Vés al contingut

Tigrinya: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Afegint-hi →Numerals
Línia 311: Línia 311:
La forma '''ˀayyänay''' (tigre ''ˀayi'', gueez ''ˀayy(āt)'', d'una base protosemítica *''ˀay''<ref>Lipiński 1997: 328.</ref>) expressa la interrogació sobre un o uns d'un nombre de persones coses (‘quin’, antic ‘qual’).
La forma '''ˀayyänay''' (tigre ''ˀayi'', gueez ''ˀayy(āt)'', d'una base protosemítica *''ˀay''<ref>Lipiński 1997: 328.</ref>) expressa la interrogació sobre un o uns d'un nombre de persones coses (‘quin’, antic ‘qual’).


==== Numerals ====
El tigrinya presenta sengles sèries de [[Numeral (gramàtica)|numerals]] [[Numeral cardinal|cardinals]] i [[Numeral ordinal|ordinals]], mentre que d'altres tipus de numerals ([[Numeral fraccionari|fraccionaris]] o [[Numeral partitiu|partitius]], [[Numeral distributiu|distributius]], [[Numeral multiplicatiu|multiplicatius]]...) s'expressen de manera analítica o perifràstica.

===== Cardinals =====
Llevat del numeral per a ‘1’, els cardinals del tigrinya tenen una única forma comuna per ambdós [[Gènere (gramàtica)|gèneres]]:

{| border="1" cellpadding="3" style="border-collapse: collapse; text-align: center; margin-bottom: 20px;"
|
| masc.
| fem.
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 1 || '''ḥadä''' || '''ḥantit''' / '''ḥanti'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 2 || colspan="2" | '''kələttä'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 3 || colspan="2" | '''sälästä'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 4 || colspan="2" | '''ˀarbaˁtä'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 5 || colspan="2" | '''ḥammuštä'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 6 || colspan="2" | '''šədəštä''' (''šudduštä'')
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 7 || colspan="2" | '''šobˁattä''' (''šoˁattä'')
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 8 || colspan="2" | '''šommontä''' (''šommäntä'')
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 9 || colspan="2" | '''təšˁattä'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 10 || colspan="2" | '''ˁassärtä'''
|}

El substantiu quantificat pot estar tant en singular com en plural:
: '''ḥammuštä säbäyti''' / '''ḥammuštä' ˀanəsti'' ‘cinc dones’


* Els cardinals entre 11 i 19 es construeixen sobre la base '''ˁassärtä''' ‘10’ seguida per la unitat, formant bé una estructura coordinada amb l'[[enclític]] -'''w''' o bé una juxtaposició [[asíndeton|asindètica]]:
: '''ˁassärtäw ḥadä''' / '''ˁassärtä ḥadä''' ‘11’
: '''ˁassärtäw ḥammuštä''' / '''ˁassärtä ḥammuštä''' ‘15’


* Les formes per les '''desenes''' són:

{| cellpadding="3" style="border-collapse: collapse; text-align: center; margin-bottom: 20px;"
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 20 || '''ˁəsra'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 30 || colspan="2" | '''sälasa'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 40 || colspan="2" | '''ˀarbaˁa'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 50 || colspan="2" | '''ḥamsä'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 60 || colspan="2" | '''səssa'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 70 || colspan="2" | '''säbˁa'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 80 || colspan="2" | '''sämanya'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 90 || colspan="2" | '''täsˁa'''
|}

* Per les quantitats superiors, el tigrinya utilitza:
:'''məˀti''' ‘100’

:'''šəḥ''' ‘1.000’

:'''əlfi''' (o bé '''ˁassärtä šəḥ''' ''lit.'' ‘deu mil’) ‘10.000’


==== Morfologia verbal ====
==== Morfologia verbal ====

Revisió del 13:07, 2 set 2011

Infotaula de llenguaTigrinya
ትግርኛ tigriññā  (/tɨg.rɨ.ɲa/)
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants4.45 milions (2005)
Parlants nadius5.800.000 Modifica el valor a Wikidata
Rànquing-
Oficial aEritrea, Etiòpia
Autòcton deRegió Tigré (Etiòpia), Eritrea
EstatEritrea, Etiòpia
Classificació lingüística
Llengua afroasiàtica

  Llengua semítica
   Meridional
    Etiòpica
     Septentrional

      Tigrinya
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet amhàric Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ti
ISO 639-2tir
ISO 639-3tir
Glottologtigr1271 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere12-ACA-c Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetir Modifica el valor a Wikidata
ASCL9235 Modifica el valor a Wikidata
IETFti Modifica el valor a Wikidata

El tigrinya[1] és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4.5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigré d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.

