Quadrívium: diferència entre les revisions
m r2.5.2) (Robot esborra: he:קואדריוויום modifica: zh:四术 |
m Robot afegeix: fa:کوادریویم, simple:Quadrivium, ar:تعاليم (علوم) |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
[[an:Quadrivium]] |
[[an:Quadrivium]] |
||
[[ar:تعاليم (علوم)]] |
|||
[[ast:Quadrivium]] |
[[ast:Quadrivium]] |
||
[[cs:Kvadrivium]] |
[[cs:Kvadrivium]] |
||
Línia 22: | Línia 23: | ||
[[en:Quadrivium]] |
[[en:Quadrivium]] |
||
[[es:Quadrivium]] |
[[es:Quadrivium]] |
||
[[fa:کوادریویم]] |
|||
[[fr:Quadrivium]] |
[[fr:Quadrivium]] |
||
[[fur:Quadrivium]] |
[[fur:Quadrivium]] |
||
Línia 34: | Línia 36: | ||
[[pt:Quadrivium]] |
[[pt:Quadrivium]] |
||
[[ru:Квадривиум]] |
[[ru:Квадривиум]] |
||
[[simple:Quadrivium]] |
|||
[[sk:Kvadrívium]] |
[[sk:Kvadrívium]] |
||
[[sr:Квадривијум]] |
[[sr:Квадривијум]] |
Revisió del 22:02, 12 maig 2012
El quadrivi (o quadrívium) era, a l'Edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia que, juntament amb el trivi, era la base de l'estudi de la filosofia i la teologia en els centres d'ensenyament medievals.
El quadrivi proporcionava a l'estudiant que ja havia superat l'aprenentatge bàsic un major coneixement i una més profunda saviesa en introduir-lo en les ciències superiors.
Va ésser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre més impuls amb els múltiples contactes dels monestirs catalans amb l'Islam: un clar exemple es troba en els avançats estudis matemàtics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe Ató de Vic durant la seua estada a Catalunya.
A través de l'Islam es van conèixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astronòmiques, l'ús de les xifres àrabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre àlgebra en el món cristià.
Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritmètica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament.
Bibliografia
- Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 106.