d'una novel·la de Georges Simenon.
    • Pêcheur d'Islande, a partir d'una novel·la de Pierre Loti.
    • Denis, amb guió de Catherine Corsini.
    • Désiré Landru.
    • Sous les vents de Neptune de Josée Dayan, guionista (2008).
    • L'Homme aux cercles bleus de Josée Dayan, coguionista (2009).
    • L'Homme à l'envers de Josée Dayan, guionista (2009).

Referències

  1. L'Intermédiaire des chercheurs et curieux 486–496 (1992), p. 77.
  2. «The Jury for the Cinéfondation and Short Films». Cannes Film Festival. [Consulta: 29 març 2012].

Enllaços externs

  • Emmanuel Carrère a Internet Movie Database (anglès)