Taseqita: diferència entre les revisions
m Preposicions |
Fórmula |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula mineral |
{{Infotaula mineral |
||
| formula = Na₁₂Sr₃Ca₆Fe₃Zr₃Nb[( |
| formula = Na₁₂Sr₃Ca₆Fe₃Zr₃Nb[(Si₃O₉)₂(Si₉O₂₇)₂SiO]Cl₂(O,OH,H₂O)₃ |
||
| categoria = [[minerals silicats|silicats]] |
| categoria = [[minerals silicats|silicats]] |
||
| aclariment = 1 |
|||
| strunz = 9.CO.10 |
| strunz = 9.CO.10 |
||
| dana = 64.1.8. |
| dana = 64.1.8. |
||
| any = 2002 |
| any = 2002 |
||
| localitat = |
| localitat = mont Taseq, [[Complex d'Ilímaussaq]], [[Narsaq]], [[Kujalleq]], [[Groenlàndia]] |
||
| lluissor = vítria |
| lluissor = vítria |
||
| color = marró fosc a marró groguenc, groc llimona |
| color = marró fosc a marró groguenc, groc llimona |
||
Línia 16: | Línia 15: | ||
| sistema = [[trigonal]] |
| sistema = [[trigonal]] |
||
| simetria = 3''m'' - ditrigonal piramidal |
| simetria = 3''m'' - ditrigonal piramidal |
||
| estructura_cristalina = a = 14,28 Å; c = 29,99 Å |
| estructura_cristalina = a = 14,28 Å; c = 29,99 Å |
||
| prop_optiques = uniaxial (-) |
| prop_optiques = uniaxial (-) |
||
| refraccio = ''n''<sub>ω</sub> = 1,649 ''n''<sub>ε</sub> = 1,638 |
| refraccio = ''n''<sub>ω</sub> = 1,649 ''n''<sub>ε</sub> = 1,638 |
||
| birefringencia = δ = 0,012 |
| birefringencia = δ = 0,012 |
||
| impureses = K, Mn |
| impureses = K, Mn, REE, Hf, Ta, Sn |
||
| duresa = 5,5 |
| duresa = 5,5 |
||
| grupespacial = ''r''3''m'' |
| grupespacial = ''r''3''m'' |
||
Línia 26: | Línia 25: | ||
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-26453.html|consulta=12 gener 2020|títol=Taseqite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-26453.html|consulta=12 gener 2020|títol=Taseqite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
La '''taseqita''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals silicats|silicats]] |
La '''taseqita''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals silicats|silicats]] que pertany al [[grup de l'eudialita]]. Rep el nom del mont Taseq, a [[Groenlàndia]], la seva [[localitat tipus (geologia)|localitat tipus]]. |
||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
La taseqita és un [[silicat]] de [[fórmula química]] Na₁₂Sr₃Ca₆Fe₃Zr₃Nb[( |
La taseqita és un [[silicat]] de [[fórmula química]] Na₁₂Sr₃Ca₆Fe₃Zr₃Nb[(Si₃O₉)₂(Si₉O₂₇)₂SiO]Cl₂(O,OH,H₂O)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'[[Associació Mineralògica Internacional]] l'any 2002, i la primera publicació data del 2004. Cristal·litza en el [[sistema trigonal]]. La seva [[duresa]] a l'[[escala de Mohs]] és 5,5. |
||
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la taseqita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si<sub>9</sub>O<sub>27</sub>]<sup>18-</sup>» juntament amb els següents minerals: [[al·luaivita]], [[eudialita]], [[ferrokentbrooksita]], [[kentbrooksita]], [[khomyakovita]], [[manganokhomyakovita]], [[oneil·lita]], [[raslakita]], [[feklichevita]], [[carbokentbrooksita]], [[zirsilita-(Ce)]], [[ikranita]], [[rastsvetaevita]], [[golyshevita]], [[labirintita]], [[johnsenita-(Ce)]], [[mogovidita]], [[georgbarsanovita]], [[aqualita]], [[dualita]], [[andrianovita]], [[voronkovita]] i [[manganoeudialita]]. |
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la taseqita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si<sub>9</sub>O<sub>27</sub>]<sup>18-</sup>» juntament amb els següents minerals: [[al·luaivita]], [[eudialita]], [[ferrokentbrooksita]], [[kentbrooksita]], [[khomyakovita]], [[manganokhomyakovita]], [[oneil·lita]], [[raslakita]], [[feklichevita]], [[carbokentbrooksita]], [[zirsilita-(Ce)]], [[ikranita]], [[rastsvetaevita]], [[golyshevita]], [[labirintita]], [[johnsenita-(Ce)]], [[mogovidita]], [[georgbarsanovita]], [[aqualita]], [[dualita]], [[andrianovita]], [[voronkovita]] i [[manganoeudialita]]. |
Revisió de 09:45, 29 ago 2024
Taseqita | |
---|---|
Fórmula química | Na₁₂Sr₃Ca₆Fe₃Zr₃Nb[(Si₃O₉)₂(Si₉O₂₇)₂SiO]Cl₂(O,OH,H₂O)₃ |
Epònim | Taseq area (en) |
Localitat tipus | mont Taseq, Complex d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CO.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CO.10 |
Dana | 64.1.8. |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 14,28 Å; c = 29,99 Å |
Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
Grup espacial | r3m |
Color | marró fosc a marró groguenc, groc llimona |
Exfoliació | bona en {0001} |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 5,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc marronós |
Densitat | 3,24 g/cm³ (mesurada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,649 nε = 1,638 |
Birefringència | δ = 0,012 |
Impureses comunes | K, Mn, REE, Hf, Ta, Sn |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2002-055 |
Any d'aprovació | 2002 |
Símbol | Tsq |
Referències | [1] |
La taseqita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom del mont Taseq, a Groenlàndia, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La taseqita és un silicat de fórmula química Na₁₂Sr₃Ca₆Fe₃Zr₃Nb[(Si₃O₉)₂(Si₉O₂₇)₂SiO]Cl₂(O,OH,H₂O)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002, i la primera publicació data del 2004. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la taseqita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al museu geològic de Copenhaguen, Dinamarca.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al mont Taseq, dins el complex d'Ilímaussaq, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al massís d'Odikhincha (Krai de Krasnoiarsk, Rússia) i al complex alcalí de Pilanesberg (Província del Nord-oest, Sud-àfrica). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.