Cànon (Bíblia): diferència entre les revisions
m r2.5.2) (Robot afegeix: sh:Biblijski kanon |
m r2.5.2) (Robot afegeix: la:Canon (Biblia) |
||
| Línia 90: | Línia 90: | ||
[[ja:聖書正典]] |
[[ja:聖書正典]] |
||
[[ko:정경]] |
[[ko:정경]] |
||
[[la:Canon (Biblia)]] |
|||
[[lt:Kanonas]] |
[[lt:Kanonas]] |
||
[[nl:Canon van de Bijbel]] |
[[nl:Canon van de Bijbel]] |
||
Revisió del 00:08, 29 des 2010
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
Cànon conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta, que els considera així "divinament inspirats" i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats. Aquestes diferencies entre les diferents branques del cristianisme es donen únicament per l'Antic Testament, ja que totes les bíblies tenen el mateix nombre de llibres en el Nou Testament.
Cànon de la Bíblia hebraica
La idea d'un canon de la Bíblia hebraica Antic Testament no s'impose fins després del Sínode de Jamnia, és a dir a finals del segle I, després de la destrucció del segon Temple de Jerusalem pels romans. No sembla que fos una llista de llibres tancada.[1] Més aviat, el procés de canonització semble haver estat un procés obert. El text masoretic actual, es fruit del treball dels doctors del segle II i està format per 39 llibres.
Cànon Cristià
L'Antic Testament constitueix la primera secció de les dues parts del cànon cristià i inclou els llibres de la Bíblia hebrea així com diferents llibres Deuterocanònic. El seu contingut exacte difereix segons cada denominació cristiana.
L'Antic Testament Catòlic esta format per 46 llibres (47 si es pren la Carta de Jeremies com llibre a part del llibre de Baruc).
L'Antic Testament Ortodoxa esta format per 49 llibres (50 si prenen a part la Carta de Jeremies)
L'Antic Testament Protestant es en gran part idèntic al de la Bíblia hebrea o Tanakh (39 llibres). Les diferencies entre la Bíblia hebrea i el Antic Testament protestant son poques, i tenen que veure tan sols amb la disposició i el nombre de llibres. Per exemple, mentre la Bíblia hebrea considera el llibre de Reis com un text únic, el Antic Testament protestant el divideix en dos llibres. De forma similar, Esdres i Nehemies es consideren un sol llibre en la Bíblia hebrea.
Historia del cànon bíblic catòlic
El primer canon bíblic conegut és el anomenat «cànon de Muratori», descobert el 1740 a Milà pel erudit Luis Antonio Muratori. Està format per una llista dels llibres neotestamentaris elaborada a Roma en el segle VIII, però els investigadors opinen que pot ser una copia d'un document de l'any 175. Inclou l'Apocalipsi, però no admet l'Epístola als Hebreus i objecta el Pastor d'Hermes, per no apostòlic.[2]
El primer cànon neotestamentari àmpliament acceptat fou l'establert per Anastasi d'Alexandria (+373) «martell d'heretges», que inclou l'Apocalipsi i l'Epístola als Hebreus. El cànon fluctuà durant anys, segons els llocs, acceptant o rebutjant l'Apocalipsi i obres com el Pastor d'Hermes o Bernabé.[3]
El Concili de Trento iniciat l'any 1545 fixà definitivament el cànon de l'Església catòlica apostòlica i romana.
La canonicitat de l'Apocalipsi de Sant Joan, fou prou discutida en els primers segles:
- Ciril de Jerusalem, doctor de l'església el va excloure del cànon.
- L'església de Jerusalem no el considerava sagrat.
- El Sínode de Laodicea, no el va acceptar.
- En la vulgata siríaca Peshitta, de finals del segle III no s'hi troba.
- La Stichometria de Nicèfor del segle IV el classifica entre els llibres dubtosos.
- Eusebi de Cesarea († 340) cita extensament les objeccions de Sant Dionís d'Alexandria († 261).
- Gregori Nazianzè, un dels pares de l'església tampoc l'acceptava.
Escrits esmentats dins la Bíblia actualment desapareguts
- El Llibre de l'aŀliança] (Èxode 24:7)
- Les Guerres de Jahvè (Nombres 21:14)
- El Llibre del Just (Josuè 10:13 ; 2 S 1:18)
- El Llibre de la Crònica de Salomó (1 R 11:41)
- El Llibre de Samuel el vident (1 Cròniques 29:29)
- El Llibre de Natàn el profeta (1 Cròniques 29:29 ; 2 Ch 9:29)
- El Llibre de Gad el profeta (1 Cròniques 29:29)
- La Profecia d'Ahija el silonita (2 Cròniques 9:29)
- Les Revelacions d'Idó el profeta (2 Cròniques 9:29)
- El Llibre de Semaja el profeta (2 Cròniques 12:15)
- El Llibre d'Idó el visionari (2 Cròniques 12:15 ; 13:22)
- Les Memòries de Jéhu (2 Cròniques: 20:34)
- El Llibre de Hozaï (2 Cròniques 33:19)
- El llibre d'Henoc (Jud v. 14)
- Una epístola als Corintis (1 Corintis 5:9)
- Una epístola als Efesis (Efesis 3:3,4)
- Una epístola als Laodicencs (Col 4:16)
Vegeu
Referències
- ↑ Thomas Römer, Introduction à l'ancien Testament, 2005
- ↑ Fatás Cabeza, pp. 88-89.
- ↑ Fatás Cabeza, p. 89.