Altiplà d'Etiòpia
L'Altiplà d'Etiòpia es una massa de muntanyes a Etiòpia, Eritrea i nord de Somàlia a l'est d'Àfrica. L'altiplà d'Etiòpia és la més gran àrea contínua d'aquesta altitud en tot el continent amb poca de la seva superfície per sota dels 1.500 m d'altitud; els cims arriben a 4.550 metres. Sovint rep el nom del "sostre d'Àfrica".[1]
Geografia
L'altiplà està dividit en les parts nord-oest i sud-est per la Gran Vall del Rift, la qual conté un gran nombe de llacs salats. La part nord-oest cobreix la regió Tigray i la regió Amhara, inclou les muntanyes Semien, part d'elles dins un parc nacional. El seu cim més alt és el Ras Dashan (4550 m), i és el punt més alt d'Etiòpia. El Llac Tana, és la font del Nil Blau, també està a la part nord-oest de l'altiplà.
La part sud-est està a la Zona Bale d'Etiòpia Regió d'Oromia. Les muntanyes Bale també són un parc nacional amb altituds d'uns 4.000 metres com el Mont Tullu Demtu (4337) segon punt més alt d'Etiòpia.
Ecologia
Per la seva gran altitud aquesta part d'Etiòpia té un clima temperat malgrat trobar-se prop de l'Equador a més les muntanyes capturen les pluges del monsó de l'Índic amb una estació humida que va de juny a mig setembre.[2] Gràcies a aquestes pluges el Nil té aigües altes a l'estiu cosa que va sorprendre els antics grecs.
L'altiplà té una flora i fauna similar a altres regions muntanyenques africanes; coneguda com Afromontana però en el temps de la darrera glaciació tenia alguna flora paleàrtica d'Euràsia. Està dividida en tres ecoregions diferent segons l'altitud. Bosc montà d'Etiòpia entre 1.100 i 1.800 metres, sobre praderies i sabanes d ela terra baixa. La Kolla, és una arbreda oberta dominada per espècies de Terminalia, Commiphora, Boswellia, i Acacia. Weyna dega és una arbreda de zones més altes i humides dominada per coníferes Afrocarpus gracilior i Juniperus procera. Al bosc d' Harenna hi ha arbredes amb Warburgia ugandensis, Croton macrostachyus, Syzygium guineese, i Afrocarpus gracilior, amb Coffea arabica silvestre com arbust dominat.
L'arbreda i praderies montanes és la més extensa de les ecoregions de l'altiplà ocupa una zona entre 1800 i 3000 metres d'altitud. La vegetació natural és un bosc dens en les zones més humides i praderies i matollars en les seques. Tanmateix aquesta zona té bons sòls i està molt poblada amb poques zones no agrícoles, inclou la capital Adis Abeba. Els boscos que hi resten tenen espècies de Podocarpus i Juniperus procera, sovint amb Hagenia abyssinica. Al bosc d'Harenna hi ha retalls de Pouteria i Olea amb lianes i epífits. Per sobre dels 2400 metres hi ha una zona arbustiva amb Hagenia, Schefflera, i lobèlies gegants (Lobelia gibberroa). El bosc de fulla persistent de les muntanyes Semien entre 2.300 i 2.700 metres està dominat per Syzygium guineense, Juniperus procera, i Olea africana.
Hi ha molts rèptils endèmics ocells i animals com Capra walie i el babuí Gelada. (Tragelaphus buxtoni) està restringit al sud. també hi ha Colobus guereza, Papio anubis, Canis aureus, Panthera pardus, Lleó Crocuta crocuta, Caracal caracal, Felis serval, Sylvicapra grimmia i Potamochoerus porcus.
Per sobre dels 3000 metres hi ha les torberes montanes d'Etiòpia que estan per sobre del límit arbori o línia de creixement dels arbres i són praderies i torberes amb moltes herbes i alguns arbusts hi ha animals endèmics com Canis simensis i Tachyoryctes macrocephalus.
Referències
- ↑ Paul B. Henze, Layers of Time (New York: Palgrave, 2000), p. 2.
- ↑ Una explicació d'aquest patró especial de pluges es pot trobar a Ethiopia: Drought intensifies during corn and sorghum harvest (ReliefWeb)
Enllaços externs
- Ethiopian montane forests (World Wildlife Fund)
- Ethiopian montane grasslands and woodlands (World Wildlife Fund)
- Ethiopian montane moorlands (World Wildlife Fund)
- Ethiopian Wolf Conservation Programme