Vés al contingut

Quadrívium: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.2) (Robot esborra: he:קואדריוויום modifica: zh:四术
Línia 17: Línia 17:


[[an:Quadrivium]]
[[an:Quadrivium]]
[[ar:تعاليم (علوم)]]
[[ast:Quadrivium]]
[[ast:Quadrivium]]
[[cs:Kvadrivium]]
[[cs:Kvadrivium]]
Línia 22: Línia 23:
[[en:Quadrivium]]
[[en:Quadrivium]]
[[es:Quadrivium]]
[[es:Quadrivium]]
[[fa:کوادریویم]]
[[fr:Quadrivium]]
[[fr:Quadrivium]]
[[fur:Quadrivium]]
[[fur:Quadrivium]]
Línia 34: Línia 36:
[[pt:Quadrivium]]
[[pt:Quadrivium]]
[[ru:Квадривиум]]
[[ru:Квадривиум]]
[[simple:Quadrivium]]
[[sk:Kvadrívium]]
[[sk:Kvadrívium]]
[[sr:Квадривијум]]
[[sr:Квадривијум]]

Revisió del 22:02, 12 maig 2012

El quadrivi (o quadrívium) era, a l'Edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia que, juntament amb el trivi, era la base de l'estudi de la filosofia i la teologia en els centres d'ensenyament medievals.

El quadrivi proporcionava a l'estudiant que ja havia superat l'aprenentatge bàsic un major coneixement i una més profunda saviesa en introduir-lo en les ciències superiors.

Va ésser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre més impuls amb els múltiples contactes dels monestirs catalans amb l'Islam: un clar exemple es troba en els avançats estudis matemàtics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe Ató de Vic durant la seua estada a Catalunya.

A través de l'Islam es van conèixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astronòmiques, l'ús de les xifres àrabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre àlgebra en el món cristià.

Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritmètica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament.

Bibliografia