Vés al contingut

AutoMaidan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:01, 31 des 2014 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Una caravana de l'AutoMaidan a Odessa el 25 de gener de 2014.

AutoMaidan (ucraïnès: Автомайдан) és un moviment dins de l'EuroMaidan, que busca la dimissió del president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx. Es compon principalment de conductors que protegeixen els campaments de protesta i bloquegen els carrers.

Va organitzar una processó de cotxes el 29 de desembre de 2013 fins a la residència del president a Mezhyhirya per expressar les seves protestes davant la seva negativa a signar l'Acord d'Associació Ucraïna-Unió Europea el desembre de 2013.[1] La caravana es va aturar un parell de centenars de metres curts de la la seva residència. L'AutoMaidan ha estat blanc reiterat d'atacs violents per part de les forces governamentals i els seus partidaris.

Un dels organitzadors, Dmitro Bulatov, va ser segrestat per assaltants desconeguts el 22 de gener de 2014 i va reaparèixer el 30 de gener, després d'haver estat torturat i visiblement ferit.[2] El 6 de febrer de 2014, mentre se sotmetia a tractament a Lituània, va declarar en una conferència de premsa a Vilnius que l'havien torturat per confessar que la seva organització rebia finançament i ajuda dels estatunidencs i especialment de l'ambaixador dels Estats Units a Ucraïna, i que l'havien contractat per organitzar l'AutoMaidan i els disturbis contra el govern actual.[3] Durant la conferència de premsa Bulatov va subratllar en repetides ocasions que creia que l'havien segrestat les forces especials russes, i que el líder Viktor Medvedchuk podria haver estat involucrat en el segrest.[3] El segrest de Bulatov va ser àmpliament condemnat, també per la comissària de la Unió Europea per als Afers Exteriors, Catherine Ashton..[2] S'han obert dues causes penals relacionades amb Bulatov: una el tracta com a una víctima d'un segrest, i l'altra com a sospitós en un procés penal sobre els disturbis massius.[3]

Referències