Vés al contingut

Fidel Dávila Arrondo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:53, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaFidel Dávila Arrondo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 d'abril de 1878
Barcelona
Mort22 de març de 1962(1962-03-22) (als 83 anys)
Madrid
  Ministre de l'Exèrcit[1]
25 de febrer de 1945 – 10 de juliol de 1951
  Ministre de Defensa Nacional[1]
30 de gener de 1938 – 9 d'agost de 1939
← Germán Gil y Yuste
Junta Tècnica de l'Estat
Dades personals
Residènciaavenida de los Toreros Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
PartitFE de las JONS
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra
Rang militar Capità General
Comandant de (OBSOLET)Exèrcit del Nord
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Família
CònjugeTeresa Jalón Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 12 abril 1962
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
18 octubre 1951 – 5 abril 1952 – Agustín Muñoz Grandes →
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Ministre de l'Exèrcit
20 juliol 1945 – 19 juliol 1951
← Carlos Asensio Cabanillas – Agustín Muñoz Grandes →
Procurador a Corts
16 març 1943 – 1r maig 1946
← Carlos Asensio Cabanillas
Cap de l'Alt Estat Major
5 maig 1941 – 19 octubre 1945
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra Bàndol nacional
19 juliol 1936 – 23 abril 1939
Governador civil de la província de Burgos
Modifica el valor a Wikidata

Fidel Dávila y Arrondo Gil y Arija, primer marquès de Dávila (Barcelona, 24 d'abril de 1878 – Madrid, 22 de març de 1962), va ser un militar espanyol durant la Guerra Civil Espanyola i els primers anys de la dictadura franquista. Va participar en el cop d'estat contra la Segona República que va originar la Guerra Civil. Després de la mort del general Mola va ser nomenat Comandant en cap de l'Exèrcit del Nord, al comandament del com prendria part en algunes accions destacades de la contesa, com la presa de Bilbao, l'Ofensiva d'Aragó, la Batalla de l'Ebre o l'Ofensiva de Catalunya.

Va ser membre de la Junta de Defensa Nacional i posteriorment President de la Junta Tècnica de l'Estat (origen de l'administració pública en la zona revoltada) i Ministre de l'Exèrcit als primers governs franquistes. Va estar casat amb la burgalesa Teresa Jalón.[2]

Biografia

Carrera militar

Nascut en Barcelona en 1878, va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 28 d'agost de 1894 i es va llicenciar el 21 de febrer de 1896 amb el grau de Tinent segon.[3] Com a oficial d'infanteria va lluitar a Cuba durant la Guerra hispano-estatunidenca de 1898, per la qual cosa va rebre la Creu del Mèrit Militar. Posteriorment entraria a formar part de l'Estat Major de l'Exèrcit.[3]

Va ser ascendit a tinent coronel i destinat al Marroc espanyol, on va participar en les Guerres del Marroc.[3] El 1929 va aconseguir el grau de General de brigada,[4] sent cap de l'Estat Major de la VII Regió Militar..[3]

Segona República

Durant la Segona República Espanyola, després de les reformes militars dutes a terme pel llavors president del govern Manuel Azaña, va sol·licitar permís per integrar-se en la reserva i es va instal·lar a Burgos. A l'antiga capital castellana participaria en la conspiració militar per enderrocar el govern del Front Popular que culminaria amb el Cop d'estat de juliol de 1936.

Guerra Civil

En la nit del 18 al 19 de juliol de 1936 ocuparia el govern civil de Burgos. Dávila va ser membre de la Junta de Defensa Nacional i president de la Junta Tècnica de l'Estat, origen de l'administració pública dels revoltats i cap d'Estat Major de l'Exèrcit.[5][6]

Després de la mort del general Mola en accident aeri, Dávila li substitueix i pren el comandament de l'Exèrcit del Nord.[7][8] Al comandament d'aquest Exèrcit aconseguiria ocupar Biscaia, Santander i Astúries, la qual cosa suposaria la desaparició del Front Nord republicà i fet i fet desequilibraria la balança de la contesa a favor del Bàndol revoltat. Després de la Campanya del Nord, va mantenir el comandament d'aquest Exèrcit i va redistribuir les seves forces per a una nova ofensiva contra l'Espanya republicana, encara que encara va sumar un nou càrrec militar a les seves responsabilitats.[9] El 31 de gener de 1938 va ser nomenat Ministre de Defensa dins del Primer Govern franquista presidit pel dictador Francisco Franco, quedant sota el seu comandament les tres branques militars: Terra, Marina i Aire.[10] Uns mesos més tard va ser ascendit al grau Tinent general.[11] Després de participar en la reeixida Ofensiva d'Aragó, va disposar la campanya per aïllar Catalunya, en la batalla de l'Ebre i l'ocupació final de Catalunya al començament de 1939.

