Miquel de Palol i Felip
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Miguel de Palol y Felip  1885 Girona | ||
| Mort | 1965 (79/80 anys) | ||
| Nacionalitat |  Catalunya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Fills | Pere de Palol i Salellas (1922) | ||
| Pare | Pere de Palol i Poch (1860-1935) | ||
Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - Girona, 1965) fou un escriptor català. Fou membre del grup d'escriptors modernistes de Girona i amb ells adoptà actituds bohèmies i rebels. Va intervindre en la creació dels Jocs Florals de Girona, el 1903, i col·laborà a L'Enderroc, a Lletres i a la Catalanitat, que dirigí, i a d'altres, així com a la premsa barcelonina (El Poble Català, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia). Seguidor com a poeta dels corrents simbolistes, publicà Roses (1905), Sonetos galantes (1912, editat només en versió castellana) i Poemes de tarda (1914). És autor també de la novel·la Camí de llum (1909), un de les obres més significatives del decadentisme català, i de l'aplec de narracions Llegendes d'amor i de tortura (1910). Marginat per l'ascensió del noucentisme, escriví encara algunes peces teatrals dins els esquemes simbolistes: Senyoreta Enigma (1920), entre d'altres. Afiliat a Acció Catalana, durant la Segona República Espanyola intervingué en la política local i fou membre del Comitè de teatre de la Generalitat. Part de la seva obra literària ha romàs inèdita. El 1972 li fou publicada l'autobiografia Girona i jo.[1]
Referències
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana, pàg. 241, Tom núm. 11 ISBN 84-85194-05-5