Vés al contingut

Laissez faire: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ko:자유방임주의; canvis cosmètics
m Robot afegeix: bg:Лесе-фер
Línia 22: Línia 22:


[[ar:اقتصاد عدم التدخل]]
[[ar:اقتصاد عدم التدخل]]
[[bg:Лесе-фер]]
[[bs:Ekonomski liberalizam]]
[[bs:Ekonomski liberalizam]]
[[cs:Laissez faire]]
[[cs:Laissez faire]]

Revisió del 11:48, 14 abr 2010

La frase "laissez faire, laissez passer" és una expressió francesa que significa "deixeu fer, deixeu passar", referint-se a una completa llibertat en l'economia: lliure mercat, lliure manufactura, baixos o nuls impostos, lliure mercat laboral, i mínima intervenció dels governs. Va ser usada per vegada primera per Jean-Claude Marie Vicent de Gournay, fisiòcrata del segle XVIII, contra el intervencionisme del govern a l' economia.

Història

En la segona meitat del segle XVIII, a la calor de la Revolució industrial anglesa, Adam Smith va ocupar un paper molt important en la popularització de les teories econòmiques del laissez-faire, sent considerat el pare de les teories de lliure mercat o lliurecanvisme. La idea principal d'aquestes teories era la no ingerència dels estats en assumptes econòmics. Segons Adam Smith, havia una mà invisible que guiava a l'economia capitalista per la qual la suma dels egoismes responsables repercutiria en benefici de tota la societat i el desenvolupament de l'economia. Les regulacions socials, des d'aquest punt de vista, resultaven poc desitjables.

En la França del segle XVIII l'expressió laissez faire era la fórmula mitjançant la qual els revolucionaris comprimien el seu programa. El seu objectiu era l'establiment d'una societat de mercat sense obstacles. Amb la finalitat d'arribar a aquesta fi advocaven per l'abolició de totes les lleis que prevenien que gent més eficient superés a competidors menys preparats.

Avui dia s'utilitza com sinònim d'economia de liberalisme econòmic o neoliberalisme mes no obstant això, la teoria laissez-faire suposaria reduir dràsticament la influència dels governs començant per abstenir-se de participar en l'economia. Això també suposa una massiva reducció de la grandària dels programes socials i el predomini de la llei de l'oferta i la demanda en tots els àmbits de la vida.

Vegeu també


Plantilla:Enllaç AB