Paradís
La paraula paradís prové del persa پرديس pairidaeza "closa" que es un compost de pairi- "al voltant" (un cognat del grec peri-) i –diz, "crear", "fer". Fonts tan antigues com Xenofont en el seu Anàbasi (segle IV aC) al·ludeixen al famós jardí "paradís" persa; així el seu significat original fa referència a un jardí extens i ben arreglat, que es presenta com un lloc bell i agradable, on a més d'arbres i flors, es veuen animals engabiats o en llibertat.
La forma de la paraula que avui en dia significa "cel" o "alguna cosa immensament plaent" prové del grec παράδεισος paradeisos (en llatí paradisus), emprat en la Septuaginta per al·ludir al Jardí de l'Edèn.