Guerra de les Canoneres
 |
Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «Guerra de las Cañoneras» (castellà), amb llicència CC-BY-SA Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Part de les Guerres Angleses i de les Guerres Napoleòniques | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | guerra  | ||
| Data | 1807–1814 | ||
| Escenari | Europa | ||
| Lloc | Mar del Nord | ||
| Resultat | Decisiva victòria britànica. Tractat de Kiel. | ||
| Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Regne de Dinamarca i Noruega | |||
| Bàndols | |||
| |||
La Guerra de les Canoneres va ser la Guerra naval entre Anglaterra i Dinamarca-Noruega. Es va tractar d'un conflicte naval entre el Regne de Dinamarca i Noruega i la Marina Reial Britànica en el context o durant les Guerres Napoleòniques. El nom d'aquesta guerra ve donat per la tàctica danesa d'emprar petites canoneres contra la convencional Marina Britànica. A Escandinàvia es considera com l'etapa final de les Guerres Angleses, l'obertura del qual es considera com la Primera Batalla de Copenhaguen en el 1801.
Inici del conflicte bèl·lic
El Regne de Dinamarca i Noruega, integrat pels actuals estats de Dinamarca i Noruega, que originalment s'havien declarat neutrals en les Guerres Napoleòniques, es van aliar a França i van treure profit de la guerra a través del comerç i van establir una armada. Aquests vaixells van ser dissenyats originalment per un suec, Fredrik Henrik af Chapman. L'avantatge estratègica de les canoneres residia en el fet que podrien ser produïts ràpidament i a baix cost arreu del regne.
Tot i que les tàctiques de les canoneres no es van emprar fins al 1807, el conflicte naval entre Gran Bretanya i Dinamarca es va iniciar després d'una mostra d'intimidació en la Primera Batalla de Copenhaguen en el 1801, quan l'esquadra d'Horatio Nelson de la flota de l'almirall Parker va atacar la capital danesa.
Guerra
En els tres primers anys de la Guerra Canonera, aquests vaixells van ser en diverses ocasions capaços de capturar els vaixells de càrrega dels combois i derrotar bergantines britàniques, tot i que no eren prou poderoses com per superar grans fregates i navilis de línia.
En la Segona Batalla de Copenhaguen de l'any 1807, els anglesos van capturar un gran nombre de naus de la flota danesa. Es va embrancar més intensament els danesos en una guerra naval de guerrilles, on amb petits vaixells canoners pretenien atacar als vaixells anglesos-molt més grans-que estiguessin en aigües daneses i noruegues. El 22 de març de 1808, l'últim vaixell danès de línia el Prins Christian Frederik, comandat pel capità CW Jessen, va ser destruït per dos vaixells britànics de línia a la batalla de Zealand Point.
El 27 de febrer de 1811, vaixells de guerra danesos, tripulats per prop de 1.000 homes, incloses forces d'infanteria, van tractar de recuperar l'illa de Anholt a la Batalla d'Anholt , però es van haver de retirar a Jutlàndia amb fortes pèrdues.
La Guerra de les Canoneres va acabar quan la flota anglesa va obtenir la victòria en la Batalla de Lyngør el 12 juliol de 1812, en la qual va ser destruït l'últim dels vaixells de guerra danesos, la fragata Najaden.
El Tractat de Kiel va posar punt final als conflictes el 15 de gener de 1814. Dinamarca-Noruega, va haver de cedir la petita illa de Helgoland a Gran Bretanya i tota Noruega al regne de Suècia.