Història interna de la llengua

Llevat d'algunes escadusseres notes marginals en manuscrits antics escrits en gueez i diversos glossaris tigrinya-àrab i tigrinya-turc dels segles XVII-XVIII, la història documental de la llengua tigrinya comença amb les primeres llistes lèxiques recollides pels viatgers i exploradors europeus noucentistes. El codi de legislació tradicional Loggo Sarda, trobat dins l'església de Sarda (Etiòpia), és considerat el primer text literari en tigrinya i es remunta al segle XIX. [2]

Esbós lingüístic de la llengua tigrinya

Fonologia

Sistema consonàntic

Labial1 Dental Palatal2 Velar Faringal Glotal
- labialitzada + labialitzada
Nasal /m/ /n/ /ɲ/ (ñ)
Oclusiva sorda /p/ /t/ /tʃ/ (č) /k/ /kʷ/ /ʔ/ (ˀ)
sonora /b/ /d/ /dʒ/ (ǧ) /ɡ/ /ɡʷ/
ejectiva /pʼ/ /tʼ/ /tʃʼ/ (čʼ ) /kʼ/ /kʼʷ/
Fricativa sorda /f/ /s/ /ʃ/ (š) *[x]3 *[xʷ])3 /ħ/ (ḥ) /h/
sonora */v/4 /z/ /ʒ/ (ž) /ʕ/ (ˁ)
ejectiva /sʼ/ *[xʼ]3 *[xʼʷ]3
Aproximant /l/ /j/ (y) /w/
Ròtica /r/
1 Terme inclusiu per a bilabials i labiodentals.
2 Incloent-hi tant palatals com palatoalveolars.
3 Les fricatives [x xʷ xʼ xʼʷ] són variants al·lofòniques de les corresponents oclusives.
4 Limitada a manlleus recents provinents de llengües europees.

Sistema vocàlic

Anterior Central posterior
Tancada /i/ /ɨ/ (ə) /u/
Mitjana /e/ /ɐ/ (ä) /o/
Oberta /a/


Morfologia

Morfologia nominal

Gènere gramatical dels substantius

Si bé el tigrinya conserva l'oposició masculí-femení, no es pot parlar de marques feminitzadores explícites, ja que cap dels sufixos semítics típics (-a, -t, -at) no és productiu en la llengua moderna: el gènere gramatical és inherent a cada substantiu i només es pot deduir de les concordances sintàctiques que exigeix en els seus complements predicatius i atributius. [3]

ˀətu wädi ‘el noi’ – ˀəta gʷal ‘la noia’
ˀətu ˀanbäsa ‘el lleó’ – ˀəta waˁro ‘la lleona’

De fet, fora de casos excepcionals com ṣäḥay ‘sol’ (masculí) i wärḥi ‘lluna’ (femení), la majoria dels substatius referents a éssers inanimats accepten concordances tant amb masculí com amb femení. [4]

Nombre gramatical

El plural, element marcat de l'oposició singular / plural, s'expressa en tigrinya en els substantius tant mitjançant afixació (plural extern) com apofonia o alternança vocàlica interna (plural intern o fracte). La pertinença de cada substantiu a un tipus o a l'altre és un fet de relació bàsicament lèxica. [5]

PLURALS EXTERNS

El pluralitzador més general és -at, amb una variant -tat en distribució complementària per a substantius acabats en vocal:

nägär ‘cosa’, ‘assumpte’ → pl. nägärat
säb ‘home’ → pl. säbat
mələkkət ‘senyal, signe’ → pl. mələkkətat
ḥasäma ‘porc’ → pl. ḥasämatat
ˁasa ‘peix’ → pl. ˁasatat
ˀabbo ‘pare’ → pl. ˀabbotat

Amb manlleus provinents del gueez la marca de plural preferida acostuma d'ésser -an:

