Escola de Chartres
L'Escola de Chartres és un corrent de la filosofia medieval desenvolupat als segles XI i XIII al voltant de Chartres. Va ser fundada per Fulbert (960-1028). Presenten influències de Plató (llegit per Agustí d'Hipona), Macrobi i Boeci. El seu pensament es pot resumir en els següents punts:
- l'U neopitagòric és en realitat Déu
- Plató prefigura en els seus dos món la Terra i el Cel que proclama el cristianisme
- L'objectiu de tot filòsof és assolir el màxim saber, unint el trivium i el quadrivium
- Hi ha compatibilitat entre la filosofia grega i la religió
- Panteisme
Els pensadors pertanyents a aquesta escola són Bernard de Chartres, Fulbert de Chartres, Guillem de Conches, Joan de Salisbury, Bernard Silvestre, Thierry de Chartres, Gilbert de Poitiers, Yves de Chartres i Clarembald d'Arràs. Van destacar per l'impuls donat a l'educació, preparant el camí per a l'escolàstica.[1]
Referències
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 39 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.