Postguerra

L'agost de 1939 va cessar al capdavant del Ministeri i el 19 d'agost va ser nomenat Capità General de la II Regió Militar (Sevilla).[12] Va ser substituït en la Capitania general pel Tinent General Miguel Ponte el 12 de maig de 1941, sent nomenat per segona vegada en la Prefectura de l'Alt Estat Major.[13] En 1940 va ser nomenat Cavaller de l'Orde Militar i Hospitalària de Sant Llàtzer de Jerusalem en el seu grau de Gran Creu. El 20 de juliol de 1945 va ser designat nou Ministre de l'Exèrcit, malgrat que un any més tard va passar a la reserva per haver complert l'edat reglamentària.[14] En octubre de 1949, amb motiu d'un viatge de Francisco Franco al Portugal salazarista, va ser cridat per encapçalar el govern durant nou dies.[15]

El 1951 fou cessat en el Ministeri, passant a formar part del Consell del Regne i nomenat president de Consell Superior Geogràfic. El 1949, el dictador Francisco Franco, en qualitat de Cap de l'Estat, li va concedir el títol nobiliari de marquès de Dávila, amb grandesa d'Espanya el 1951.[16] Després de la seva defunció va ser ascendit honoríficament a Capità general de l'Exèrcit, màxima graduació militar espanyola.

Imputació i extinció

En 2008, va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón pels presumptes delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco. La imputació es va realitzar malgrat la notorietat de la defunció de Fidel Dávila, dada que constava en les hemeroteques i bibliografia sobre el tema;[17][18][19] a més, el general hagués tingut 130 anys al moment de la imputació. La mort extingeix la responsabilitat criminal, com així va declarar el jutge finalment quan va rebre constància fefaent del fet, esdevingut quaranta-sis anys abans.[20][21][22] La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació: el Tribunal Suprem el va absoldre del delicte de prevaricació,[23] encara que li va retreure al jutge que dirigís l'acció penal contra persones que sabia que havien mort molts anys enrere, i tot això amb una «errònia aplicació del Dret», segons la mateixa sentència absolutòria.[24][25]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
  2. ↑ Diario de Burgos, Anoche falleció la esposa del general Dávila, 1 de mayo, de 1947
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Gaceta de Madrid núm. 235, del 23 d'agost de 1929
  4. ↑ Gaceta de Madrid núm. 235, del 23 d'agost de 1929
  5. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 2, del 6 de octubre de 1936
  6. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 1, del 2 de octubre de 1936
  7. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 227, de 4 de juny de 1937
  8. ↑ Hugh Thomas (1976), La Guerra Civil Española, pág. 744
  9. ↑ Hugh Thomas (1976), La Guerra Civil Española, pág. 810
  10. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 468, de l'1 de febrer de 1938
  11. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 137, de 17 de maig de 1939
  12. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 231, del 19 d'agost de 1939
  13. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 132, de 12/05/1941
  14. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 121, d'1 de maig de 1946
  15. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 294, de 21 de octubre de 1949
  16. ↑ Boletín Oficial del Estado núm. 199, del 18 de julio de 1951
  17. ↑ "Esta madrugada ha fallecido el general Dávila Arrondo", en diari ABC, 22 de març de 1962, pàgina 70.
  18. ↑ Dávila Jalón, Valentín. Una vida al servicio de España: General don Fidel Dávila Arrondo 1878-1962, Volumen 1, Talleres Prensa Española,1978. ISBN 8430000003, 9788430000005.
  19. ↑ Busquets i Dalmau, Juan. Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934-1963), L'Abadia de Montserrat, 2000 - 292 páginas. ISBN 8484151832, 9788484151838.
  20. ↑ Text de l'actt de 16 d'octubre de 2008
  21. ↑ Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
  22. ↑ El País: Garzón reparte la causa del franquismo.
  23. ↑ Yoldi, José; Julio M. Lázaro «El Supremo considera que Garzón erró, pero no prevaricó, y lo absuelve». El País, 27-02-2012 [Consulta: 7 setembre 2013].
  24. ↑ «El TS absuelve a Garzón pese a que no respetó la Ley de Amnistía», a diari La Razón, 1 de març de 2012.
  25. ↑ «El Supremo absuelve a Garzón, pero le critica por cuestionar la ley de Amnistía», en diari ABC, 28 de febrer de 2012.


Càrrecs públics
Precedit per:
Miguel Cabanellas Ferrer
Junta de Defensa Nacional 		President de la Junta Tècnica de l'Estat
Escut de l'estat espanyol
1936-1937 		Succeït per:
Francisco Gómez-Jordana Sousa
Precedit per:
Germán Gil y Yuste
Junta Tècnica de l'Estat 		Ministre de Defensa Nacional
Escut de l'estat espanyol
1938-1939 		Succeït per:
José Enrique Varela Iglesias
Precedit per:
Carlos Asensio Cabanillas 		Ministre de l'Exèrcit
Escut de l'estat espanyol
1945-1951 		Succeït per:
Agustín Muñoz Grandes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fidel_Dávila_Arrondo&oldid=17614801»