ḳəddus ‘sant, sagrat’ → pl. ḳəddusan
ḥaṭəˀ ‘pecador’ → pl. ḥaṭəˀan

Alguns substantius en -a i en -ay fan el plural en -ot:

gʷäta ‘senyor’ → pl. gʷätot
gʷasa ‘pastor’ → pl. gʷasot
tästay ‘toro’ → pl. tästot
bəčʼay ‘company’ → pl. bəčʼot
PLURALS INTERNS

No hi ha regles unívoques de correspondència entre els diversos tipus nominals i una classe determinada de plural intern; es poden, però, indicar combinacions més o menys recurrents: [6]

nägri → ˀanagər
wärḥi ‘mes’ → pl. ˀawarəḥ
nägri → ˀangərti
ḳʷäṣli ‘fulla’ → pl. ˀaḳʷṣəlti
ˁaṣmi ‘os’ → pl. ˀaˁṣəmti
nägri → ˀangur
ˀadgi ‘ase, ruc’ → pl. ˀaˀdug
ˁarki ‘amic’ → pl. ˀaˁrukˀ
ḥaṭəˀ ‘’ → pl. ˀ
nəgri → ˀangar
bərki ‘genoll’ → pl. ˀabrak
ṣəfri ‘ungla’ → pl. ˀaṣfar
nəgri → ˀanagər / ˀanagri
nəhbi ‘abella’ → pl. ˀanahəb
ṣəḥdi ‘ginebre (Juniperus sp)’ → pl. ˀaṣaḥdi
nägär → ˀangar
zämäd ‘parent’ → pl. ˀazmad
gäräd ‘minyona’ → pl. ˀagrad
nägra → nägaru
säsḥa ‘gasela (Gazella sp)’ → pl. säsaḥu
ḳʷälˁa ‘noi’ → pl. ḳʷälaˁu
nəgar → nəgarwərti
kədan' ‘vestit’ → pl. kədawənti'
Quadrilíters
känfär' ‘llavi’ → pl. känafər
ṭərmuz ‘ampolla’ → pl. ṭäramuz (ṭärämmuz)
mäsḳäl ‘creu’ → pl. mäsaḳəl
PLURALITZACIÓ MIXTA

Alguns substantius presenten simultàniament apofonia i sufixació en el plural:

kälbi ‘gos’ → pl. ˀaklabat

Pronoms personals

El dahalik ha preservat íntegrament el paradigma etiopicosemític de pronoms personals, amb sengles subsistemes de pronoms tònics independents i àtons enclítics.

Pronoms personals independents

Les formes tòniques consignades en la següent taula [7] són emprades exclusivament en funcions nominatives:

TIGRINYA TIGRE DAHALIK GUEEZ
1 ኣነ
ˀanä		 ˀana ana ˀana
2 m ንስኻ
nəssəḵa*		 ˀənta enta ˀanta
f ንስኺ
nəssəḵi*		 ˀənti enti ˀanti
3 m ንሱ
nəssu		 hətu itu wəˀətu
f ንሳ
nəssa		 həta ita yəˀəti
4 ንሕና
nəḥna
(nəssatna)		 ḥəna neḥna nəḥna
5 m ንስኻትኩም
nəssəḵ(atk)um*		 ˀəntum intum ˀantəmu
f ንስኻትክን
nəssəḵ(atk)ən*		 ˀəntən intun ˀantən
6 m ንሳቶም
nəss(at)om		 hətom itam wəˀətomu / əmuntu
f ንሳተን
nəss(at)än		 hətan itan yəˀəton / əmāntu
* Les antigues formes semítiques comunes es conserven en la llengua moderna com a vocatius: 2 m. ኣታ ˀanta / ˀatta - f. ኣቲ ˀanti / ˀatti, 5 m. ኣቱም ˀantum / ˀattum (ˀantumat / ˀattumat) - f. ኣተን ˀantən / ˀattən (ˀantənat / ˀattənat). Així, per exemple: ˀatta tämähari ‘tu, estudiant!’. Les formes vocatives respectuoses, en canvi, són masc. nəssəḵum i fem. nəssəḵən.[8]

Sistema díctic

El tigrinya presenta dues sèries de pronoms díctics amb una oposició semàntica bàsica proper (ˀəz-) / llunyà (ˀət-) que es concreta en els paradigmes següents:[9]

Díctic de proximitat

Equivalent del català ‘aquest, est’ i ‘aqueix, eix’.

sg. pl.
masc. ˀəzu (ˀəzuy) ˀəzom (ˀəziˀom / ˀəziˀatom)
fem. ˀəza (ˀəziˀa) ˀəzän (ˀəziˀen / ˀəziˀatän)*
* Hi ha, per a tot el paradigma, variants amb afèresi, especialment en posició interna de frase: zu, za...

L'origen del demostratiu de proximitat ˀəz- es troba en el pronom determinatiu-relatiu protosemític *ṯu / *ḏu, al qual se li prefixà un element díctic *hā- (cf. fenici hˀz / ˀz, hebreu m. hazze, f. hazot o àrab m. hāḏā, f. hāḏihi)[10], amb posterior igualació del paradigma arran de l'extensió del tema del singular a les formes del plural (vs. l'alternança en gueez entre sg. m. zə, f. zā i pl. m. əllu, f. əllā).

Díctic de llunyania

Amb valor del català ‘aquell’.

sg. pl.
masc. ˀətu (ˀətuy) ˀətom (ˀətiˀom / ˀətiˀatom)
fem. ˀəta (ˀətiˀa) ˀətän (ˀətiˀen / ˀətiˀatän)*
* Amb variants tu, ta... (vegeu supra).

Aquestes formes històriques del demostratiu de llunyania es remunten (igual que en semític oriental, diverses llengües nord-occidentals i gurague occidental) a un antic pronom personal de tercera persona, substituït posteriorment en tigrinya per la construcció nəss- (< *näfs) amb pronom possessiu enclític.[11]

A més d'ésser un pronom díctic, ˀət- és utilitzat en tigrinya també com a article definit:

ˀətu məšät məs konä ‘quan es féu la nit’ [12]

Pronom relatiu

Les funcions de pronom relatiu en tigrinya les compleix el proclític zə invariable (amb la corresponent forma negativa zäy) anteposat al verb de la frase relativa, amb diverses regles d'acomodació morfofonològica (zä- o za- davant laringal, ˀə- davant les preformatives nə- i tə-, elisió de ˀə- i yə).[13]

Descendent del pronom determinatiu-relatiu protosemític *ṯu / *ḏu [14], el relatiu zə és cognat del gueez za (singular masculí, oposat al femení ˀənta i al plural ˀəlla) i del harari zi, mentre que el tigre empra el proclític la- i les llengües semítiques etiopicoeritrees del sud altres que el harari utilitzen yä-.

Interrogatius

Per referir-se a individus marcats pel tret [+ humà], el tigrinya empra l'interrogatiu pansemític män (tigre man, gueez mannu amb un femení secundari manna), mentre que la forma referent a coses, ˀəntay, és una innovació única entre les llengües semítiques (cf. tigre mi, gueez mənt, amhàric mən, àrab-hebreu-arameu mā).

La forma ˀayyänay (tigre ˀayi, gueez ˀayy(āt), d'una base protosemítica *ˀay[15]) expressa la interrogació sobre un o uns d'un nombre de persones coses (‘quin’, antic ‘qual’).

Numerals

El tigrinya presenta sengles sèries de numerals cardinals i ordinals, mentre que d'altres tipus de numerals (fraccionaris o partitius, distributius, multiplicatius...) s'expressen de manera analítica o perifràstica.

Cardinals

Llevat del numeral per a ‘1’, els cardinals del tigrinya tenen una única forma comuna per ambdós gèneres:

masc. fem.
1 ḥadä ḥantit / ḥanti
2 kələttä
3 sälästä
4 ˀarbaˁtä
5 ḥammuštä
6 šədəštä (šudduštä)
7 šobˁattä (šoˁattä)
8 šommontä (šommäntä)
9 təšˁattä
10 ˁassärtä

El substantiu quantificat pot estar tant en singular com en plural:

ḥammuštä säbäyti' / ḥammuštä' ˀanəsti ‘cinc dones’


  • Els cardinals entre 11 i 19 es construeixen sobre la base ˁassärtä ‘10’ seguida per la unitat, formant bé una estructura coordinada amb l'enclític -w o bé una juxtaposició asindètica:
ˁassärtäw ḥadä / ˁassärtä ḥadä ‘11’
ˁassärtäw ḥammuštä / ˁassärtä ḥammuštä ‘15’


  • Les formes per les desenes són:
20 ˁəsra
30 sälasa
40 ˀarbaˁa
50 ḥamsä
60 səssa
70 säbˁa
80 sämanya
90 täsˁa
  • Per les quantitats superiors, el tigrinya utilitza:
məˀti ‘100’
šəḥ ‘1.000’
əlfi (o bé ˁassärtä šəḥ lit. ‘deu mil’) ‘10.000’

Morfologia verbal

Diacrònicament, una gran quantitat dels verbs quadriradicals del tigrinya (tipus remarcablement abundant respecte d'altres llengües cognades) es pot fer derivar de bases primitives triradicals bé per infixació de -n- / -l- / -r- / -ḥ- (-h-) darrere la primera consonant radical o bé per reduplicació de la tercera radical.[16]

El paradigma de conjugació dels verbs quadriradicals segueix generalment el de les formes geminades:

√ṣmbr ‘unir, aplegar’ : ṣämbər, ṣämbärä – yəṣəmbər, ṣämbiru – yəṣämbər

Referències

  1. ↑ En algunes edicions de la GEC és tigrinyà.
  2. ↑ Kogan 2007: 381.
  3. ↑ Kogan 2007: 388.
  4. ↑ Kogan 2007: 388.
  5. ↑ Kogan 2007: 388.
  6. ↑ Kogan 2007: 389.
  7. ↑ Basada en Kogan 2007: 382.
  8. ↑ Kogan 2007: 382.
  9. ↑ Kogan 2007: 388, 391.
  10. ↑ Lipiński 1997: 321-322.
  11. ↑ Lipiński 1997: 319.
  12. ↑ Kogan 2007: 388.
  13. ↑ Kogan 2007: 385.
  14. ↑ Lipiński 1997: 324.
  15. ↑ Lipiński 1997: 328.
  16. ↑ Wajnberg 1937, Kogan 2007: 399.

Bibliografia

  • Amanuel Sahle (1998) Säwasäsǝw Tǝgrǝñña bǝsäfiḥ. Lawrencevill, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 1-56902-096-5
  • Dan'el Täxlu Räda (1996, Eth. Cal.) Zäbänawi säwasəw kʷ'ankʷ'a Təgrəñña. Mäx'älä
  • Kogan, L. E. (2007) ‘Tigrinya morphology’, dins 'Morphologies of Asia and Africa, Volume 1', Alan S. Kaye (ed.), EUA, Eisenbraums: 381-401. [1]
  • Rehman, Abdel. English Tigrigna Dictionary: A Dictionary of the Tigrinya Language: (Asmara) Simon Wallenberg Press. Introduction Pages to the Tigrinya Language ISBN 1-84356-006-2
  • Eritrean People's Liberation Front (1985) Dictionary, English-Tigrigna-Arabic. Rome: EPLF.
  • Eritrean People's Liberation Front (1986) Dictionary, Tigrigna-English, mesgebe qalat tigrinya englizenya. Rome: EPLF.
  • Kane, Thomas L. (2000) Tigrinya-English Dictionary (2 vols). Springfield, VA: Dunwoody Press. ISBN 1-881265-68-4
  • Leslau, Wolf (1941) Documents tigrigna: grammaire et textes. Paris: Libraire C. Klincksieck.
  • Lipiński, Edward (1997) Semitic languages. Outline of a comparative grammar. Acta Lovaniensia Analecta 80. Leuven: Uitgeverij Peeters – Departament oosterse studies.
  • Mason, John (Ed.) (1996) Säwasǝw Tǝgrǝñña, Tigrinya Grammar. Lawrenceville, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 0-932415-20-2 (ISBN 0-932415-21-0, paperback) [2]
  • Praetorius, Franz (1871) Grammatik der Tigriñasprache in Abessinien. Halle. ISBN 3-487-05191-5 (1974 reprint)
  • Täxästä Täxlä et al. (1989, Eth. Cal.) Mäzgäbä k'alat Təgrəñña bə-Təgrəñña. Addis Ababa: Nəgd matämiya dərəǧǧət.
  • Ullendorff, E. (1985) A Tigrinya Chrestomathy. Stuttgart: F. Steiner. ISBN 3-515-04314-4
  • Ze'im Girma (1983) Lǝsanä Ag’azi. Asmara: Government Printing Press.

Notes

Enllaços externs

Hi ha una edició en tigrinya de la Viquipèdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tigrinya&oldid=8114985»